Ricky Rubio: "El jugador de bàsquet es va menjar a la persona"

"Tornem a ser aquí". El dorsal 9 del Barça torna a ser de Ricky Rubio. El base del Masnou, vestit amb una dessuadora grisa i uns pantalons vaquers blau clar, es va asseure en un tamboret, va agafar el micròfon i es va obrir per complet. Va voler ser el primer a parlar en la seva presentació oficial com a jugador blaugrana, abans que ho fessin el president Joan Laporta i el directiu responsable de la secció Josep Cubells.

"El jugador de bàsquet es va menjar a la persona", va admetre Rubio enfront d'un Auditori 1899 ple, amb l'entrenador Roger Grimau i els jugadors Álex Abrines, Nico Laprovittola i Jabari Parker presents. També, entre altres, el director general de la secció Juan Carlos Navarro i l'assistent Víctor Sada, amb els qui va aixecar la segona Eurolliga de la secció.

Estrès crònic

"He desenvolupat un estrès crònic i necessitava un temps per a regular-lo. Mai li vaig posar una etiqueta de depressió o trastorn d'ansietat. Volia entendre per què havia arribat a aquest punt i per què m'estava passant", va detallar Rubio, que va voler explicar el procés que li ha mantingut allunyat de les pistes des d'agost de l'any passat, quan va abandonar la concentració de la selecció espanyola abans del Mundial asiàtic.

Va haver-hi dos factors que van propiciar els seus problemes de salut mental: "Hi ha hagut un factor intern i un extern. Hi havia uns mecanismes que m'havien portat a jugar al més alt nivell, però que no eren sostenibles encara que pensava que sí. Ara veig una altra via, amb uns mecanismes sostenibles. Seré igual d'exigent, però d'una altra forma".

Rubio va voler agrair que es respectés la seva privacitat durant tot el procés de recuperació i el suport que li van brindar tant la selecció espanyola com els Cleveland Cavaliers. "La Federació podia haver-me empès a continuar jugant i va optar per pensar en la persona abans que el jugador", va assenyalar el jugador, que va tornar a la pista amb la selecció davant Letònia i Bèlgica.

"Vaig sentir que m'havia d'allunyar del bàsquet. No ho vaig poder fer a Cleveland, ho havia de fer a la meva casa. No sabia qui era. Vaig passar molta por, però m'han fet veure que aquesta por es pot manejar. No és el mateix tenir por que tenir nervis", va puntualitzar.

El bàsquet s'havia acabat

Va arribar a pensar que el bàsquet s'havia acabat: "Des de l'1 d'agost, cada dia que em despertava, el bàsquet s'havia acabat. Havia desaparegut la persona. Ho he après, m'he construït de dins a fora i és una cosa que costa moltíssim, però que és molt gratificant".

Passejant per la muntanya amb el seu fisioterapeuta, va voler parlar de bàsquet de nou, després de diversos mesos sense voler saber res del seu esport. Va tornar a recuperar aquesta espurna. "Després de tres o quatre mesos comencem a parlar de bàsquet per primera vegada. Vaig pensar que si tornava el cuquet als 50 o 45 ja no podria jugar; amb 33 sí, així que vaig decidir donar-li un nou chance al bàsquet", va relatar.

"El que vaig demanar al Barça no era fàcil"

A principis de febrer, Ricky Rubio li va demanar al Barça d'entrenar amb ells, sense compromís. "El que vaig demanar no era fàcil, entrar en un club professional enmig d'una temporada i demanant unes condicions no habituals... i ho van acceptar en tot moment. El vestuari m'ha acceptat i m'ha respectat, m'ha tractat com un més des de l'inici", va comentar.

Després del retorn a les pistes amb la selecció espanyola, el partit d'Eurolliga del Barça aquest divendres davant el Mònaco al Palau Blaugrana semblava l'escenari de retorn amb el Barça. No obstant això, el base no va jugar més de 13 minuts davant Bèlgica per unes molèsties en el genoll. "No és gens greu, estic ajustant la nau. Són sis mesos sense jugar un partit. Avui ha estat el dia de la signatura i estic a la disposició del staff. Arribo a un equip que va rodat, cal veure com i quan entrar". Rubio li va voler llevar importància a les molèsties, encara que segueix sense voler posar data al seu retorn.

"M'agradaria poder gaudir, estar a gust i controlar les coses que pugui controlar. Vull utilitzar uns mecanismes sostenibles que em permetin gaudir i aportar per a ajudar a complir els objectius de l'equip", reiterava Rubio sobre aquesta nova manera de veure el bàsquet que, amb l'ajuda psicològica, ha descobert. "No sé si algú s'enfadarà per això - va aclarir - però el bàsquet és un joc. He estat en la foscor, però treballant i amb ajuda de professionals se surt", va concloure.