Tots els beneficis de l'escalada en nens: del creixement psicològic i psicomotriu al foment de la companyonia

L'escalada entre els més petits augmenta en massa dins d'Espanya pel creixement personal que fomenta i els valors que porta intrínsec aquest esport. Del “no pugis allà que cauràs” al “a veure si pots arribar fins allà dalt”. Durant aquest segle, l'escalada ha passat de ser una activitat exclusiva d'adults a una escola de formació pedagògica per als més petits.

La seguretat -pilar de l'activitat- ha permès que en espais controlats per professionals -els rocòdroms urbans-, les nenes i els nens superin situacions de bloqueig, por o estrès mentre gestionen una paret. Aquests són alguns dels beneficis psicològics que té l'escalada, a més de les bondats psicomotrius i de divertiment, una activitat que promou per sobre de tot el treball en equip.

El gener del 2024, a Espanya hi havia 366 rocòdroms, segons el recompte elaborat per CMDsport. Són 164 més que abans de l'or olímpic d'Alberto Ginés als Jocs de Tòquio (estiu de 2021). Aquesta explosió de preses en parets urbanes ha possibilitat que professionals de l’escalada puguin centrar part de la seva feina en l’educació i formació dels més petits. Ja no és només una activitat de lleure per a adults, és una escola per a nens i nenes. L'educació emocional que brinda es reflecteix en un creixement personal, autoestima, enfortiment de la memòria, reflexos o companyonia.

Una de les principals fites formatives de l'escalada és la divulgació del treball en equip. La tasca de fer comunitat i unir el grup es veu reforçada en la idea que tots els individus importen i calen els uns als altres i ja no només per assolir l'èxit en un objectiu, sinó per realitzar amb seguretat l'activitat. A més, l'ajuda que rep qui està escalant per part dels companys des de baix, realça l'atenció que els companys presten i la cooperació. En aquest sentit, s'allunya molt del que entenem per un esport competitiu.

Medicina davant la impaciència i la immediatesa

En un temps en què la immediatesa colpeja la paciència de petits i adolescents, l'escalada recorda que tot procés requereix un aprenentatge i que les caigudes i els errors en són part. La comprensió del temps i de la maduració d'un exercici és una cosa que els nens i les nenes aprenen ràpid i aviat desapareixen les frustracions que poguessin sorgir en un inici. Cada individu –grans o petits– té un nivell i en base a ell es comença la corba d'aprenentatge gràcies a la varietat de vies que pot practicar.

En aquest aprenentatge va inclosa una obligatòria independència del petit ja que per si mateix ha de prendre les seves pròpies decisions i triar el camí correcte per continuar –encara que pugui escoltar els consells de companys–. Aquesta presa de decisions i el seu èxit reforça la confiança en un mateix i l'autoestima.

Per això, funcions cognitives com la memòria també juguen un paper fonamental. El nen o la nena necessiten la repetició i l'observació de passos d'altres persones per memoritzar la tècnica, els passos, les agafades i les vies adequades per superar un obstacle.

La concentració i posterior relaxació

En aquest procés, la concentració és una altra característica indispensable de l'escalador, qualitat que arracona l'estrès, els nervis o la depressió. Pensar en el pas següent a fer és una tasca exclusiva que no permet distraccions. El cervell dona per fet que un mal pas pot comportar un desenllaç fatal (encara que hi hagi corda, arnès, mosquetó, casc…) per la qual cosa obliga tot el cos a estar focalitzat al 100% en l'activitat. Un cop lluny del rocòdrom i després d'un exercici amb tanta excitació i implicació del sistema nerviós, la relaxació sol ser una altra de les conseqüències positives per a la nena i el nen que el practica.

Pel que fa a psicomotricitat, la coordinació de vista, tren superior i inferior ha de ser perfecta ja que l'escalada valora infinitament més la tècnica que la força. En aquest punt és obvi que es millora la lateralitat de cada nen i s'adquireix un millor coneixement del cos, a més de millorar la flexibilitat, agilitat i equilibri.

Respecte per la naturalesa, ecologia i sostenibilitat

Més enllà del que hem esmentat anteriorment, l'escalada submergeix el petit en plena natura per practicar el seu esport. El respecte pels entorns naturals i l'ecologia i la sostenibilitat són altres actius que comporta aquesta disciplina. Les nenes i els nens aprenen des de molt aviat que cal cuidar l'entorn, respectar-lo i deixar-lo com l'has trobat. Està prohibit llençar escombraries, perjudicar la flora o la fauna… I això s'aprèn in situ, de manera que cal poca explicació de per què cal seguir aquesta norma. Tot això s'interioritza molt aviat profundament.

En definitiva, la formació pedagògica de l'escalada és tan completa que ha situat aquesta disciplina en alguns centres docents i és una extraescolar cada cop més recurrent per a les famílies. Particularment a Espanya, la medalla d'or d'Alberto Ginés a Tòquio 2020 va donar un impuls a aquest esport entre els més petits i ara, els Jocs de París 2024 possibilitaran un altre aparador important perquè es vegi el que un pot arribar a fer amb esforç i treball diari (a més de talent).

Nenes i nens superen situacions de bloqueig, por o estrès mentre gestionen una paret.