L'Alguer
L'Alguer serà la seu de l'Aplec Internacional 2020, segons ha anunciat Adifolk, l'entitat organitzadora, a la 2a Gala d'Adifolk, que s'ha celebrat a Gironella.
L'aplec se celebrarà el mes de juny, en unes dates que no s'han especificat, ja que hi ha prevista una presentació institucional amb la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat i l'Ajuntament de l'Alguer en què es difondran tots els detalls, programació inclosa.
L'Alguer acollirà per segona vegada l'Aplec Internacional, just 20 anys després de la primera cita. La seva elecció respon també «als vincles amb aquesta ciutat, tant en l'àmbit institucional del nostre país com també per la vinculació que ha establert Adifolk amb les institucions de l'Alguer i el seu conjunt d'associacions». A més a més, també permet canviar d'ubicació geogràfica després que aquest 2019 l'esdeveniment se celebrés al nord d'Europa, a Copenhaguen.
Aquesta serà la 33a edició de l'Aplec Internacional i els grups de cultura popular i tradicional que hi vulguin participar podran inscriure's-hi fins al dilluns 6 de gener, via un formulari específic a la pàgina electrònica d'Adifolk. També s'hi podran consultar, també a les xarxes socials, les bases i tota la informació.
L'Aplec Internacional es va iniciar el 1988 a Amsterdam i cada any s'organitzava a una ciutat diferent interessada en l'esdeveniment. La data habitual era el primer cap de setmana d'agost, però des d'Ostrava, el 2017, es busca que formi part d'un gran festival o projecte de la ciutat que l'acull. Per això cal emmotllar-se al seu calendari local. En contrapartida suposa una major projecció de l'esdeveniment i, per tant, de la nostra tradició.
L'esdeveniment s'ha convertit en el millor aparador de la varietat tradicional de la nostra cultura. L'Aplec s'ha organitzat, durant tots aquests anys, a ciutats ben diferents, com París, Manchester, Frankfurt, Lisboa, Tallinn, Malmö, Budapest o Timisoara o Torí.
«uNA MÀQUINA
D'ESPAVILAR
OCELLS de nit»
Edicions de 1984 ha rellançat el llibre de Jordi Lara Una màquina d'espavilar ocells de nit, un dels reeiximents literaris de la darrera dècada. Al volum hi ha referències al món de la sardana i la cobla, cosa que va permetre en el seu dia normalitzar i difondre el nostre sector a un important públic lector.
Aquesta reedició, però, és en veritat la quarta, ja que fins ara se n'han fet d'altres en format de butxaca. La peculiaritat és que serà amb tapa dura.
El seu tiratge és d'un miler d'exemplars i es pot comprar per 18 euros a les principals llibreries. Té una extensió de 288 pàgines.
Una màquina d'espavilar ocells de nit és una obra que fusiona gèneres, com la novel·la, l'assaig la biografia i la ficció al llarg de la història d'un jove estudiant de música que s'integra en un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i a través de la investigació de la vida i l'obra de rares celebritats artístiques del passat, el jove descobrirà què és exactament una màquina d'espavilar ocells de nit i per a què serveix. Segons l'escriptor i crític literari Sergi Pàmies, el llibre és «extraordinari. Un monument a la condició humana des d'una humil escala sardanística».
SANT CUGAT,
CAPITAL DE LA
SARDANA 2022
Cada any una població de Catalunya obté l'honrós títol de Capital de la Sardana, el que abans s'havia anomenat Ciutat Pubilla. Cada lloc procura en el decurs dels 12 mesos organitzar diferents actes relacionats amb la nostra dansa, ja per iniciativa pròpia o esdeveniments anyals de la Confederació.
En aquest 2019, ho és la vila de Catalunya Nord de Perpinyà, que diumenge passat lliurà el traspàs a la de l'any que ve, que serà el proper any, Sant Feliu de Guíxols. Pel 2021 ostentarà la representació Balaguer (Noguera) i ja pel 2022 es nomenà, dissabte passat a Perpinyà, la població de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
CONCERT DE LA COBLA
DE SANT JORDI
La cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha aconseguit que una segona proposta musical seva formi part del projecte de promoció musical de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb les quatre diputacions, Programa.cat. Es tracta de Dos segles de música per a cobla, que en veritat és una mostra de l'àmplia varietat musical que pot oferir la cobla.
Així, la proposta recopila, en dues parts, diverses obres: sardanes d'ahir i d'avui, com Marinera, d'Eduard Toldrà, o Camins, de Jesús Ventura; obres per a cobla, com la suite Amb els cinc sentits, de Francesc Cassú; i obres per a cobla i d'altres instruments, com Sant Martí del Canigó, de Pau Casals, amb violoncel. Consta de dues parts, d'una mica més de mitja hora cadascuna, amb un descans d'uns 15 minuts.
La Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va presentar aquest espectacle amb el títol de Les estrenes al Palau i ara l'ha reformulat i l'ha introduït a aquest programa de difusió musical. Aquesta és la segona proposta que la cobla barcelonina té dins de Programa.cat, ja que també hi consta Grans èxits de la sardana. Sintonies d'ahir, d'avui i de sempre.
Programa.cat és la iniciativa de la Generalitat per ajudar grups musicals i artistes, alhora que vol facilitar la contractació per part d'ens locals, com ajuntaments o equipaments públics. Els intèrprets han de presentar la seva proposta, tot demostrant que ja hi ha representació fixada. El comitè de Programa.cat selecciona llavors les propostes, que passen a formar part del mostrari artístic del projecte. Tanmateix, cada any, els artistes i grups han d'oficialitzar la voluntat de renovar la seva pertinença a la iniciativa, sense tenir garanties de poder repetir.
CONCERTS
Les diades nadalenques són festívoles i alegroies, per tant la sardana hi ha de ser present i no hi manquen pas, però les fredorades d'aquests dies no es presenten per fer sardanes a l'aire lliure, per això algunes es programen en llocs coberts, però donen peu que es puguin fer concerts, que, afortunadament abunden cada dia més, i on es poden escoltar les obres dels grans autors de música de cobla i fins i tot arranjaments, fusions i combinacions de la cobla amb altre instruments i cantants. Tot seguit trobareu uns breus comentaris de concerts programats per als proper dies:
La cobla La Principal d'Olot, amb el seu tradicional concert de Nadal, celebrat, cada any a la ciutat, enguany ofereix unes sardanes que eludeixen a diferents llocs de la terra amb el títol genèric de La volta al món. D'aquesta manera, aquestes seran les sardanes: Sardanes a Finlàndia, de Marc Timon; Pau er Bòsnia, de Jordi Paulí; Camí de Mèxic, de Ricard Viladesau; Retorn a la nostra terra, de Narcís Paulís; Lluny, d'Enric Casals; Ceretana, de Manel S. Puigferrer; Sardanes a París, de Max Havart; Andorrans, d'Isi Fabra; Sardanes a l'Havana, de Jordi Molina, i Sota els estels de Moscou, d'Alfred Abat. Serà el dia 26 a la tarda, al Casal Marià de la capital de la Garrotxa.
És també una tradició a la població de Riudellots de la Selva la celebració d'un concert, el dia de Sant Esteve, en acabar la missa. La cobla la Principal de la Bisbal ocupa un lloc al presbiteri de l'església per oferir un concert. El temple roman cada any ple de fidels que després d'assistir a l'Eucaristia poden gaudir d'un excel·lent espai musical de la cobla.
També és tradicional que Calella de la costa programi per a aquests dies un concert de música de cobla i que sigui la cobla Montgrins qui l'executi. Dins el variat programa, hi ha diverses versions de temes que no són sardanes però que són adaptats a la cobla, com La Merla blanca o Islas Canarias. El concert se celebra a la sala Mozart, com és costum.
Perpinyà és aquest any Capital de la Sardana, i ja ha organitzat diferents actes en el decurs dels dies passats. Ara ha programat un concert per al dissabte 21 amb la cobla Mil·lenària i cantants. És un axioma comentar que hi ha moltes sardanes cantades, per això aquest concert té les característiques que seran interpretades amb la cobla i veus.
De la Vall de Camprodon, tenim sovint notícies d'audicions de sardanes i música de cobla, mantes vegades apareix el poble de Llanars, en alguna activitat. Una de les més tradicionals és un concert de la diada de Sant Esteve que cada any ofereix la cobla Selvatana. Anys enrere vaig tenir l'honor de presentar-lo. En preguntar-me quan volia cobrar, els digué que ells mateixos, i finida la música no em donaren diners, però es presentaren amb una esplèndida panera nadalenca, amb cava, torrons, vi, neules, etc. Des d'aquí, abusant d'aquesta secció, els vull donar les més efusives gràcies i dir-los que segueixin amb la seva activitat sardanista.
