"Vaig ser molt constant, hi ha ben poca gent que hagi estat tants anys al Top 20"

Quan un esport el portes a la sang, és més fàcil que els resultats, tard o d’hora, acabin arribant. És el cas de Tommy Robredo, la millor raqueta que les comarques gironines han vist créixer en tota la història i que fa tot just dos anys va posar fi a una carrera envejable, només a remolc de grans primeres espases del tenis espanyol com Juan Carlos Ferrero, David Ferrer i Rafa Nadal

El tenista nascut a Hostalric el 1982 ja anava amb una raqueta a la mà als dos anys gràcies a l’afició que li va inculcar el seu pare. De fet, amb ell es va traslladar a viure a Olot als cinc anys. A la capital de la Garrotxa, Robredo es va començar a exercitar al Club Natació Olot entrenat el seu pare, que s’havia acabat de treure el títol de tècnic.

Amb el pas dels temps, el club en que entrenava se li va fer petit per continuar amb la seva meteòrica progressió i als 14 anys es trasllada a Sant Cugat per entrenar al CAR amb la Federació Espanyola de Tenis. “Vaig veure que necessitava millorar més el nivell, jugar amb gent mes bona i Olot se’m quedava petit”, comenta Robredo.

I dos anys més tard arriba el dia del seu debut, després que en categories inferiors ja s’hagués proclamat campió d’Europa i del món. El 2001 guanya el primer torneig ATP i entre el 2004 i el 2006 viu els millors anys de la seva carrera, amb el seu únic Masters 1000 a Hamburg, un títol d’ATP 500 -un d’ells a Barcelona- i un altre de 250. A la ciutat comtal perd una altra final contra Rafa Nadal però acaba aquell any a un nivell excel·lent, escalant fins a la cinquena posició del rànquing (el seu rècord) i es classifica pel Tennis Masters Cup (les actuals finals de l’ATP). 

Tot i que no va poder repetir l’èxit d’aquesta temporada amb el Masters 1000, l’olotí es va mantenir durant molts anys entre les 20 millors raquetes del món, una fita que posa en valor. “Vaig estar 10 anys entre els 20 millors del mon. Vaig estar a un nivell molt alt. La meva constància era molt bona. Hi ha molt poca gent que ha estat tants anys al Top 20”, subratlla Robredo.

A part dels èxits que va aconseguir en el circuit ATP, entre els quals també s’hi ha de sumar diversos títols en dobles, Robredo va aixecar tres Copes Davis amb la selecció en un dels moments més dolços de la història del tenis espanyol. L’olotí apunta que no es queda amb un títol o moment en particular de la seva carrera, sinó que “tot són coses que et fan créixer, millorar i són experiències diferents. Em quedo amb tots els moments”, assegura.

Robredo va jugar el seu últim partit professional en l’Open Barcelona Banc Sabadell de l’any 2022, a casa i envoltat de la seva gent. Assenyala que “estava en una edat en què físicament ja no era el mateix”, i a banda el confinament per la covid-19 també el va afectar. Aquell trofeu Conde de Godó se’l va endur un Carlos Álcaraz que, als seus 18 anys, ja ensenyava maneres que no ha fet més que refermar posteriorment. El murcià està cridat a marcar una època en el tenis mundial juntament amb l’italià Jannik Sinner, número 3. “És el nou Nadal-Federar, per mi són els dos nous número 1 amb el permís de Djokovic” ratifica Robredo. 

El tenista nascut a Hostalric encara està vinculat a aquest esport a dia d’avui sent assessor del Club Tennis Barcelona i entrenant a un jove banyolí de 14 anys. El jugador format al Club Natació Olot, preguntat sobre el moment del tenis gironí, subratlla que “perquè hi hagi afició es necessiten uns clubs forts, amb molta bona base i que la gent tingui ganes de jugar al tenis”. Més enllà de la seva faceta tècnica, ell ara en el seu temps lliure prefereix realitzar altres esports com el ciclisme, la hípica, l’esquí o anar al gimnàs. “Intento cuidar-me”, afegeix Robredo, que és pare d’una nena de 4 anys i n’espera una altra que està a punt de néixer.