Xavi Vallmajó: «Rafa Jofresa i Pablo Laso eren dos líders i jo aprenia d’ells»

Arribar a ser un esportista professional cada dia és més complicat, però consolidar-se encara ho és més. En qualsevol disciplina hi ha talent a dojo, persones amb qualitats físiques impressionants i esportistes que han estudiat tant el seu esport que no cometen pràcticament cap error, tot això, per competir entre els millors. La història ens diu que els jugadors de bàsquet solen arribar de joves a professional i a poc a poc van entrant dins de la rotació i van augmentant el seu pes dins de l’equip. Xavi Vallmajó té una història totalment diferent.

Struelens: «Sempre he estat com el diable de Tasmània, tant per bé com per mal»

Ens remuntem l’any 1997, quan l’exjugador nascut a Figueres va fer el salt de Primera Catalana, amb l’Adepaf, amb el qual van ascendir aquella temporada, fins a l’ACB. Un salt de categoria gegant que segurament no es tornarà a repetir. «Jo no vaig arribar a debutar a Primera Nacional amb l’Adepaf perquè el mateix dia que vam aconseguir l’ascens, en Jordi Puig i Joan Las Heras, que ja m’havien estat seguint, em van preguntar si volia anar a entrenar amb el Valvi durant la post temporada». Vallmajó, amb ja vint-i-dos anys, se li va obrir una porta la qual ja pensava que se li havia tancat. «Vaig dir que sí de seguida, a la setmana següent ja estava entrenant», va dir, encara recordant la il·lusió que li va fer aquella oportunitat que després li va canviar la vida per complet.

El base va arribar a professional gràcies a la seva disciplina. Ja com a jugador de l’Adepaf Figueres ho demostrava. En aquell estiu va jugar la lliga d’Alcoi . «La lliga va anar bé i em van fitxar de segon base», explicava amb molta calma. La disciplina amb la qual entrenava a Figueres la va saber traslladar al màxim nivell espanyol. «Em vaig esforçar molt i, a més a més feia anys que estava rendint a molt bon nivell, tot i que fos una categoria amateur».

No només amb bons entrenaments i una bona lliga d’estiu pots ser jugador de l’ACB. Trifón Poch va ser l’home que va apostar de forma clara pel jove base figuerenc. Va donar-li les claus de la segona unitat o, més aviat, uns quinze minuts per partit en el qual havia de dirigir als seus companys mentre el base titular agafava aire. «Va ser un risc que va córrer, però crec que a la llarga va sortir bé. El mes de juliol del 1997 a mi em va canviar la vida» diu entre somriures.

Xavi Vallmajó va estar durant sis temporades al primer equip de la ciutat de Girona. Durant aquestes temporades va tenir al davant a dos bases nacionals altíssim nivell, Rafa Jofresa i Pablo Laso. «Van ser dos líders i amb dos estils molt diferents. Jo vaig ser com una esponja, observar, mirar que feien, com gestionaven el partit, el tracte amb els altres jugadors i sobretot com exerceix el lideratge des de la posició de base», explica amb moltíssim detall l’exbase. Tota aquesta experiència i recursos el va ajudar i molt pel seu pas posterior per la LEB Or on també hi va passar sis temporades en diferents equips com Gijón, Palma, Lleida, Melilla i Los Barrios.

En la primera temporada a la segona divisió va ser un jugador molt important en tots els aspectes del joc, però Vallmajó no creu que fos la més destacada. «El millor rendiment, gestió de grup i resultat d’equip, l’última temporada va ser la millor», diu convençut. Avancem fins l’any 2008 on el base jugava a Los Barrios, amb un dels pressupostos més baixos de la categoria, es van quedar a tres punts de la victòria i l’ascens a la final de la final a quatre per ascendir a l’ACB. «Allò hauria sigut un pelotazo», diu somrient.

Després de dotze temporades a l’elit del bàsquet nacional, decideix que és moment de plegar, però abans juga una temporada més amb l’Adepaf Figueres per tancar el cercle. Acabar amb les cistelles amb les quals va començar tot.

Llicenciat en Geografia i amb un Màster d’Informació Geogràfica està treballant al Departament de Treball de la Generalitat, des de la seva inserció al món laboral, més quotidià, ho ha estat fent a l’administració pública. Però el bàsquet sempre torna.

Ha sigut molts anys coordinador de l’Adepaf Figueres i actualment ho és del Bàsquet Vedruna, creant una metodologia a seguir des de ben petit per continuar millorant amb el pas dels anys. Sempre sent proper amb els entrenadors perquè millorin juntament amb els seus jugadors. Haver sigut jugador durant més de deu anys pot impressionar a més d’una persona, però Xavi Vallmajó, en les seves tasques com a coordinador, ha donat molt de valor a la feina que es fa amb la pedrera. «Sempre puntualitzo que el fet que jo hagi arribat a professional no m’habilita per tenir un coneixement de la formació», explica.

I l’amor pel bàsquet no es queda aquí. En un projecte coordinat amb la Federació Catalana, i amb el centre Penitenciari Puig de les Basses, l’exbase del Valvi Girona, entre d’altres, dirigeix des de fa dos anys, un entrenament cada dijous a la tarda amb tots els membres que vulguin sortir de les seves rutines. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

«Es tracta de proporcionar un espai per a la gent que li agrada el bàsquet i puguin aprendre quatre coses bàsiques. Hi ha gent que no sap res i també hi ha gent molt bona. No és la gran labor, però sí una petita ajuda», explica amb orgull. Ja sigui com a jugador, entrenador, coordinador o pare, el bàsquet sempre estarà lligat a la vida de Xavi Vallmajó.

Subscriu-te per seguir llegint