Meritxell Garcia (Barcelona, 1989) s’ha especialitzat en empatia i sensibilitat, dues temàtiques que ja va abordar a «El arte de la empatía». Ara ha publicat «A les teves sabates» (La Galera), el seu primer llibre adreçat als nens, amb l’objectiu de fomentar l’empatia en la relació entre pares i fills. El presenta avui a Girona, amb un taller a la Llibreria 22 (18h).

Què és l’empatia?.

És el fil invisible que ens connecta com a persones. La capacitat de fer-nos entendre i entendre els altres posant-nos al seu lloc. Però no com si fóssim nosaltres, sinó com si fóssim ells, amb les seves circumstàncies. És per un moment ser capaços de ser aquella altre persona, amb la seva part emocional, corporal i cognitiva.

Ser empàtic ens fa ser més feliços?

Absolutament. Estem programats per ser empàtics. Per això connectem amb les altres persones, i tenim seguretat i ganes de connectar amb el grup. El que costa tenir és una empatia genèrica expansiva, fora del teu grup, de les persones que pensen com nosaltres. L’empatia no és només per allò que ens agrada o ens sembla bé, és precisament i sobretot per posar-nos a les sabates de gent amb gustos i opinions diferents. Això fa que ampliem la perspectiva i veiem que la realitat no només és una. Ens dona una visió molt més rica, i entenem que les coses no són com creiem que són. La realitat no és una, és múltiple.

Aquesta és una qualitat que es pot aprendre o moldejar?

Si, és una habilitat innata. Com a èssers humans, per sobreviure hem d’empatitzar, encara que sigui només amb aquells que pensen igual que nosaltres. Tenim unes eines encara que no en siguem conscients i hem de posar-les en pràctica fent-nos preguntes o participant en tallers. A Girona farem una empatia imaginativa i quinestèsica. Els nens es posaran a les sabates dels pares. L’empatia es basa en les neurones mirall. Busquem el mirall de les emocions que té l’altre persona.

Com s’ensenya empatia als nens?

Amb els nens cal fer-ho amb el joc. El llibre es basa en conceptes feixucs, però hi apareixen tractats de manera divertida. La protagonista es posa a les sabates de la seva família, i juguem a tenir empatia. Els adults es fiquen a les sabates dels nens, i els nens a les dels adults. I això als nens els encanta, perquè volen saber, fan preguntes, i això és fantàstic per l’empatia. Podem aprendre molt d’ells: tenen moltes preguntes i poques respostes. Si vols saber com és la persona que tens davant en lloc de prejutjar has de començar com un full en blanc.

Quines característiques tenen les persones d’alta sensibilitat com vostè?

Es un tret de la personalitat. Rebem molta informació pels sentits i els estímuls de l’ambient, siguin visuals o auditius, t’afecten una miqueta més. Rebem un 10% més d’informació que la resta de la població, i l’empatia és una de les nostres característiques.