Joventut - Bàsquet Girona: Ho lluiten fins al final però fan curt a Badalona (96-90)

No es pot negar que, des de l'arribada de Katsikaris, el Bàsquet Girona ha millorat la versió competitiva i que no es rendeix en cap moment, tret d'alguna relliscada puntual com la de Màlaga. Però encara falten coses, i davant el Joventut, sobretot, ha estat clau el fet de no trobar alternatives defensives a la circulació de pilota de la Penya (96-90). Això, i la lesió d'Iroegbu, que no fa gens de bona pinta, ha reduit la rotació de Katsikaris.

L’inici del Bàsquet Girona no podia ser millor, amb agressivitat en defensa i un bon moviment de pilota en atac que acabava amb dos triples lliurats d’Iroegbu i Pons. La Penya reaccionaria immediatament amb el domini a sota cistella de Cook (10-8), i tot seguit Tomic agafava el seu relleu per consolidar una petita diferència pels verd-i-negres. Tot i així, els de Katsikaris es mostraven prou i amb els punts de Marcos i un últim triple de Fjellerup sobre la botzina arribaven al final del primer quart amb un desavantatge mínim (23-21).

L’argentí arrancava el segon període amb una altra decisió encertada i Sorolla tampoc errava de sota (26-25), però aleshores Iroegbu es lesionava en una jugada fortuïta i l’equip quedava un pèl estabornit amb dos triples d’Evans i Andrews. Sense el nigerià, que es retirava sense poder recolzar el peu a terra i visiblement preocupat, Marcos es posaria l’equip a les espatlles i amb dos triples tornava a donar vida als gironins (34-32). Però aleshores, un gran tram final dels verd-i-negres liderat pel talent de Feliz i a partir d’una defensa que col·lapsava l’ofensiva dels de Katsikaris, amenaçava amb trencar el partit abans del descans (45-32). Fjellerup i York minimitzaven les pèrdues però el període acabava amb un inversemblant triple de Ruzic des de mig del camp que feia molt mal (49-36).

El descans havia sigut positiu pel Bàsquet Girona per reordenar idees i sortir amb una altra intensitat. Marcos i Susinskas convertien dos triples alliberats i la Penya només podia anotar amb una esmaixada fàcil de Cook, aprofitant un error de marcatge gironí (51-45). Fins que irrompia de nou la qualitat dels bases verd-i-negres i la diferència s’enfilava novament per sobre dels 10 punts (58-47). Les sensacions tornaven a ser clarament favorables als badalonins, que forçaven pèrdues de pilota dels gironins amb una defensa pressionant i movien la pilota a plaer en atac (62-50). Però els de Katsikaris no perdien la cara al partit i amb la direcció d’un Marcos incansable mantenien opcions de cara a l’últim quart. Malauradament, els últims segons tornaven a ser negatius amb un triple de Vives que refredava les expectatives de remuntada (69-56).

El Bàsquet Girona s’aferrava al partit en l’últim quart amb els triples de Susinskas i York, però tan sols servien per mantenir-se al voltant de la barrera psicològica dels 10 punts perquè a darrere els de Katsikaris no tenien la intensitat necessària per reduir la fluidesa ofensiva de la Penya (79-69). I amb un intercanvi de cistelles és com els segons anaven passant i les opcions de remuntada s’esvaïen (82-71). Gairebé a la desesperada, els gironins s’encomanaven a la seva millor arma en el dia d’avui, el triple, i encadenant quatre encerts seguits des de la llarga distància es posaven a només sis punts a poc més d’un minut (89-83). Però de res servia perquè no trobaven alternatives per frenar una Penya que anotava una vegada i una altra a sota de l’aro. I així és com s’esfumava el partit, tot i que un espectacular York no es rendia en cap moment (96-90).