Bàsquet Girona i Uni: Un acord i molta feina pendent

Competiran com un únic club, la temporada que ve, el Bàsquet Girona i l’Uni, els dos principals clubs de la ciutat? Aquesta és la pregunta del milió, i la resposta, que continua a l’aire malgrat que tot sembla indicar que sí, condiciona que molts altres temes es puguin anar desencallant. Des que el 7 de maig va transcendir que Marc Gasol i Cayetano Pérez, de manera tant sigil·losa que, fins i tot, van fer firmar clàusules de confidencialitat als treballadors, estaven buscant la manera d’integrar també l’equip de Lliga Femenina a l’estructura de l’ACB, ben pocs moviments públics s’han produït. Òbviament, la feina als despatxos es va fent i, per exemple, ahir l’especialista en bàsquet Chema de Lucas anunciava que Èric Vila no seguirà a Fontajau, Òscar Herreros piulava que Sorolla renovaria per dues temporades, i Home of glory assegurava que el Girona era el millor posicionat per fitxar el pívot argentí Juan Fernández (Breogán), moviments que van poder ser confirmats per aquest diari.

El Bàsquet Girona no ha anunciat encara cap alta ni cap baixa de manera oficial, ni tampoc ha oficialitzat la continuïtat, o no, del tècnic Fotis Katsikaris. Pendents de l’entesa amb l’Uni, Marc Gasol també té una altra negociació entre mans, que és la configuració d’una àrea tècnica molt més sòlida que l’actual. Xus Escosa seguirà de General Manager i es dona per feta l’arribada de Fernando San Emeterio com a nou director esportiu, més una tercera persona que s’encarregarà de l’scouting internacional, Erick Moleiro. Aquestes dues darreres operacions estan a l’espera de confirmar-se. Sobre la plantilla hi ha moltes incògnites, a hores d’ara, i un llarg estiu per resoldre-les. Iroegbu, per exemple, un dels jugadors més destacats, té contracte i les dues parts estan predisposades a mantenir-lo. També se sospira per poder retenir Juani Marcos i Sergi Martínez, dos cedits pel Barça que tampoc veurien malament continuar a Fontajau.

La planificació esportiva de l’Spar Girona tampoc està massa més avançada, públicament, tot i que als despatxos hi ha molta feina enllestida. Fins ara s’han conegut les baixes de Bertsch, Magarity, Nicholson, Etxarri i Tolo, i que només tenen contracte Ygueravide i Canella. A falta de saber el futur de Labuckiene, Parra, Mendy o Ainhoa López, també s’està pendent de la resposta a l’oferta de renovació que li han presentat a Roberto Íñiguez. El tècnic no veu malament seguir a Girona, però resta a l’espera de com es resol la fusió per pronunciar-se. Per altra banda, ja han aparegut els primers noms de possibles reforços, avançats la setmana passada per aquest diari. A l’agenda de Laia Palau hi figuren dues jugadores franceses, la pivot Christelle Diallo (Saragossa) i l’escorta Mamignan Touré (Montpeller), amb qui els acords són molt propers.

Més temes pendents

La planificació esportiva no és l’únic tema que s’anirà desencallant a partir de la decisió sobre la unió dels dos clubs. Perquè, per exemple, una de les coses més importants que depèn d’això és la campanya d’abonaments. La temporada passada el Bàsquet Girona ja convidava els seus abonats a renovar el carnet just acabar el darrer partit de l’any contra el Baskonia. Aquest cop encara no s’ha anunciat res, com tampoc ho ha fet l’Uni, que el 2023, a mitjan juny, també ja havia engegat el procés per a aquesta campanya. Com funcionaran els abonaments és una de les qüestions cabdals en cas que la integració sigui possible. Amb un mateix abonament es podrà anar a tots els partits del Bàsquet Girona i l’Uni, o es mantindran els carnets separats pel masculí i el femení? Tenint en compte que a l’ACB hi ha 4.100 abonats i una llista d’espera de 2.000 persones, sembla que tot apuntaria a la segona opció: que si hi ha fusió, els dos clubs mantinguin els seus abonats per separat, tot i que amb una notable rebaixa en cas que els del masculí vulguin apuntar-se al femení (a la inversa és inhàbil per falta d’espai a Fontajau).

El Bàsquet Girona i l’Uni van fer un primer pas per treballar plegats fa dos anys, amb la integració de tots els equips base femenins en l’estructura de l’ACB sota la denominació de Bàsquet Girona Uni Laia Palau. Si s’acaba fent la integració total, Bàsquet Girona i Uni jugaran amb els mateixos colors/equipació, i amb un únic escut? L’Uni podrà mantenir d’alguna manera el seu nom històric, ara que és a les portes del vintè aniversari de la seva fundació (2005)? Aquestes són d’altres preguntes que també estan sobre la taula i s’estan tractant en la negociació.

La decisió definitiva, que s’haurà madurat a foc lent i fugint dels focus mediàtics, no pot trigar massa a fer-se pública perquè hi ha massa feina pendent. Durant la primera quinzena de juny s’espera que, per a bé o per a mal, arribi la resposta.

Subscriu-te per seguir llegint