«Trump no va arribar al poder només gràcies a les xarxes socials»

Les notícies falses tenen una part de veritat per fer-les creïbles?

Diguem que les fake news, que és el terme popular per referir-se a la manipulació informativa, són bàsicament la manipulació informativa i propaganda de tota la vida. Es tracta d’una manipulació de la realitat, sigui total o parcial, amb biaixos diferents, com quan s’utilitza un exemple com una generalitat. Hi ha moltes maneres de manipular la informació, i totes elles conformen la desinformació.

Qui fabrica aquesta informació?

El que nosaltres expliquem al llibre és la narrativa al voltant d’aquestes notícies falses. Acostumen a venir de les mateixes institucions o dels monopolis de la informació. Es tendeix a dir que la desinformació és culpa de la gent i això no és veritat, no perquè en part ho fem com a societat, sinó perquè les que realment impacten en la societat són les que tenen darrere un poder, sigui econòmic, institucional o polític, que permet que es viralitzi i arribi massivament a la gent.

Les xarxes socials són realment la font del problema com sovint es diu?

La desinformació sempre ha existit. Abans, com que hi havia menys canals d’informació, eren aquests els que produïen i difonien les notícies manipulades. Al llibre, de fet, fem un recorregut per la història començant pel cavall de Troia o la caça de bruixes. Les informacions que s’utilitzen per atacar enemics o per fer servei a determinats interessos polítics sempre han circulat, per tots els canals possibles. Ara, amb les xarxes socials, hi ha un mitjà més, però si no existissin, continuaríem tenint aquest problema.

Llavors perquè gairebé sempre s’assenyala aquesta font?

Es tendeix a posar internet en el punt de mira perquè és un canal amb el qual molta gent pot informar-se per altres canals, encara que a vegades també pot ser problemàtic. Però, per exemple, Trump no va arribar al poder només gràcies a les xarxes socials. També hi havia la Fox i altres actors. Si defensem que la desinformació sorgeix d’internet, estem afavorint als qui defensen que la xarxa no estigui a l’abast de tothom i que aquesta estigui controlada per un ministeri de la veritat.

Tothom pot ser víctima d’aquest procés massiu de desinformació?

És una qüestió transversal. La majoria de la gent es creu notícies falses i molts dels qui pensen que saben verificar bé la informació, s’equivoquen en un 86%. I això, evidentment, no és només culpa dels ciutadans. Es culpa de la nostra condició humana, que fa que fàcilment creiem allò que avali les nostres creences, en comptes de discutir-ho. Però, per altra banda, la societat tampoc compta amb les eines necessàries per verificar la informació. Si els mateixos periodistes, per una qüestió de temps i falta d’eines, ja no poden verificar-ho tot, imagini la poca capacitat que té la resta de la població.

Llavors, com es pot combatre la manipulació informativa?

La proposta, que expliquem al llibre, és la de crear un etiquetatge que sigui obligatori per tot aquell que pagui o rebi remuneració per emetre informació. Una etiqueta que detalli les fonts i faci aflorar tota la informació. Seria com es fa amb els aliments, que inclouen una etiqueta en la qual s’indica si conté gluten o no per exemple. Les institucions haurien de generar formes que permetin arribar als ingredients que conformen aquella notícia.

I com a ciutadans, què podem fer?

No vull parlar més del compte del llibre, però el cert és que comprant-lo i llegint-lo. Perquè realment som els únics que proposem una fórmula constructiva, basada en la lògica i la pràctica. El problema són els partits polítics i aquests només tenen una mica de por d’una cosa, els seus votants. Això només canviarà si des de la societat civil ho exigim. Hem d’exigir-ho als partits que votem.