L'Spar Girona brilla i somia amb l'Eurocup (77-64)

Europa té un deute amb l'Uni, un referent dins del món del bàsquet que no està passant per un bon moment. El que ha fet l'entitat gironina pel territori, representant amb amor propi, més enllà dels resultats, el nom de Girona allà a on ha anat, no es pot quantificar. Hi ha molts intangibles que han convertit aquest club, en un club diferent. Guanyador de tots els títols imaginables a escala estatal gràcies a un recorregut envejable, la cirereta seria, esclar, aixecar-ne un lluny de les fronteres. Aquest curs, la mirada ens duu a l'Eurocup. Qui sap si serà la bona, tant de bo, després d'una nova nit màgica de l'Uni Girona contra el Galatasaray (77-64). En la mateixa part del quadre dels quarts, el Besiktas va apallissar el Montpellier (73-59).

No podem oblidar que ara l'Uni ja no és l'equip que va arribar a ser, aquell que es plantava amb autoritat a qualsevol pista amb arguments i no només la creença que guanyar era possible. Manté certs trets d'identitat, això és innegable. La passió i l'entrega pel que fa són dos exemples. Suficients o no per ser campiones és una altra història. Aquest no és el seu èxit, perquè l'èxit ja el té. Tan sols seria la conseqüència.

Podem parlar del caràcter, també. El mateix que el duu a reinventar-se any rere any i el que imprimeix l'arribada de Roberto Iñiguez a la banqueta. Prohibit rendir-se, diu el seu llibret, tot i estar debilitat per la greu lesió de Rebekah Gardner, possiblement a l'Aquil·les. D'aquesta manera el 2-7 inicial, amb les graderies de Fontajau encara per omplir -l'entrada va ser de 5.147 espectadors-, es va transformar en un 14-10. En defensa, va costar lligar en curt Julie Vanloo i Hind Ben Abdelkader, inintel·ligibles i intel·ligents, aprofitant el poder d'espantar de McCowen per fer-se espais.

Atacant, la cosa rutllava una mica millor. Regan Magarity va lluir talent i l'Uni va situar un ritme elevat que, combinat amb l'encert anotador, l'afavoria. També va buscar disminuir-lo quan tocava, fent una bona lectura d'inici de partit. L'energia d'Ainhoa López i el paper d'Irati Etxarii feien la resta.

Un triple de Mendy i una antiesportiva no xiulada sobre Ainhoa, van encendre un xic més l'afició, que celebrava cada recuperació com si li anés la vida. El Galatasaray, que tan sols va fer dotze punts en el segon quart, va patir un petit bloqueig que l'Uni no va aprofitar, massa precipitat per moments i poc contundent en la lluita pel rebot quan tenia l'oportunitat de fer sang en el marcador. Els detalls no marcaven la diferència, però l'equip estava competint bé (26-24). Tot costa, en els partits grans. I aquest ho va ser.

El poder d'intimidació de Tolo va ser notable, sense amagar-se amb McCowen. Per fi els tirs van entrar de lluny, amb dos triples consecutius de Laura Peña (36-34). Ni un ni altre equip vacil·laven en intensitat en un espectacle digne de viure. L'Spar Girona i el Galatasaray dignifiquen el bàsquet d'alt nivell. Al descans, un tresor de sis punts per a les gironines.

Ygueravide, amb un nou llançament de tres, va mantenir el poder de convicció a la represa (48-41), on el conjunt turc, amb un pressupost infinitament superior al gironí, es va rendir a l'evidència: l'Uni era millor. Peña, quatre de cinc en triples, es va continuar reivindicant, i acompanyada d'una brillant tasca al darrere i la fe d'Ainhoa, van ampliar la felicitat a un 60-49. La feina de formiga ja donava fruits.

I va acabar sent un bany, arribats al 73-55, reduït al final, però amb l'eliminatòria molt ben encarada. Caldrà rematar-la dijous que ve, per descomptat. Però aquest Uni Girona, si s'ho proposa, potser encara la farà grossa. Ahir semblava imparable.