L'Spar Girona guanya confiança amb un triomf contundent contra el Bembibre (90-57)

Marianna Tolo amb 21 punts i Regan Magarity amb 19 ha aprofitat la seva superioritat física per regnar sota els taulells

Els 90 punts d'avui són la màxima anotació de la temporada

Jan Torrent

La confiança no és un aspecte que s'obtingui amb un clic, sinó que amb el pas del temps i amb la suma de bones accions i moments, arriba. Apareix, està allà perquè et veus capaç d'aconseguir el teu objectiu gràcies al treball fet. L'Spar Girona es troba en un procés de construcció de confiança. En les últimes jornades les gironines tenen poc a rascar matemàticament, però sí que tenen moltíssim per a sumar com a equip.

Amb aquesta premissa, les jugadores de Roberto Íñiguez saltaven al parquet de Fontajau. Inici ràpid i agressiu, dos punts i un tir addicional per Marianna Tolo (11 punts en el primer quart) en poc més de cinc segons jugats. L'equip rival, el Bembibre, no tenia res a perdre ni res a guanyar, ja havien perdut la categoria, però i què? Han plantat cara fins que les cames els hi han arribat.

En el primer període, han sigut l'equip amb la idea més clara de joc, tot i que no dominessin en el marcador, la lluita era visible. Un temps mort demanat per Roberto Íñiguez (13-11) era la prova irrefutable que l'equip no acabava de funcionar. I el primer clic ha arribat. Les locals, a partir de la defensa i trobant la manera de connectar amb Tolo aconseguint ampliar la diferència en el marcador (24-15).

La confiança té un efecte molt espumós. Quan comences a connectar amb tu mateix i les peces encaixen, tot sembla més fàcil. Els clics són més constants. Aquesta ha sigut la tònica en l'inici del segon quart. L'Spar Girona ha pujat el ritme, han augmentat, una mica més, la intensitat defensiva i a partir d'aquest treball, la diferència anava sumant dígits. En els primers minuts del segon període, un parcial de 8 a 3 col·locava el 32 a 18 en el marcador.

No obstant això, l'equip visitant no havia abaixat els braços. Els bons minuts de l'exjugadora del GEiEG Aina Martin sumat a la falta d'encert en algunes parts del segon període, per part de les locals, ajustava el marcador fins al 37 a 29. L'entrenador de l'Spar Girona, enfadat, ha parat el partit per posar els punts sobre les is. Important escridassada per tornar a connectar a les seves jugadores. Tant pot ser dolent la falta de confiança com tenir-ne en excés.

Una petita reacció, gràcies al bon joc coral, tornava a ampliar la diferència. El Bembibre ha canviat la defensa individual per passar a la defensa zonal, provocant problemes en la circulació de pilota de les locals. En l'última jugada del segon període a Morgan Bertsch li han xiulat una falta antiesportiva i les visitants no han desaprofitat anotant els dos tirs lliures. El partit estava controlat, però per sota de les expectatives (43-33).

Per sumar confiança és imprescindible estar connectat. D'aquesta manera han sortit les gironines. Tot i la defensa zonal de les visitants, han compartit excel·lent la pilota per trobar la companya en la millor posició. El resultat, un parcial de 6 a 0 (49-33) i temps mort demanat per l'entrenadora visitant. L'Spar Girona aquesta vegada ha aconseguit demostrar que pot ser un conjunt sòlid durant bona part d'un període. Buscant la superioritat física de Marianna Tolo i Regan Magarity, les gironines han arribat a dominar per vint punts de diferència (63-43).

I d'un clic en passem a un altre i així de forma recurrent. El tercer període ha sigut el millor de tot el partit. En la part final del quart, no només les jugadores interiors han sigut les referents ofensives, la balança s'ha anivellat també sent un punyal des de la llarga distància (72-47). 29 punts han anotat l'equip de Roberto Íñiguez i més rellevant, només n'ha rebut 12. El partit havia deixat de tenir història, però l'Spar Girona havia de continuar sumant clics per ser el millor equip possible en els Play-offs.

De clic en clic. Accions positives en atac i en defensa. L'últim període no ha tingut història. L'Spar Girona ha emprat els últims deu minuts per agafar aire, donar alguns minuts de descans a les jugadores amb més càrrega física i, també, perquè les menys habituals com Faustine Parra i, la jugadora Berta Ribas de l'equip afiliat, el CEEB Tordera, disputessin minuts de forma continuada.