«A la Unió sabem que l’Empordà i Figueres els hem de fer entre tots»

Fundada el 1919, la Unió Esportiva Figueres ha estat, en diferents etapes, un símbol identitari de la ciutat. Els seus èxits o els seus maldecaps formen part de la vida figuerenca més enllà del fet esportiu. Parlem amb el seu principal mandatari del present i del futur. L’empresari Dani Sala és el president de l’entitat des de l’agost de l’any passat. Fem balanç amb ell a la recta final de la temporada. Sala és soci del Figueres des de 1992. Va accedir a la presidència del club amb l’objectiu de rellançar-lo des dels àmbits esportiu, social i econòmic.

Havia quedat amb vostè per a parlar de la Unió com a entitat figuerenca de pes, però toca felicitar-lo en veure que el primer equip ha arribat a la promoció d’ascens.

Cert, estem molt contents i il·lusionats. És un èxit que ha superat les expectatives que ens havíem marcat d’ençà que vam formar la nova junta. És el resultat de la feina ben feta de tots els estaments del club.

Va arribar demanant paciència i avisant que tocava endreçar l’entitat i donar-li un enfocament més ciutadà, més enllà del futbol.

Aquest era un any de tempteig, de veure, analitzar i treballar. Ens havíem marcat uns objectius mínims i els hem superat amb escreix. I és ben cert que, com a entitat figuerenca i empordanesa que som, hem començat a fer passes importants per a reforçar aquesta idea. Per exemple, ens hem associat a altres entitats referents que, de manera directa, no tenen res a veure amb l’esport, com són Comerç Figueres o la Clínica Santa Creu. És una manera de dir que sabem que la ciutat i la comarca l’hem de fer entre tots, des de tots els sectors. Amb la Santa Creu, també hi ha l’interès compartit de potenciar la medicina esportiva, la qual cosa no només beneficia a la Unió, és un bé per a molts altres clubs, persones i entitats.

Busquen recuperar aquella Unió que era l’orgull de l’Empordà?

Estem treballant en aquest sentit. Fins ara, estem molt contents amb la rebuda que estem tenint en aquesta nova etapa. I no puc amagar que, amb el tema aquest d’haver arribat a la promoció, comencem a notar una mica més de caliu a la ciutat. Tant de bo puguem avançar i les coses vagin a més.

En l’àmbit social, sabem bé cap on volem anar i hem encaminat les primeres passes per a fer-ho possible

Què creu que s’ha de fer més per implicar el club a la ciutat i la ciutat amb el club? Tenen la fórmula per aconseguir-ho?

Encara ens estem situant, no fa gaires mesos que hem assumit la gestió de la Unió. En l’àmbit social, sabem bé cap on volem anar i hem encaminat les primeres passes per a fer-ho possible, amb els acords esmentats i altres que vindran. També treballem per potenciar les relacions dins mateix de l’entitat. Ara, per exemple, estem preparant una gran jornada de cloenda de la temporada que durarà tot un dia. Serà el dissabte 8 de juny. Farem activitats des del matí fins al vespre, acabarem amb un sopar conjunt, però la diada té la voluntat de ser oberta a tothom. Els esportistes seran els protagonistes, però també pensem en els familiars, els tècnics i delegats, els aficionats i la gent de Figueres i de la comarca que també sentin que la Unió és quelcom més que un club de futbol.

Recordo que, quan va presentar la seva candidatura per a presidir la Unió, va dir que volia un Figueres que fos més figuerenc i que recuperés el seu paper de referent per a tota la comarca.

El nostre club ha viscut moments gloriosos i altres que no ho han estat tant, però és ben cert que des de la seva fundació, el 1919, ha traspassat la frontera local per a ser quelcom més. Els dies de partit, el camp del Far o l’estadi de Vilatenim eren el lloc de trobada de molts empordanesos. Sabem que recuperar aquest ambient no serà fàcil. En l’aspecte esportiu, crec que hem posat les bases d’un projecte il·lusionant a partir de la incorporació de Raül Agné. I si hi ha il·lusió esportiva, també n’hi haurà de social. En el cas esportiu, som plenament conscients que no podem canviar les coses d’avui per a demà, s’ha de treballar amb perspectives a mitjà i llarg termini.

El mal de la majoria d’entitats figuerenques es conjuga amb el verb rejovenir, referint-nos a la massa social. No són una excepció. És un repte?

Fem accions encaminades a atraure públic jove. Dissabte vam oferir entrada gratuïta amb un snack i beguda, però, sobretot, oferim un ambient de club, de pertinença a alguna cosa amb projecte i història. I no hem d’oblidar que tenim tres-cents cinquanta esportistes en el futbol base i amb això hem de treballar.

Gaudeixen de prou instal·lacions per afrontar els seus objectius de creixement?

El repte és complicat. Recentment, vam aconseguir la millora del camp annex de l’Estadi gràcies a l’esforç de l’Ajuntament, amb el qual tenim molt bona relació. Aquest camp és molt útil, però, és clar, si anem creixent i el gran objectiu és integrar-nos cada cop més a la ciutat, hi ha temes que cal plantejar. Amb el futbol femení, tenim un projecte molt engrescador, treballant fort des de baix amb l’esperança que creixi amb força. La necessitat d’instal·lacions hi són, sempre en fan falta més.

Subscriu-te per seguir llegint