El «nen» de 22 anys que estudia tres carreres i ha guanyat el Dakar

Quan algú explica que estudia tres carreres i, a més, són Dret, Ciències Polítiques i ADE, pocs s’imaginarien que es tracta d’un copilot de ral·lis guanyador del Dakar. En Jan Rosa (Fornells de la Selva, 2001) deu ser dels únics que compleixen. En tornar de l’Aràbia Saudita es va haver de posar a estudiar pels exàmens, però ben segur que això no li ha impedit pensar en l’any que tot just enceta. 

D’aquí a poc més d’una setmana començarà el Campionat de Catalunya Regularitat Sport a la prova de Lloret de Mar al costat del seu pare, i li queden dos mesos pel debut a la Copa Hyundai del Campionat d’Espanya, on acompanyarà l’encara més jove Pau Navarro (Llagostera, 2004). Bons motius per a mirar al futur quan ja fa un mes des que en Jan va aturar la seva vida i estudis a la UdG per a córrer el segon Ral·li Dakar. I quin un! Va sortir-ne com a campió de categoria Classic amb Carlos Santaolalla. 

L’any passat ja va tastar les dunes al costat de Lluís Pedrals, i el 2024 semblava que ho tenia complicat per a repetir. «Però en Carlos em va trucar a última hora per si estava disponible i vaig dir que sí. Al cap de dues setmanes vam posar el cotxe al vaixell cap al desert i no vam poder practicar massa». Mèrit extra al triomf d’una parella que ha dominat la seva categoria i que, a nivell personal, també ha trobat la química: «És important, perquè són molts dies i es pot fer horrible», celebra en Jan.

La segona posició de Santaolalla el 2023 (també en Classic) afegia pressió extra al copilot gironí: «Ha estat exigent, però molt reconfortant». A la segona etapa es van posar líders i així van arribar a la jornada de descans. «Allà m’adono que podíem guanyar, però no et relaxes, perquè ha d’aguantar el cotxe i no pots cometre errors», explica Rosa. De fet, no trigaria a arribar la sorpresa en forma d’una sanció que els va fer caure al tercer lloc esborrant el temps guanyat als rivals. «No hi estàvem gaire d’acord i va ser frustrant». L’endemà, però, van recuperar el lideratge i ningú els el va poder treure tot i un final molt disputat. «Fins a l’últim dia realment no veiem la victòria, però cada etapa milloràvem i confiàvem en nosaltres», afegeix.

Destinats a guanyar

En Carlos, de fet, potser hi confiava una mica més. Almenys abans no comencés la cursa. «Ell creu molt en el destí i a l’avió ja em deia que guanyaríem. Tenia aquest convenciment», somriu un Jan més prudent, que tot i saber que anaven a Aràbia a competir estava un pèl «a l’expectativa».

L’èxit, és clar, augura un gran futur per en Jan Rosa. Qui sap si seguirà l’estela d’un altre gran dakarià de terres gironines, Dani Oliveras, que tot i destacar-se en moto els últims anys s’ha fet un nom com a copilot. De moment, però, el primer pas seria encadenar un tercer Dakar el 2025. La intenció, de fet, és aquesta, tot i que s’ha de dir «amb la boca petita, perquè han de passar moltes coses i ha de coincidir tot». 

Treballar la confiança

Al Dakar, la inversió és important en tots els sentits. Un copilot, a més a més, en nota el pes. «Són molts diners i pots fer que no hagi valgut la pena, amb moltes cometes», confessa en Jan. El secret, però, és estar calmat. «Així es prenen les millors decisions». De fet, quan es preparava per al Dakar, la confiança és el que més va entrenar aquest copilot: «Evidentment, a nivell físic has de tenir resistència, però com que no et pots preparar el terreny i has d’improvisar (això li encanta, i ho sap fer molt bé), crec que t’has de preparar mentalment per a afrontar les situacions de manera ferma i segura. Per això em vaig centrar a creure en mi mateix». 

No hi ha dubte que li ha resultat, perquè ara és tot un campió del Dakar. Aquell somni que «admirava des de la distància» i on no veia factible participar va convertir-se en real ja fa més d’un any, i ara segueix creixent. No només competitivament, sinó més enllà. El Toyota Land Cruiser HDJ80 de Santaolalla estava vinilat amb la iniciativa Desetiquétame, que visibilitza els problemes d’aprenentatge en mainada. «Al Dakar tenim un altaveu i m’omple d’orgull haver guanyat amb Desetiquétame per bandera, val molt la pena», comenta Rosa. 

Sobre el fet de córrer a l’Aràbia Saudita el copilot és ferm en remarcar que «hi ha coses a nivell de valors que no comparteixo, sobretot de feminisme». Igualment, destaca com una experiència així amplia la «perspectiva de la vida»: «És una realitat molt diferent, que xoca, i observant es pot aprendre molt. T’hi has d’acostumar i ho has de respectar perquè al final ets tu el que estàs allà i t’han acollit».

Passió per l’asfalt

Més endavant, li agradaria provar sort en categoria Ultimate, la dels cotxes. Quan veia els buguis, però, no sentia cap mena d’enveja: «Nosaltres sortíem a les quatre o cinc del matí, que també és dur, però ells a les tres de la tarda. Les dunes de nit són perilloses, alguns cotxes no tenen vidre i arribaven morts. Conduir, és clar, també és engrescador. «Com a experiència m’encantaria, si m’ho pogués permetre. També passa que si tingués els diners potser no me’ls gastaria amb això, sinó amb l’asfalt o amb altres coses».

Sí, l’asfalt. Tot i ser notícia pels ral·lis de terra, en Jan no té cap dubte que s'estima més els d’asfalt. «Des de petit n’he anat a veure i és el que m’apassiona. És com vaig començar, és sentimental... també és més divertit, i estressant!». A la terra, pel terreny, es busca el segon, però en carretera s’és més precís i cal anar a la dècima. 

Fins avui, en Jan explica que ha tingut «la sort» de poder córrer a llocs com Portugal o San Marino, sovint amb diferents pilots. El company més especial, però, és el seu pare, amb qui va iniciar-se i continua competint encara. Segurament sigui una bona manera de recordar-li allò que ell mateix respon somrient quan se li parla de maduresa: «Encara soc un nen!».