«És el derbi que tothom espera»

Com es podria descriure el Sarrià-Bordils d'handbol? «És el partit que a qualsevol li agrada jugar», comenta Blai Ivars, l'entrenador del Sarrià. «És el derbi gironí que tot jugador espera sempre. És el duel somiat, un partit d'alt voltatge», respon Quim Cos, l'homòleg dels bordilencs. «Vaig jugar molts anys a Sarrià. Tinc moltes amistats allà. I segur que em trobaré a tothom. Serà bonic», reflexiona, convençut. Ivars va ser entrenador de Cos, fa anys. «Sovint ens creuem pel carrer, mantenim una bona relació. Ell era porter i amb els porters hi ha una sintonia diferent. El conec des de ben petit», diu Ivars. Aquest vespre, al pavelló sarrianenc, ambdós equips disputaran els quarts de final de la Lliga Catalana juvenil (20.45 hores). Abans, s'hauran enfrontat el Granollers Sporting i l'Esplugues (18.45 hores). Dissabte a les semifinals esperen el Barça i el Granollers, respectivament. Les finals i els partits de consolació seran el diumenge.

A banda del trofeu en si, hi ha un al·licient addicional: els quatre semifinalistes participaran en els Campionats d'Espanya. És a dir, que o Sarrià o Bordils tindran una nova aventura. «Als jugadors els dic que han de ser conscients de la possibilitat que hi ha al davant. Podria ser el quart sector per a aquesta generació, i això és un valor incalculable. Han de tocar de peus a terra, però també disposen de tot el dret del món a somiar. Només hem perdut set partits en tot l'any i jugant contra conjunts molt forts. Els nanos s'ho han treballat de valent», confessa Cos, que fixa l'objectiu en «descartats el Barça i el Granollers, per motius obvis, la idea és estar al nostre màxim nivell. Després, dins la pista poden passar mil factors. Però nosaltres ho hem de donar tot». Ivars, en canvi, assumeix el favoritisme rival, però sense defugir el desig. «El nostre objectiu està més que complert. Farem tot el possible i intentarem competir bé, però hem d'estar orgullosos de la temporada que estem fent. Arribar a on hem arribat està molt bé».

L'entrenador del Bordils precisa que la rivalitat esportiva amb el Sarrià comença a generar-se en categoria «infantil, a cadet puja un esgraó més i a juvenil, en l'última etapa formativa, ja ni en parlem. Primer, hauré de controlar els meus propis nervis, perquè també patiré; però després els dels jugadors. N'han de tenir, esclar, perquè els dona un afegit; però no s'han de passar. Perquè si et passes, et bloqueges». Cos presumeix del prestigi que li dona formar part d'un club «pioner», en resultats de base. Però Ivars recorda que «històricament, quan jo era jove, el Sarrià era capdavanter en aquest sentit. Ara hem quedat en un segon pla i el Bordils ha aconseguit sostenir-ho en el temps. Però encara treballem bé, nosaltres, i el propòsit és en tot moment formar jugadors per al primer equip. Després si tenim una bona fornada i assolim res gran, molt millor».

El pavelló de la Unió Esportiva Sarrià, com passa gairebé sempre en aquests duels tan especials, estarà ple a vessar. «Sí, però que no sigui una arma de doble tall», raona, amb experiència, Ivars. «Massa responsabilitat pot ser perjudicial. El feeling amb el públic és fantàstic, ens ajuda a treure el millor de nosaltres», afegeix. «Espero que no quedi cap seient buit, a xarxes l'ambient ja es comença a coure. Fa goig veure-ho, sincerament. I per als nanos és molt positiu. A Bordils tenim molta sort, perquè també omplim i la gent és el nostre vuitè jugador». Cos no entendria la vida sense l'handbol. «El cap de setmana que no tinc partit, penso, i què faig ara a casa? Puc passar-ne un dia, però al segon ja començo a buscar quin puc mirar». És inevitable per a una persona que ha mamat aquest esport des que era una criatura. «Voldria tornar enrere i jugar, aquest vespre. T'ho asseguro. D'un derbi com aquest sempre en tens ganes», admet el tècnic bordilenc. «Si m'agradaria vestir-me de curt? I tant, que sí», finalitza Ivars. La passió d'un Sarrià-Bordils és incomparable.

Subscriu-te per seguir llegint