"L'Akasvayu potser tenia diners, però ara a Girona hi ha projecte"

Katsikaris aprofita aquests dies per reprogramar l’equip. La competició es reprendrà el 3 de març a Fontajau (12.30) contra l'Obradoiro, un rival directe.

Quin equip ha trobat? Quin diagnòstic fa d’aquest Bàsquet Girona? 

Les coses són molt diferents si les veus des de fora o des de dins. Jo veia tots els partits d’ACB i n’havia vist molts del Bàsquet Girona. Des de fora era una cosa, ara que hi he de conviure dia a dia ho veig diferent. Tenim una plantilla jove, d’edat i d’experiència. Gent amb experiència tenim Quino (Colom), que coneix la lliga molt bé, potser també en Sergi (Martínez) jugant amb el Barça o una mica l’Èric (Vila) que hi va debutar molt jove. Però la majoria del grup no té massa experiència a l’ACB, que tothom sap que és la lliga més dura i exigent d’Europa, on has d’estar preparat cada partit a nivell físic, tàctic, tècnic, psicològic... 

Troba a faltar més experiència?

Li ho deia perquè hi ha moltes coses que he d’ajuntar per tenir l’equip preparat per jugar un partit d’aquesta exigència. Hi ha uns hàbits, n’hi ha de bons, d’altres que es poden millorar, i d’altres que et poden perjudicar. Aleshores el meu objectiu diari amb l’equip és fer-lo millorar, i venim d’una derrota molt dura en el tercer partit que hem jugat amb mi d’entrenador (a Andorra). No li parlo del marcador, no em va agradar com no vam saber reaccionar al joc físic de l’Andorra, que ens va treure de la pista. No vam trobar resposta. Vam abaixar els braços i això a mi no m’agrada gens. Algú pot dir que el caràcter és té o no és té, però jo penso que en un grup l’un pot empènyer l’altre. No vull que ens passi més.

Hi havia un problema mental, al vestidor?

No sobre la confiança, no ho he notat. Això m’ha fet pensar en el perill de crear una zona de confort, que ja estàvem bé, que ja ens sortien els comptes, que si l’equip aniria a la Copa... tot això és un error gravíssim. Lluitem per salvar-nos, això el primer, i després ja ho veurem. Tal i com està la lliga no puc pensar on estarem d’aquí dos mesos. Ens hem d’enfocar en el dia a dia de l’entrenament.

El dia de la seva presentació va dir que «ens en sortirem». S’hi reafirma?

Sí, sí, segur, del tot. Tenim molt marge de millora, i això no és només cosa meva, també ho és de la voluntat dels jugadors. La meva feina és convèncer-los de què és el que han de fer per millorar com a grup i a nivell individual. Ells també han de fer un esforç més per fer més fort al grup. Però sí, ens en sortirem, m’hi reafirmo.

Aquesta aturada de l’ACB de tres setmanes és per al Bàsquet Girona una mini pretemporada?

Sí, jo ho he dit així als jugadors. És una mini pretemporada per acabar la lliga canviant bastants coses, treballant molt en la mentalitat que penso que hem de tenir. Allò principal és prémer fort en els entrenaments, allà comença tot, allà comença el partit, així els hàbits que agafis et sortiran. Si vas a entrenar només per suar i passar l’estona, i tens un altre ritme al partit, vénen els problemes. Jo vull construir ritmes reals que puguem traspassar als partits, ha costat una mica, però els nois ja ho entenen i m’agrada com competeixen a l’entrenament. En la competència també hi ha la millora.

Quantes victòries li falten al Bàsquet Girona per aquest primer objectiu de la permanència?

Li juro, li ho dic ben honestament, que no ho he pensat. Tampoc miro massa el calendari, ni faig càlculs que guanyarem aquests partits i que aquests altres els podem perdre. Això no ho pots fer. El millor per a tothom és enfocar-nos en l’objectiu immediat, que és el següent entrenament, i en allò que haguem de millorar o corregir. Així arribes al partit preparat.

Li diré d’una altra manera: hem de mirar amunt o avall?

Cap a munt, mai cap avall, no estic acostumat a mirar cap avall. Hem de mirar sempre a dalt. No ho dic per prepotència, perquè soc molt humil i molt realista. La situació és la que és però vull transmetre a l’afició el que transmeto als jugadors: hem de mirar cap amunt i pensar amb il·lusió en el proper partit. Els prometo que no es repetirà la imatge que vam donar a Andorra, en un dia que, a més, havia vingut a veure’ns molta gent de Girona.

"Prometo que no es tornarà a repetir la imatge d’Andorra. Ens van escombrar i vam abaixar els braços»

Ara que em parla d’Andorra. Què va passar?

Que físicament ens van escombrar. Torno enrere, a allò que li deia de la falta d’experiència del nostre equip. L’Andorra, en canvi, té jugadors referents, que han jugat molts anys a la lliga, i saben com va el tema. Ells estaven més ben preparats mentalment i física per fer el partit que van fer. Ens van escombrar. Després dels primers set minuts bons, ens vam desfer, ens vam precipitar en atac, vam perdre massa pilotes, que és un dels problemes que tenim, ho hem de reduir per no donar oportunitats al rival... que més puc dir? Em va sorprendre que no vam reaccionar, ens vam dissoldre. Però a mi aquell partit també em va anar bé per veure quins problemes té l’equip, què he de tocar per corregir-ho. 

Què aportaran Birch i Chery?

Khem (Birch) és un jugador contrastat a Europa, va jugar una Final Four de l’Eurolliga amb l’Olympiakos, i a l’NBA. És un jugador atlètic i físic, molt intel·ligent tàcticament. És un 5 amb envergadura que es troba còmode sota la cistella, ens ajudarà molt en el rebot i en defensa dels bloquejos directes. No teníem un jugador amb aquestes característiques. I en atac té bona mà, pot finalitzar. Ens ajudarà molt. Chery coneix la lliga i també ens ajudarà. Al final el que ofereix el mercat és el que és. Fins i tot equips d’Eurolliga no troben el que busquen. 

Chery és un base, té massa cromos repetits?

Tan de bo hagués pogut escollir els cromos, al final has de veure què t’ofereix el mercat i com ho pots encaixar. És un jugador que no comet errors, sap prendre bones decisions. A Badalona hi va arribar com a temporer i amb un rol diferent, és un jugador que s’ha de sentir important. En defensa és molt llest, tot i que el seu cos a vegades no l’ajuda perquè és petit. Té un tir molt fiable. 

Van sobrats de fitxes fins i tot encara que Corey Davis, apartat de l’equip, es doni de baixa. Anirà descartant jugadors partit a partit o tallaran algú?

D’entrada això ens dona el que li deia abans, una competència tremenda als entrenaments. Ara ve el moment de la veritat.

Què va passar amb Corey Davis?

Això són coses disciplinaries... ja vam tenir molta paciència. Jo vaig parlar amb ell quan vaig arribar i al final les normes hi són i les ha de respectar tothom. No ho podíem deixar passar.

Li hauria agradat arribar a Girona un any abans i haver pogut entrenar Marc Gasol?

Segur que sí!. Sempre era dels meus jugadors favorits per la seva intel·ligència a la pista i la manera que generava, per si mateix, pels demés. El veia com un dels millors companys que podia tenir un equip de bàsquet d’alt nivell. L’admiro sobretot per la seva etapa a l’NBA, per la carrera que va fer allà. Tinc moltes anècdotes amb ell. Jo a finals dels 90 era ajudant a l’AEK i feia d’observador dels Celtics. El meu cap era Chris Wallace, que després seria director general a Memphis. Sempre hi vaig tenir una bona relació. Quan vaig passar a ser primer entrenador vaig haver de deixar de ser observador, però teníem contacte. I va arribar un moment que, amb en Pau als Grizziles, en Marc va ser escollit pels Lakers. Aleshores en Chris em va trucar, amb en Marc jugant encara a l’Akasvayu, aquí a Girona, per dir-me ‘estic pensant una operació que no et semblarà molt normal, però em plantejo intercanviar els dos germans’. En Pau era una llegenda a Memphis i no podies comparar els dos germans en aquells moments. Al final va sortir una operació perfecta per als dos. Molta gent li deia a Wallace que no ho veia, el canvi, tot just havia fet una bona temporada a Girona i no se sabia el seu sostre. 

«M’agrada el futbol, soc amic de Mendilibar i voldria conèixer Míchel»

Com és com a president?

Fenomenal. Primer, parlar amb ell va ser el que em va convèncer per venir a Girona. Porto molts anys en aquest negoci, tinc experiència en molts països, i per a mi el més important és entendre’t amb la persona amb qui hauràs de treballar dia a dia. Aquí hi havia l’Akasvayu, que potser tenia molts diners, però no tenia projecte. Ara hi ha un projecte. Fa 15 anys potser això no ho hauria valorat tant. Jo volia estar als millors equips, al Madrid o al Barcelona, però ara tinc clar que per treure el millor de mi he de tenir al meu costat gent en la mateixa línia de treball. No hi ha projectes ni a l’ACB ni a Europa. No hi ha paciència. No és normal que a l’Eurolliga s’hagin canviat tants entrenadors. Amb tanta urgència no es construeixen projectes. Molts clubs ho diuen que en tenen, però no és veritat. Amb en Marc parlem el mateix idioma. Ell escolta i fins i tot quan no estem d’acord podem trobar una conclusió en comú. 

Tenia algun record de Fontajau?

Sí, és clar. Havia vingut una vegada amb el Pamesa València, la temporada 2006/07 (hi va guanyar a l’Akasvayu 71-74). Havíem jugat també alguns amistosos a Platja d’Aro quan estava amb Sant Petersburg. Aquell partit amb el València a Fontajau va ser de bojos. Els vam guanyar tot i perdre de 15 o 16 entrant al darrer quart. Claver va fer un partidàs i vam guanyar. També recordo que aquí davant de la nostra banqueta es va lesionar Dejan Milojevic, li ho explico perquè malauradament fa un mes i mig va morir. Era una persona espectacular. 

És futboler? Aquí a Girona no s’avorrirà: ACB, Lliga Femenina, OK Lliga i el segon classificat de Primera divisió.

Sí, soc futboler, també. Abans de venir a Girona col·laborava amb una cadena de televisió, Novasports, una mena de Movistar que té els drets d’Eurolliga, la Liga, la Premier... Nosaltres fèiem un programa sobre l’Eurolliga de bàsquet i els equips grecs i el presentador, que també li anava el futbol, em parlava molt del Girona des de principi de temporada. Em parlava de Míchel, que el que estava fent era increïble... I l’altre dia parlava amb ell i mira, estic a Girona. He d’anar un dia a Montilivi i conèixer Míchel, tothom em diu que és una persona molt interessant. Tinc amics entrenadors de futbol, com en José Luís Mendilibar, de quan estava a Bilbao, o a Grècia vaig conèixer l’altre Míchel, l’exjugador del Madrid, que estava a l’Olympiakos. Mendilibar venia als entrenaments per si podia treure’n alguna cosa i aplicar-la també en el futbol.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint