Ni Dovbyk ni Stuani: els pitxitxis del futbol gironí són del Camallera i del Roses City

Els màxims golejadors del futbol gironí, entre Primera Divisió i Quarta Catalana, no es troben ni a Montilivi, amb Artem Dovbyk i amb Cristhian Stuani, ni a Olot, amb Marc Mas. Són de dos clubs de l’Alt Empordà. Es tracta d'Haimadou Konteh, que duu 36 gols amb el Camallera, i de Vicenç Lloret, autor de 33 dianes amb el filial del Roses City. Ambdós futbolistes tenen 26 anys (1997), es porten un mes i mig de diferència i tenen encarrilat el pitxitxi del grup 2 i del grup 1 de Quarta Catalana, respectivament. Qui n’acabi marcant més aixecarà el trofeu Amos de l’Àrea, premis que organitza l'EMPORDÀ, del mateix grup editorial que Diari de Girona, i que reconeixen, en aquest cas, el màxim anotador dels dos grups amb presència comarcal.

"Arribant als 30 ja pensava que seria l’hòstia i crec que n’acabaré marcant 40-45"

Haimadou Konteh

— Jugador del Camallera

Tant Haima, tal com es coneix futbolísticament, com Vicenç s’han destapat aquesta temporada. El jugador del Camallera en va anotar 21 el curs passat –el seu rècord personal– i ja va camí de la quarantena. «No m’esperava aquests registres, cada any n’intento marcar un més que l’anterior. Arribant als 30 ja pensava que seria l’hòstia i crec que n’acabaré marcant 40-45», confessa el punta groc-i-blau.

Haimadou és un «mitjapunta amb molta arribada i bon rematador. No soc davanter. Tota la vida havia estat pivot defensiu, però com que tenia gol m’han anat avançant». És un jugador corpulent i dels gols que ha marcat, creu que «uns 20 han estat amb el peu dret, uns 10 amb l’esquerre i uns 5 amb el cap. És la temporada on noto millors sensacions». El seu «millor soci» en atac és Jeremy Van Doorne, un exjugador de l’Escala que li ha donat «una desena d’assistències; ens entenem molt a dins del camp».

"No soc davanter, soc un mitjapunta amb molta arribada. Abans, era pivot"

Haimadou Konteh

— Jugador del Camallera

El pitxitxi del Camallera és de Gàmbia i actualment viu a Girona, al barri de Pont Major. Des de fa quatre anys vesteix els colors groc-i-blaus. El Penya Bons Aires, que era entrenat per l’exjugador i extècnic camallerenc Guillem Rispau, el va recomanar al club de l’Alt Empordà el 2020. Té passat al Can Gibert i com a màxim ha jugat a Quarta Catalana.

Haimadou va endinsar-se en el futbol tard perquè venia d’un altre esport, l’handbol. Va ser jugador del Club Handbol Bordils fins a infantils. Després d’un impàs al seu país, va tornar a Girona amb ganes de jugador a futbol i ara confia que els seus registres el duguin a militar a alguna categoria més el proper curs. Qui sap si amb el Camallera de Xicu Ventalló i Lluís Juncarol, que és quart, en zona de play-off d’ascens.

Supera la xifra de l'Armentera

En una situació calcada es troba el Roses City B, quart i en promoció per pujar a Tercera Catalana. Els gols de Vicenç Lloret li estan donant vida als de Paco Gualde. El davanter de Roses duu dues temporades amb els citizens després d’haver defensat els colors del Llançà, Roses, l’Armentera, Figueres i Esplais, entre categories amateurs i de base. A regional, el seu sostre estava en 27 gols anotats amb els armenterencs i, l’any passat, ja amb el Roses City B, només en va anotar 9. A què es deu, la metamorfosi? «Érem un equip nou, hi havia molts davanters i vaig jugar quasi tot l’any de migcampista. Personalment, no gaudia del futbol, però, per sort, aquest any he fet un canvi de xip. Torno a jugar de ‘9’, les pilotes entren i físicament estic millor», reconeix.

"Aquest any torno a jugar de ‘9’ i físicament estic millor. Espero marcar 40-42 gols"

Vicenç Lloret

— Jugador del Roses City B

Com Haima, Vicenç confia a acabar marcant «40-42 gols, tot i que ara estaré un mes fora per una intervenció». En futbol base, n’havia arribat a marcar 60 en el darrer any de juvenil amb el Roses, on també va debutar amb el primer equip, a Segona Catalana.

El jugador rosinc es considera «un ‘9’ clàssic, perillós a dins de l’àrea i que ajuda al joc de l’equip a rebre entre línies. Quan rebo la pilota a dins de l’àrea intento xutar el més ràpid possible». La majoria dels seus gols han estat «senzills, més amb la dreta que amb l’esquerra. Amb el cap crec que només n’he marcat un, ja que el joc aeri mai ha estat el meu fort».

"Soc un ‘9’ clàssic, perillós a dins l’àrea i quan rebo la pilota xuto el més ràpid possible"

Vicenç Lloret

— Jugador del Roses City B

Els companys amb qui s’entén millor són Pau Rosell, Mario Cáceres i Carlos Muñoz. Amb aquests registres, sobta que no estigui ajudant al primer equip, que lluita per ascendir a Segona Catalana: «Hi vaig poc, però sempre he pensat que ofensivament el primer equip té un dels millors atacs de Tercera Catalana i és difícil entrar en el seu rodatge». Vicenç, que també juga a pàdel, es veu renovant pel City el curs que ve: «El club és una gran família i hi ha molt bon ambient».