Maverick Viñales es converteix en el primer vencedor amb tres marques diferents en MotoGP

Maverik Viñales

Maverik Viñales

EFE

L'espanyol Maverick Viñales (Aprilia RS-GP) va aconseguir una èpica i històrica victòria en el Gran Premi de les Amèriques de MotoGP que es va disputar aquest diumenge en el circuit COTA d'Austin, per davant del també espanyol Pedro Acosta (Gas Gas RC 16) i de l'italià Enea 'La Bèstia' Bastianini (Ducati Desmosedici GP24).

Èpica perquè malgrat ser l'autor de la 'pole position' en les dues primeres corbes havia caigut fins a l'onzena posició, des d'on es va veure obligat a remuntar, i històrica perquè el seu triomf li ha convertit en el primer pilot de l'era MotoGP capaç de vèncer amb tres fabricants de motos diferents, perquè ho va fer primer en 2016 amb Suzuki, un any més tard, en 2017, amb Yamaha, i ara, en 2024, per primera vegada amb Aprilia.

Jorge Martín (Ducati Desmosedici GP24), al final quart, continua líder del Mundial amb 80 punts, amb 21 d'avantatge sobre Bastianini, 24 respecte a Viñales, 26 amb Pedro Acosta i 30 sobre Bagnaia.

Ja des d'abans de la sortida, Maverick Viñales es va voler diferenciar dels seus rivals i va optar per muntar el pneumàtic amb el compost de goma intermedi, mentre els seus principals adversaris optaven pel compost tou.

I no ho va fer massa bé Viñales en els instants inicials, perquè va perdre fins a deu posicions en la sortida, en la qual el més ràpid va ser Pedro Acosta, seguit per Jorge Martín (Ducati Desmosedici GP24), que es va tocar amb Marc Márquez (Ducati Desmosedici GP23), qui va perdre algunes posicions, superat per Jack Miller, amb l'actual campió del món Francesco 'Pecco' Bagnaia en la cinquena posició, després de perdre diversos llocs el seu company d'equip, Enea 'La Bèstia' Bastianini, que havia arribat a estar segon.

Viñales es va topar en la corba de final de recta amb Martín i Bagnaia per l'interior, la qual cosa el va obligar a sortir-se de la pista i tornar molt enrere.

Acosta es va mantenir líder tota la primera volta, perseguit per Jorge Martín, que va intentar avançar al 'Tauró' de Mazarrón en la segona volta, sense èxit, mentre que sí que aconseguia el seu objectiu Bagnaia sobre Miller.

Martín va forçar el ritme per a intentar superar a Acosta com més aviat millor, la qual cosa va fer fins a sis ocasions, però pegat al seu rebuf estaven tant Bagnaia com Márquez i el 'Tauró' del Port de Mazarrón va aguantar tots els atacs dels seus rivals.

Va ser en la quarta volta quan va aconseguir el seu objectiu i en la corba d'entrada a meta també es va aprofitar de les circumstàncies Marc Márquez, qui, pegat a Bagnaia, va veure que aquest es 'colava' en avançar a Acosta i els superava a tots dos per a posar-se segon per a anar-se després de Martín.

La situació de carrera comptava amb Jorge Martín com a líder, amb quatre dècimes de segon sobre Márquez, Bagnaia, Acosta i un Jack Miller que va aguantar el ritme dels pilots de cap, per davant de Enea Bastianini i Maverick Viñales.

En la cinquena volta, en la corba d'entrada a meta, Marc Márquez va intentar passar per l'interior a Jorge Martín, però aquest no va cedir un àpex i tots dos es van arribar a tocar, la qual cosa va desequilibrar al vuit vegades campió del món, que es va veure superat en aquesta acció per Bagnaia i Acosta. Volta a començar.

Cap dels pilots de cap estava disposat a cedir davant l'oponent i així ho va deixar clar Acosta en ficar-se de manera inmisericorde per l'interior en la corba un de la setena volta a Bagnaia, i en aquesta mateixa volta, poc després, també es va veure superat per Márquez.

Per darrere, sense tot just fer soroll, Maverick Viñales va anar remuntant a poc a poc posicions per a arribar fins al cinquè lloc al principi de la vuitena volta, en la qual Jorge Martín tenia ja mig segon d'avantatge sobre Pedro Acosta, amb Marc Márquez pegat a ell, i una mica més enrere el grup encapçalat per 'Pecco' Bagnaia.

Viñales va passar per primera vegada a Bagnaia en la novena volta, però l'italià la hi va retornar ràpidament, en tant que per davant tant Acosta com Márquez es van pegar al deixant de la moto de Martín.

Al principi del desè gir Viñales va tornar a posar-se quart i, per davant, Pedro Acosta va atacar i va superar a Jorge Martín, que es va haver d'obrir i aquesta circumstància la va aprofitar també Marc Márquez per a posar-se segon i Maverick Viñales per a pegar-se al de Ducati.

La carrera no podia estar més interessant i encara anava a pujar uns quants graus en la seva intensitat, perquè en la corba un de l'onzena volta, amb encara deu per davant, Marc Márquez es posava líder de la carrera, però en la corba onze el pneumàtic davanter del seu Ducati perdia tota la seva adherència i s'anava pels sòls.

Viñales va consolidar la seva remuntada en el tretzè gir, en avançar a Pedro Acosta en la corba onze, la mateixa en la qual es va anar pels sòls Marc Márquez. El pilot d'Aprilia havia aconseguit remuntar des de l'onzena posició a la qual va caure en la volta inicial. Tot un assoliment.

A partir d'aquest instant la carrera es va estabilitzar, Maverick Viñales va consolidar la primera posició amb un ritme impressionant que li va permetre establir un nou rècord de tornada ràpida de carrera en rodar en 2.02.575 en el catorzè gir, secundat per Pedro Acosta i Jorge Martín, que va portar la resta de la carrera després del seu deixant a Bastianini, amb Bagnaia quedant-se despenjat en la cinquena plaça.

A dues voltes del final Bastianini va superar a Martín, mentre que Viñales va mantenir a ratlla a un Pedro Acosta, que va intentar, infructuosament, donar-li caça.

Fora del podi, quart, va acabar Jorge Martín, amb el vigent campió, 'Pecco' Bagnaia, cinquè, per davant del seu compatriota Fabio di Giannantonio (Ducati Desmosedici GP23), l'espanyol Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP), l'italià Marco Bezzecchi (Ducati Desmosedici GP23), el sud-africà Brad Binder (KTM RC 16) i l'espanyol Raúl Fernández (Aprilia RS-GP), que van ser els qui van copar les deu primeres posicions.

Augusto Fernández (Gas Gas RC 16) va aconseguir el catorzè lloc, amb Alex Márquez (Ducati Desmosedici GP23), que es va reposar d'una caiguda durant la carrera, quinzè.