«Si ens ho passem bé, la Copa tornarà amb nosaltres»

«Tenim certa pressió, que ens la posem nosaltres individualment, eh, però un cop hem guanyat la Copa Generalitat és inevitable dir-nos que volem repetir. Desitgem estar a l'altura i som conscients que serà complicat, però podem fer-ho, sí. Ens ho haurem de 'pencar', hi haurà nervis i li haurem de posar il·lusió i actitud. Ara, ens ho hem de prendre com el que és: un premi després de tot el que hem fet», confessa Èlia Bladé, la portera del Girona d'hoquei patins, que aquest cap de setmana disputarà, gràcies al fet d'haver guanyat la Copa Generalitat, la Copa Princesa a Mieres. Aquesta tarda s'enfronta en les semifinals al Raxoi (17.30 hores), i l'altra semifinal la juguen el Pola de Lena i l'Alcalá (19.30 hores). La final es disputa diumenge al migdia (13.30 hores).

La principal novetat de l'equip d'Albert Bou serà la presència de Mireia Arranz, que es va perdre el passat torneig per lesió. «Tinc moltes ganes, moltes. El del Girona és el millor vestidor on he estat mai. Ens sentim bé les unes amb les altres, i ens entenem de meravella, dins i fora de la pista. Confiem molt en nosaltres. És evident que volem tornar amb la Copa, però no ho enfoquem així. Primer, gaudim, riem i passem-nos-ho bé. Perquè si fem tot això, el trofeu tornarà amb nosaltres», desenvolupa.

Precisament, Arranz no ho ha passat bé, sense jugar. També s'havia perdut l'edició de la Copa Generalitat anterior. «He sentit molta ràbia i impotència. Haig de reconèixer que aquest any no he estat tan fotuda, però. Perquè l'any passat vam perdre a semis i sempre penses que podies haver donat un cop de mà per haver-ho evitat. Sent campiones he estat feliç, per les meves companyes i perquè també m'ho sento meu. Perquè la Copa no es va guanyar només aquell dia, es guanya tot l'any. En els entrenaments, en els viatges, amb mil petites coses. Els vaig recalcar que ho aprofitessin per mi, perquè jo no podia. I que em dediquessin molts gols, esclar», exclama. Per descomptat, Ivet Jiménez no es va oblidar d'ella quan va marcar el gol de la victòria. «Va ser una sensació preciosa».

Un títol més per engrandir la bonica història del Girona d'hoquei patins

El camí al primer títol

Però no tot va ser tan fàcil. En les semifinals, el Girona va eliminar el Palau en la tanda de penals (2-3) i en el duel decisiu, el Bigues i Riells (1-0), on Bladé va aturar dos penals, durant aquella final; el darrer, en l'última acció de joc. «Abans de xutar-lo, la Gemma, una de les jugadores, va venir-me a abraçar i em va dir 'tia, jo sé que te'l pararàs'. Sincerament, vaig fer veure que estava segura de mi mateixa; perquè no les tenia totes. I el vaig desviar, sí», recorda la portera, que encara té ben present «l'adrenalina que vaig sentir. Quan va sonar la botzina, que ja era oficial que s'havia acabat, em va sortir un crit de l'ànima».

«Va ser com un somni», expressa Arranz, «perquè teníem tan interioritzat que aquells cinquanta minuts de la final eren un regal, que quan ens van xiular el penal ens vam quedar blanques. De fet, jo havia baixat de la graderia a tocar de la pista per estar més a prop d'elles i no vaig ni mirar. Durant tres dies vam estar en un núvol». «Però que guai seria guanyar una altra vegada», finalitza Bladé.

Subscriu-te per seguir llegint