L’Uni celebra 15 anys a l’elit mentre es replanteja el futur

El 17 de maig de 2009 el club feia el salt a la Lliga Femenina tombant l’Obenasa a Badajoz

La negociació per integrar-se a l’estructura del Bàsquet Girona continua

Les jugadores de l'Argon Uni Girona celebrant l'ascens fa quinze anys a Badajoz

Les jugadores de l'Argon Uni Girona celebrant l'ascens fa quinze anys a Badajoz / Diari de Girona

Jordi Roura

Jordi Roura

El 17 de maig de 2009, divendres va fer 15 anys, a Badajoz, l’Argon Uni Girona hi va celebrar un històric ascens a la Lliga Femenina, d’on mai més se n’ha mogut. És més, temporada rere temporada, el club ha anat sabent reinventar-se per acabar sent un dels grans de la categoria, amb dues lligues (2015 i 2019) i una Copa de la Reina (2021) entre les fites més grans aconseguides. Quinze anys després, l’Uni es troba en un moment transcendent: aquell que li fa replantejar-se el futur i estudiar si els reptes que han de venir seran més fàcils d’assumir integrats del tot a l’estructura del Bàsquet Girona, que des de fa dos anys, ja gestiona també els equips base.

L’ascens es va aconseguir superant l’Obenasa Navarra (61-69) en un partit on va sobresortir Astou Traoré amb 25 punts i on Marta Xargay, que en va fer 12, va ser proclamada MVP de la fase final. No va ser una batalla gens senzilla perquè l’equip que dirigia Anna Caula, a 25 segons per tancar el tercer quart, perdia de 8 i tenia el joc exterior bloquejat. Però des d’aquell moment fins al final, un parcial de 12-28, va sentenciar a favor de les gironines. Divuit anys més tard la ciutat recuperava una categoria d’elit del bàsquet femení per on abans hi havien passat CREFF, Adepaf-La Casera i GEiEG.

L’Uni, per tant, va debutar a la Lliga Femenina la temporada 2009/10 amb una meritòria cinquena posició, i des d’aleshores, poc a poc, va aconseguir fer-se un lloc entre els grans equips de la categoria. Entre el 2014 i el 2019 hi va guanyar dues lligues i va ser tres anys subcampió. Per Fontajau hi han passat, durant aquests 15 anys, excel·lents jugadores catalanes com Laura Antoja, Noemí Jordana, Núria Martínez i Laia Palau, però també grans noms internacionals com Sonja Vasic, Chelsea Gray, Ify Ibekwe, Brittney Sykes o Gabby Williams. En tot aquest temps l’Uni també ha tastat les competicions internacionals, repartint-se quatre participacions a l’Eurolliga i quatre més a l’Eurocup, on ha arribat dues vegades a ser semifinalista.

Quinze anys després de l’arribada a l’elit, però, la Lliga Femenina ha patit molts canvis i és més competitiva que mai. L’Spar Girona ha tancat en blanc les dues darreres temporades i ha vist com emergeixen clubs d’estructura ACB com el València, campió de lliga, el Saragossa o el Joventut, que aquesta temporada debutarà a la màxima categoria. Des de fa dues temporades la base de l’Uni ja es gestiona a través del Bàsquet Girona, i ara el club es planteja integrar-hi també el primer equip per mantenir el projecte amb la mateixa ambició de sempre. Les converses les porten amb molta cautela els dos presidents, Marc Gasol i Cayetano Pérez, i el resultat no hauria d’anar massa més enllà del mes que ve perquè tant el Bàsquet Girona com l’Uni necessiten planificar esportivament el curs que ve sabent en quines circumstàncies ho hauran de fer. La voluntat de les dues entitats és la d’ampliar la col·laboració. Ara s’haurà de veure en quin marc es fa aquesta integració de l’equip femení en l’estructura del masculí, i com això afecta, per exemple, als abonats de tots dos. 

Aquest any el club ha tingut un dels pressupostos més alts de la seva història, fregant els dos milions d’euros, però només li va servir per tancar la lliga regular en quart lloc, caure als quarts de la Copa, i arribar a semifinals de Lliga i Eurocup. Per a la temporada que ve es vol mantenir Roberto Íñiguez a la banqueta, però el tècnic es manté a l’expectativa de com es resol la possible integració abans de donar el si definitiu.

Subscriu-te per seguir llegint