Pot semblar una broma però no ho és. L’Ajuntament de Girona ha detectat que hi havia un malestar generalitzat pel perllongat tancament de la passera sobre el riu Onyar que comunica el carrer del Carme amb el de la Creu i s’ha afanyat a avançar-se a l’allau de crítiques que s’han començat a sentir en adonar-se’n que el problema s’estava eternitzant. En aquest cas, després de gairebé un any i mig de tenir-la tancada per una qüestió de patologies estructurals, diuen, ha decidit encarregar un estudi geotècnic que se suposa haurà de determinar quin és el seu estat i, per tant, quines mesures s’haurien d’emprendre per garantir-ne la seguretat com a passera de vianants. Naturalment, aquest estudi s’haurà de lliurar als tècnics que hagin de redactar el projecte de reforma, després s’haurà de pressupostar, posteriorment caldrà buscar el finançament adequat, més endavant portar la proposta al ple municipal, preparar el concurs públic per adjudicar les obres i, finalment, aprofitar la millor avinentesa per inaugurar-lo a poder ser amb una prèvia campanya publicitària. Si sabien que calia fer aquestes passes, per quina raó no es va fer l’encàrrec de l’estudi en el seu moment i així guanyar un temps preciós? Perquè esperar més d’un any per adonar-se’n que calia aquest tràmit tècnic? I posats a preguntar, no serà que no gosen dir que la reforma no es farà mai i, per tant, que els veïns s’espavilin ara que ja estan avesats a utilitzar el carril bici que passa pel pont de la Font del Rei?
Ajornar els problemes a base de fer encàrrecs sembla una marca de la casa. Ara just fa tres anys que davant la insistència de l’Associació de Veïns i Comerciants i les campanyes endegades per demanar la construcció d’un nou pont que uneixi la part final del carrer del Carme amb el barri de Montilivi, l’Ajuntament va destinar l’import de 5.000 € del seu pressupost per redactar el que se’n va anomenar «estudi de viabilitat». Curiosament, aquesta mateixa quantitat de 5.000 € també es va destinar per un projecte encaminat a desviar el trànsit en el pont de l’Areny de tal manera que s’eliminarien les actuals escales i es facilitaria l’eixamplament de les voreres en aquest tram del carrer que queda escanyat per culpa d’un pont mal projectat des del seus inicis. Deu ser una mena de tarifa pressupostària per anar alentint temes fins que passi el temps suficient i es puguin desar al calaix de l’oblit d’on ja difícilment en sortiran? El fet és que passen els anys, suposo que es paguen els estudis que s’han encarregat, però no es veuen resultats tangibles, es a dir, maquinaria, obres, realització dels projectes. O tal vegada s’està esperant que comenci el 2023 i aleshores, ja encarats a les propers eleccions municipals es rescatin els projectes, els estudis, els treballs encarregats i es posi tot en marxa amb l’esperança d’aconseguir els vots suara perduts per la desídia? Així, amb el miratge d’uns vots favorables tal vegada veurem com es treu l’amiant del carrer Barcelona, s’enllesteixen temes com el futur Museu d’Art Contemporani o el Modern, s’engega un pla seriós per a la Devesa i es posa fil a l’agulla al projecte de reforma del passeig Canalejas tantes vegades promès i tantes vegades deixat al calaix, etc, etc. Potser la flaire de vots portarà el desig de fer feina. Potser.
Girona és la ciutat dels quatre rius i més d’una dotzena de ponts. Alguns són emblemàtics, útils i alhora reconeguts i apreciats per propis i forans, com poden ser el Pont de Pedra o d’ Isabel II que va substituir el Pont de Framenors o de Sant Francesc que hi havia en aquell indret, el de les Peixateries Velles o d’Eiffel o, més recentment, el de Fontajau que es va fer gràcies a un macro pacte amb l’aleshores ministre del ram Josep Borrell. Quan es podrà inaugurar el que hauria de connectar els dos barris separats per un riu com son Carme i Montilivi? Avui només un mural recorda la promesa feta mentre s’espera que almenys la passera que es va tancar es pugui recuperar per a l’ús ciutadà.
