Stuani somia amb la Champions

Stuani va obrar un altre miracle, en l’afegit, i xop com un anèc, als micròfons de DAZN, va dir que somiar jugar la Champions amb el Girona. Hi és una mica més a prop. Com a mínim el 3-2 d’ahir serveix per certificar el bitllet cap a Europa: a falta de 24 punts, 8 partits, l’equip de Míchel en treu 23 al Betis, i abans que avui jugui l’Atlètic de Madrid, els de Simeone són a 10 en la pugna per la Champions. «Stuani portarà el braçalet de capità en el primer partit europeu del Girona, és segurament el millor jugador de la història del club», deia Míchel en sala de premsa.  

És l’any. Cada jornada es bat un rècord. El Girona no havia guanyat mai el Betis a Montilivi, i aquest mite també ha caigut, ara ja podem pensar en batre el Barça i el Vila-real. Sota un altre ruixat de solemnitat, gairebé 13.000 persones van aguantar estoicament a l’espera d’un altre desenllaç èpic. Va ser el gol d’Stuani el premi a la valentia de Míchel, capaç de canviar un central, David López, per un altre davanter, l’uruguaià, per fer-lo jugar al costat de Dovbyk. I mira per on, en l’afegit, l’un per l’altre van tornar a dur el deliri a Montilivi.

I en plena eufòria, s’ha de donar les gràcies als federatius que confeccionen el calendari per agrair-los que el cap de setmana que ve ens deixin sense lliga. Veníem d’una aturada per diverses costellades internacionals i ens n’inventem un altre ara perquè dissabte es juga la final de la Copa del Rei. Per sort tinc entrades per veure el gran Quimi Portet a l’Strenes, al Teatre Municipal, a l’espera que la pilota torni a rodar pel Girona el dissabte 13 al camp de l’Atlètic.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

A falta de 24 punts d’una temporada que voldríem que fos perpètua, el Girona ho té a l’abast i m’atreveixo a dir que amb el triomf d’ahir és molt a prop de la Champions tan sols fent els deures a casa, per on han de passar Cadis, Barça, Vila-real i Granada. Però ara ens fan aparcar l’eufòria quinze dies.