«Els jugadors de setze anys estan molt exposats, hem de cuidar-los»

Ha vingut en bicicleta des de Barcelona?

Jo només n’he fet un tros, perquè al matí no podia. Però la resta del grup, sí, ha vingut des de Barcelona.

Feia la bicicleta, quan jugava? 

Ha, ha, era un recurs més que a vegades utilitzava. Però no gaire.

Per això ara se’n fa empresari?

És que ara practico bicicleta, igual que altres esports. No diré que la bicicleta sigui la meva passió, però és un món que m’agrada. Per l‘entorn que gaudeixes, perquè és un esport social, et permet estar bé amb tu mateix... Són moltes coses, les que fan que m’agradi.

Gràcies a la meva experiència en el món de futbol, he conegut gent que em permet compartir les seves passions

La majoria d’exfutbolistes inverteixen en hotels, en vi, etc, i vostè en bicicletes. És una rara avis? 

A vegades no és tan important el projecte en si, com qui en formar part. Gràcies a la meva experiència en el món de futbol, he conegut gent que em permet compartir les seves passions. Ja fa temps que sóc soci d’una altra botiga a Girona, aquesta relacionada amb la cultura, els llibres, etc. Gràcies a gent fantàstica que m’he trobat pel camí de la vida.

Va poder venir a jugar al Girona?

Sí, hi va haver aquesta possibilitat. Jo sóc molt de casa, molt català, i Girona és un lloc fantàstic. Quan va sortir la possibilitat de jugar al Girona, sempre vaig mostrar la voluntat que fos possible.

Evidentment que hauria pogut continuar jugant, físicament estic bé

Tan bé que estaria aquí. Per què no va venir?

Li asseguro que no va ser decisió meva. Si hagués sigut per mi, hauria vingut al Girona.

Hi ha molts jugadors de la seva edat, 33 anys. Quan mira un partit, pensa que encara podria estar marcant gols?

Sí, és clar que sí. Vaig començar molt jove, han sigut setze temporades i un ha de saber quan s’acaba una etapa. Evidentment que hauria pogut continuar jugant, físicament estic bé.

"Hi va haver la possibilitat de venir a jugar al Girona. Si hagués sigut per mi, hauria vingut, no va ser decisió meva"

Ara és més normal veure futbolistes de disset anys. Cal anar amb compte, quan ets tan jove?

Estem normalitzant una cosa que no és normal, com és posar tanta responsabilitat en nois de 16-17 anys. Socialment i mediàticament estan molt exposats. Entre tots hem de cuidar aquests nois. Aquests nens, podríem dir. Si parlem de qualitat, estan preparats, això ho estan demostrant.

Com a persona que ho ha viscut, quin consell els donaria?

Que l’important és no perdre el focus i tenir la voluntat de viure el moment. No voler córrer més del que la mateixa situació els està portant. Que tinguin clar que això és una cursa de resistència.

Per confessar que la situació provoca ansietat, com va fer vostè, cal valentia?

Vivia un somni, a disset anys estava jugant al Barça, envoltat dels meus ídols, enfrontant-me a grans equips. Fins que arriba el dia que les emocions són tantes i tan bèsties que costen d’assimilar. Quan estava sol a casa, em queia tot a sobre.

Vivia un somni, a disset anys estava jugant al Barça, envoltat dels meus ídols, enfrontant-me a grans equips. Fins que arriba el dia que les emocions són tantes i tan bèsties que costen d’assimilar

Fins al punt de plorar sense saber per què? 

No recordo que plorés, però sí que recordo tenir una sensació total de descontrol, com estar marejat, de veure que se m’escapava tot de les mans.

Ha jugat en grans equips, ha fet un centenar de gols a primera divisió... i a vegades li han dit «fracassat».

Ho he sentit a dir, és clar. Al final, la línia que separa l’èxit del fracàs és molt relativa. Ningú em traurà el que he aconseguit, i tampoc ningú sap el que he hagut de passar per aconseguir-ho. Vostè mateix ha dit el que he assolit, però bé, avui més que mai, tothom opina de tot. 

La línia que separa l’èxit del fracàs és molt relativa. Ningú em traurà el que he aconseguit, i tampoc ningú sap el que he hagut de passar per aconseguir-ho

Encara que no hagin vist mai de prop una pilota.

Al principi sí que donava importància al que deia la gent, però després aprens que no té sentit donar-n’hi.

En tants anys de carrera, qui l’ha impressionat més?

El jugador més màgic que he vist, el millor per mi, és en Ronaldinho. Tenia les qualitats més completes que pot tenir un jugador. Acompanyat d’una alegria i una màgia que no he vist a ningú més. 

Subscriu-te per seguir llegint