Jordi Pardo: "Era un vestidor molt jove i crec que vaig ajudar a consolidar l'equip"

Quan les joves generacions que avui es deixen la veu a Fontajau no havien nascut, començaria la història d’amor de la ciutat de Girona amb el bàsquet ACB. Era a finals de la dècada dels 80, quan encara es jugava a Palau a l’espera de la construcció del pavelló de Fontajau que s’inauguraria l’any 1993.

En aquells primers anys de consolidació a l’elit, un jugador regalaria grans tardes de bàsquet al públic de Palau, primer, i de Fontajau, després. Estem parlant de Jordi Pardo, que la temporada 1993-1994 aconseguiria una marca a l’abast de molt pocs: 42 punts en un dels primers partits jugats al nou pavelló davant el Saragossa. Aquella actuació històrica encara va agafar una dimensió més èpica tenint en compte que només va anotar un triple i que va signar un impecable 19/19 en tirs lliures.

Nascut a Barcelona, va fer el salt del futbol al bàsquet gràcies a un amic. “M’agradava més el futbol, però a traves d’un amic del col·legi va sortir l’oportunitat de fer les proves al Joventut”, comenta. Es va formar en les categories inferiors del club verd-i-negre i va tenir una progressió meteòrica que el portaria a debutar a l’ACB l’any 1987, amb 19 anys.

Després de dues temporades, la Penya el cediria al Valvi Girona, on explotaria definitivament. Els seus millors anys de la carrera, de fet, els viuria en aquests dos clubs. A Badalona sobretot perquè hi guanyaria dues lligues i seria subcampió de l’actual Eurolliga. A Girona, més per les seves xifres estratosfèriques, sent el líder de l’equip. En aquest sentit, subratlla que “cada moment té lo seu. Quan vaig tornar a Girona tenia molts minuts i era molt important, però també ho era a la Penya. A Girona sí que tenia mes ressò perquè acabava entre els millors anotadors”, explica Pardo, que al Joventut, malgrat signar uns bons números, va estar a l’ombra d’una llegenda del club com Jordi Villacampa.

Pardo recorda orgullós la seva època a Girona, pel gra de sorra que va aportar perquè aquell projecte pogués créixer i consolidar-se a l’elit. “Era un equip molt jove, hi havia molts equips consolidats. Crec que vaig contribuir a aquest objectiu”, destaca l’exjugador del Valvi Girona, que també va arribar a debutar amb la selecció espanyola absoluta en un preeuropeu.

Pardo es va retirar als 32 anys al Joventut, després de fer carrera també a Portugal, Granada i Salamanca. Precisament, en aquesta última ciutat li va sorgir una oportunitat laboral que marcaria la seva vida professional després de penjar les vambes. El barceloní va congeniar molt bé amb la gent de Salamanca i li van oferir incorporar-se en una empresa dedicada a la venda de pernils del municipi de Guijuelo. I des del 2000 fins avui, Pardo treballa en la delegació que l’empresa Juan Manuel Hernández té a Girona.

L’exjugador del Valvi Girona ha deixat el bàsquet en un segon pla però encara participa en sopars i partits benèfics. “Intentem posar algun granet de sorra”, comenta. A més, segueix el dia a dia basquetbolístic i lloa Marc Gasol per intentar consolidar el Bàsquet Girona a l’ACB. “M’agradaria que tingues continuïtat. Consolidar un equip es molt difícil. Si es fan les coses bé i si es te consistència i perseverància s’aconseguirà”, assegura.

Més enllà dels partits de bàsquet benèfics en què ocasionalment participa, Jordi Pardo es declara com un apassionat de fer esport en general. “Intento fer alguna activitat esportiva. M’agrada tant fer-ho que gaudeixo molt”, apunta l’exjugador barceloní, que sobretot juga a pàdel amb un dels seus dos fills, amb qui viu juntament amb la seva dona a Sant Gregori. Hi resideixen des de que va deixar el bàsquet i començar a treballar a l’empresa abans esmentada. Girona sempre serà casa seva.