Per què Espanya és un país ideal per a l'escalada

 “La medalla d'or d'Alberto Ginés als Jocs de Tòquio 2020 ha tingut un paper important per a l'expansió de l'escalada, però Espanya és un país ideal per a aquest esport perquè té sol i té roca. Hi ha vies de molta dificultat i de màxims nivells que atrauen professionals de talla mundial. Hi ha icones com el Naranjo de Bulnes o les parets dels Pirineus. Espanya té multitud d'atractius”, tracta de resumir Alberto Ayora (la Seu d'Urgell, Lleida, 1963), president de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), a la qüestió de per què hi ha un auge de la escalada actualment a Espanya.

El nombre de llicències a Espanya d’Esports de Muntanya i Escalada ha augmentat un 10% des d’aquest or olímpic de Ginés. És el cinquè esport amb més llicències del país després del futbol, bàsquet, caça i golf. "Encara que el més representatiu i el que explica millor aquest augment d'interès i practicants és la quantitat de rocòdroms que han sorgit els últims anys", raona Ayora. El 2018 n'hi havia uns 150, el 2021 es va passar a 202 i el gener d'aquest any ja se'n comptaven 360…

Alberto Ayora, que a més de ser el president de la FEDME és coronel de l'Exèrcit en situació de reserva i responsable d'expedicions del Grup Militar d'Alta Muntanya 2024 i 2025, des de la seva posició afegeix altres motius que ajuden a comprendre aquest boom dins les nostres fronteres : “Tot parteix d'un component genètic que tenim de naixement: enfilar-se a qualsevol lloc. L'escalada t'enganxa ràpidament”. A més, des d'un punt de vista psicològic, “l'escalada és molt completa, et fa superar les pors i el nivell de dificultat. I des del punt de vista físic és molt complet perquè treballes tren superior, inferior, elasticitat, equilibri…”. I, com a cirereta a l'anteriorment dit, tot ve acompanyat per “la presència cada vegada més gran a la televisió i als mitjans de l'escalada”.

Noms espanyols a tenir en compte per a París 2024

I és que, si Espanya és país per a l'escalada, com no ho havia de ser d'escaladors. “A nivell competició és inqüestionable perquè tenim el primer medallista olímpic masculí de la història i molts podis a nivell internacional tant amb Alberto Ginés -combo i dificultat-, com en velocitat amb Erik Noya (subcampió del món el 2021), Leslie Romero (campiona de la Copa d'Europa de velocitat el 2023) i Carla Martínez (subcampiona de la Copa d'Europa de velocitat el 2023). I hi ha un futur prometedor amb molt planter”, com Geila Macià, que amb 15 anys apunta a figura mundial.

¿Es penjarà algun una medalla aquest estiu a París 2024? “Sempre que estàs en alta competició hi ha opcions. El més important és estar ben preparat. Després també hi influeix que la fortuna et somrigui, que les vies siguin apropiades a les teves característiques, que els teus rivals es posin també més nerviosos… Són molts factors”, explica amb confiança Alberto Ayora, que, en el cas concret de l'or olímpic actual, Alberto Ginés, el veu “molt bé ara. Ha superat les dificultats més difícils i això no ho fa qualsevol i en tan poc temps”.

Darrere de totes aquestes expectatives hi ha un treball piramidal que va des dels clubs de muntanya fins a l'elit. Des de les federacions autonòmiques s'impulsen els centres de tecnificació, amb programes de detecció de talent que seleccionen esportistes d'alt nivell. És una tasca des de baix cap amunt -del club de muntanya fins al més alt, a nivell internacional-, per això és fonamental comptar amb centres de tecnificació. Amb l'augment del nombre de rocòdroms és més senzill aquesta detecció”, indica Ayora.

La qualitat de les competicions nacionals, una altra clau

A partir d'aquí, “continuem la línia amb què entrem a la FEDME (2021) d'apostar per la qualitat fent competicions de màxim nivell, amb entrenadors d'alt nivell i la utilització de molts recursos. Això requereix un esforç econòmic important, tenir més presència en mitjans de comunicació, créixer de la mà de patrocinadors potents… Tot és també una conseqüència de tenir un esport que entra en un programa olímpic”. En definitiva, respondre a la demanda -i la qualitat de la mateixa- amb l'estructura pertinent per al millor desenvolupament possible.

El president de la FEDME, aragonès d'adopció, -encara que va néixer a la Seu d'Urgell va viure a Saragossa des que tenia un any- resideix a Jaca i des d'allà es desplaça per tota la geografia espanyola gairebé diàriament per atendre aquesta creixent demanda del seu esport. Aquesta actual ocupació és una de les ascensions més complexes en què ha participat al llarg de la seva dilatada relació amb la muntanya i l'escalada, encara que si s'ha de quedar amb alguna és amb la que va conquistar fa unes dècades en una expedició amb ' Al filo de lo Imposible' i el Grup Militar d'Alta Muntanya: “El pilar oest del Makalu. És una paret de referència, amb molt poques ascensions que requereix un compromís brutal. Una línia emblemàtica. A mesura que vas ascendint hi vas trobant més dificultats, amb altituds properes als 7.000 metres”.

De la mateixa manera que ell i el seu equip es van preparar i van equipar el Makalu de la millor manera possible per a aquella ocasió, ara intenta fer el mateix amb l'escalada i els esports de muntanya al nostre país: 'equipar' Espanya el millor possible perquè l'ascens i el creixement d'aquestes disciplines arribin fins a dalt de tot.

*El Coronel Alberto Ayora Hirsch ha participat en nombroses expedicions internacionals als Pirineus, Atles, Alps, Alps de Nova Zelanda, Andes, Pamir, Karakorum (GI i GII), Himàlaia (Manaslu i Makalu), Groenlàndia, Patagònia i als Camps de Gel. Destaca la seva contribució a les col·laboracions que el Grup Militar d'Alta Muntanya realitza amb l'ONCE, on ha guiat cims com el Kilimanjaro, l'Elbrus al Caucas o el Cotopaxi -Andes equatorians-, personal amb diverses discapacitats i minusvalideses. A més, és autor del llibre “Gestión del Riesgo en Montaña y en actividades al aire libre”.