«Com a club, tenim una obligació social amb el barri que ens acull»

Ja sap on es fica, Santaló?

Fa molts anys que em moc en aquest món, vaig començar a jugar a futbol quan tenia 4-5 anys, a Sant Gregori. Quan ja era cadet, vaig venir a jugar al Gironès Sàbat. Amb els anys he anat allargant aquella vinculació de jugador. He fet de voluntari en temes de coordinació, d’administració, he fet també d’entrenador... Després de catorze anys col·laborant amb el club, em van proposar presidir-lo.

I va acceptar.

Crec que tinc l’experiència necessària, fa temps que estic a dins de la dinàmica del club. El meu pare també n’havia sigut president, així que ho he viscut des de dins i des de fora. Era l’últim que em faltava fer a dins del club. Tinc les ganes i tinc l’orgull de presidir un club que té 400 nens i 28 equips. Probablement l’any vinent tindrem algun equip més.

El meu pare també n’havia sigut president, així que ho he viscut des de dins i des de fora

Era bo, de jugador?

Era un extrem ràpid. Algun entrenador em deia «queda’t aquí, i quan et tirin la pilota, comença a córrer». Però del que més satisfet estic és que el futbol m’ha donat molts contactes, molts amics, encara trobo gent que vaig conèixer fa quinze anys, que segueix vinculada a futbol. Sempre recordem anècdotes i acabem comentant els anys passats i després l’actualitat.

No estan al centre de la ciutat, sinó en un barri de treballadors.

Estem a Germans Sàbat, amb el seu context social. Estimo molt aquest barri, així que intentarem col·laborar en la integració social. Crec que com a club tenim una obligació social amb el barri que ens acull, tenim la intenció de dur a terme moltes activitats i col·laboracions en aquest àmbit.

Insisteixo: segur que sap on es fica?

Qui es posa al capdavant de projectes així, és gent a qui li agrada el futbol, i en concret el futbol base, la mainada. Si t’agrada el context social i interactuar amb els pares i els nens, veure com aquesta van progressant com a jugadors, els maldecaps que pugui tenir tenen poca importància. Ara mateix, estem acabant la temporada, i si tota la gent vol continuar amb nosaltres, això dona forces de cara a la següent. Per tant, em tiro a la piscina per continuar ajudant al club. Si veiés que el club va a menys, potser la situació seria diferent, però l’any vinent volem fer encara dos equips més.

Hem d’escoltar els pares, però allà on el pare veu un fill, nosaltres hem de veure l’equip i el club

Com a president, no té por d’engreixar-se? Miri en Laporta.

(Riallada) Espero que no em passi, intento cuidar-me. 

Quan jo jugava, els que es feien directius era per tenir una excusa per sortir a sopar a fora un parell de dies a la setmana...

Ha, ha, això s’intenta mantenir, algun sopar ja fem, però no tants. El que fem sobretot és una reunió de junta un cop al mes i després fem el toc aquí mateix, al club. Hem aconseguit formar una junta molt potent, pensem molt semblant. Donant-nos suport els uns als altres, aconseguirem créixer. El dia a dia amb els companys de junta és fonamental. 

Les decisions es prenen millor després de 48 hores que en calent

El pitjor enemic dels nens futbolistes són els seus pares?

És un tema complicat. És veritat que avui en dia la gent vol anar massa de pressa. Els pares són un context més del club. Els hem d’escoltar, però allà on el pare veu un fill, nosaltres hem de veure l’equip i el club. Tenim quasi 400 nens, això suposen 800 pares i mares, és molt difícil tenir-los a tots contents. Sempre dic als pares que a nosaltres ens toca prendre decisions, i aquestes no són sempre fàcils. Mirem d’argumentar-les, tot i que després hi haurà gent que les entengui millor o pitjor.

El seu segon cognom és alemany. La sang alemanya fa que tingui una manera de fer les coses més cartesiana i racional?

El meu tarannà és reflexiu i fred, en el sentit que intento no prendre decisions en calent. Intento analitzar totes les situacions. Crec que les decisions es prenen millor després de 48 hores que en calent. La meva mare és del nord d’Alemanya, ho dec dur a la sang (riu). 

Abans el nostre club intentava competir amb el Girona, mentre que ara és un orgull que ens 'estirin' jugadors

L’èxit del Girona perjudica o beneficia al futbol base?

Com a gironins, l’exposició actual del Girona ens beneficia una mica a tots, ha posat la ciutat més al mapa. A Girona i a Catalunya el nivell futbolístic és molt alt, tant a la base com en territorial. Ara bé, en l’àmbit del futbol base, el Girona ens ha sortit del radar, és un transatlàntic que viatja a una altra velocitat. Abans el nostre club intentava competir amb el Girona, mentre que ara és un orgull que ens estirin jugadors. És clar que ens agradaria mantenir-los, però hem d’entendre que el Girona ara és un altre nivell.

Deia Albert Camus que tot el que sabia de la vida li havia ensenyat el futbol. A vostè què li ha ensenyat?

A empatitzar amb les situacions i amb les persones. I anant sempre de cara.

Subscriu-te per seguir llegint