Jandro Castro, a prop d'un miracle immens

Els resultats de Jandro Castro a la banqueta de l'Amorebieta freguen la perfecció: vuit victòries, sis empats i set derrotes per fer-li creure a un dels clubs més petits de Segona Divisió que la permanència a la categoria, que s'entreveia com un miracle a causa dels pèssims registres inicials, pot ser una realitat.

L'exjugador del Girona, que és a un punt de sortir dels llocs de descens, encadena sis punts dels últims sis, després de vèncer el Vila-real B i el Tenerife, i es jugarà la seva continuïtat contra l'Espanyol i el Mirandés en dues finals dramàtiques.

Mentrestant, l'entrenador asturià col·lecciona un munt d'elogis. Primer, per haver transformat la mentalitat d'un vestidor que se'l creu cegament. I segon, pel seu estil de joc: l'Amorebieta, un equip defensiu per naturalesa, ara proposa i ha demostrat que també sap tractar la pilota amb cura. Alguna lliçó els haurà donat Jandro, que tantes tardes de glòria i talent va deixar en la seva etapa a Montilivi.

El futur del tècnic promet, perquè tot i tenir el cap centrat en el present, ja s'escolten rumors respecte a possibles destins. El darrer d'ells, procedent d'un club que l'any vinent jugarà a Segona després de descendir de Primera. És a dir, que serà un peix gros: la Voz de Almeria situa Jandro entre els candidats a la banqueta del conjunt andalús.

La trajectòria de Jandro en el món de les banquetes és curta, però molt positiva. Va fer quart de Tercera RFEF l'Acero en la seva estrena, caient en els play-offs a Segona, un objectiu molt per damunt de les expectatives del club. D'allà va passar a integrar-se a l'estructura del Vila-real, on va liderar el projecte del seu tercer equip. Fins que va aterrar a l'Amorebieta el desembre.

«No tinc vertigen, tinc il·lusió», assegurava en les seves primeres paraules. Falta segellar-ho, però Jandro ha demostrat coneixements i saber fer. El crac al camp també ho és a la banqueta.

Subscriu-te per seguir llegint