Un Barça rescabalat es planta en les semifinals de la Champions (3-1)

Tancar una etapa. Poder, per fi, segellar una etapa. Dir adeu a les pors, als dubtes, a la incertesa. I no fer-ho de qualsevol manera, sinó de la millor possible. Aconseguint el màxim objectiu. Quan Alexia Putellas va tornar a lesionar-se va ser una garrotada que la va fer trontollar. El periple que va començar el 14 de novembre s'ha acabat aquest dijous davant el Brann (3-1). Alexia tornava a ser titular a la Champions, l'escenari de les grans ocasions. S'abraçava amb les seves companyes després del partit. Havia tornat just per a segellar el passi a les semifinals. Ho havia aconseguit i aquesta dura etapa quedava superada.

L'ambient en el Johan Cruyff posava la pell de gallina. Mentre l'afició del Brann cantava (incessantment) durant tot el partit, els tambors del gol sud ressonaven. La segona màxima entrada de la història en el feu culer (5.510 espectadors) esperava un partit d'entitat. Les culers van sortir al camp amb la mirada fixa. D'inici, la pilota ja va ser seva. No obstant això, el Barça ha començat espès. Com a Noruega, les idees hi eren, però faltava aquell ritme.

Alexia aixecava els braços mentre es dirigia al córner. Demanava a les seves companyes que s'afanyessin. No hi havia temps per a perdre. La capitana, que tornava a la titularitat en Champions després de la seva reaparició, volia imprimir en les seves companyes la necessitat de fer un pas endavant. El Barça va perdonar i tant d'error li podia costar car. Les culers estaven acusant la pressió tenaç del Brann. Hansen va intentar salvar el desordre culer amb un xut creuat després d'un desmarcatge trencador. La pilota la va tocar abans Mikalsen i va frustrar l'ocasió de la noruega.

Les blaugranes ho van provar sobretot amb centres directes a l'interior de l'àrea, intentant superar aquest embut en el centre del camp. Alexia es movia amb llibertat sobre la gespa quan ha baixat amb el pit una pilota i li ha cedit a Esme Brugts que habilita a Aitana Bonmatí, totalment d'esquena, a la porteria. I aquí ha vingut la màgia. El talent desbordant de la Pilota d'Or ha encadenat genialitats. Primer amb una mitjana volta per a col·locar-se a porteria, sempre amb l'esfèric sota control. Després, amb una veloç bicicleta, que va desfer la intenció defensiva del Brann. I finalment, per a acabar amb la simfonia, va rebentar la pilota a la cantonada esquerra de la porteria. Va entrar que va ser una delícia. El soroll es va transformar en sospir. D'alleujament, d'alegria. Aitana es va abraçar amb Alexia. Talent reconeix talent, diuen precisament.

El Barça tenia clar que la feina no estava feta. No podia tornar a passar el mateix del partit d'anada i s'han endinsat a l'àrea contrària a base de combinacions vertiginoses. Un rebuig rocambolesc de la portera del conjunt noruec que, després d'un parell de rebots ha caigut en les botes de Fridolina Rolfö gairebé sobre la línia de gol. Només l'ha hagut d'empènyer lleument i girar-se a buscar a Alexia per a celebrar el gol. El somriure de les dues companyes de recuperació va brillar sobre la gespa. Només elles sabien el que havien passat, els moments compartits durant els llargs mesos de rehabilitació.

La tranquil·litat estava imposant-se en un partit costós que s'ha anat aplanant amb el pas dels minuts. Les noruegues han intentat regirar-se davant la seva inferioritat en el marcador. S'han aprofitat d'un desajustament de la defensa culer que ha deixat a Svendheim totalment sola. Només va haver de colar-se en l'àrea, deixant enrere Lucy Bronze i creuar l'esfèric. La pilota ha entrat plorant enganxat al pal llarg de Cata Coll. Ha aixecat els braços incrèdula, celebrant el punt que les tornava a ficar en el partit.

No obstant això, el Barça no ha cedit més. Les culers van tancar amb pany i forrellat el marcador amb una diana de Patri Guijarro prop del minut 90. El Barça és equip de semifinals de la Champions per sisena vegada consecutiva. Espera el Chelsea en la qual serà la reedició de les semifinals de la temporada passada. El Barça es va plantar en la final i ara vol repetir la gesta i posar el seu escut en un vestuari de San Mamés el 25 de maig.