«Turisme espacial? Com diria el meu avi: ja els hi regalo»

Roc Parés, que exposa al Bòlit de Pou Rodó, a Girona, fa aquest dimecres al mateix espai la xerrada «Senderi postís», molt relacionada amb la seva exposició. Parés parlarà d’intel·ligència artificial, algoritmes, tecnologia i espai exterior

Hi ha extraterrestres entre nosaltres?

Tots tenim una part d’extraterrestres, en tant que estem fets de components químics i elements que estan presents al cosmos. La nostra realitat biològica ens ve en gran part de material que no és tot del planeta terra. Si es refereix a visitants ocults entre nosaltres, no ho veig

I a fora, ha contactat amb algú?

A fora del planeta, connecto amb els cosmonautes de l’Estació Espacial Internacional. Quan passen per sobre de la península, els escoltem des d’aquí perquè he sintonitzat la seva freqüència.

No foti!

És mot divertit, és en estèreo i per un costat parlen els russos i per l’altre, els americans i els europeus.

Es porten bé, entre ells?

Entre ells, no hi ha hagut conflicte. Ara bé, entre els caps de les estacions espacials, que són militars, sí que hi ha hagut tensió. El director de l’agència espacial russa va amenaçar de treure el mòdul de reacció, i que ja cauria en algun lloc. Per si de cas, durant la seva òrbita, l’estació no passa per sobre de Rússia (riu).

Recomana que mirem enlaire quan anem pel carrer?

És important mirar enlaire i mirar avall. Una de les coses que ens pot ajudar en aquests moments és aturar-nos i mirar en angles que normalment la societat de consum evita que mirem.

Una part de l’exposició la dedica al Golden record que es va enviar a l’espai per si el trobaven extraterrestres. Vostè què hi enviaria, que mostrés com som?

Intentaria evitar el que li va passar a Carl Sagan en fer-ho. A la terra hi ha diverses intel·ligències, no totes elles humanes, i cap altra intel·ligència de la terra n’hauria tret res, d’aquell disc. Els humans som tan antropocèntrics que no pensem que si trobem altres intel·ligències en un altre planeta, potser serà la intel·ligència d’un mosquit, o d’una foca, o tal vegada d’un fong. Difícilment, si algú troba el disc, serà capaç de reproduir-lo, entendre les instruccions d’en Carl Sagan, mirar-lo i dir «guaita, aquí es veu una persona comprant raïm al súper»

Hi haurà robots com nosaltres?

Els millors resultats amb la tecnologia és quan no imitem els humans. Una realitat virtual que duplica l’experiència humana al món, ja se la poden quedar, el que hem de fer amb l’experiència humana del món és viure-la i gaudir-la. No anar a buscar succedanis. Hem de fugir de tot el que sigui mimesi. Una altra cosa són els nano robots capaços de fer cirurgia després de ser introduïts dins d’un cos. No s’assemblen a la imatge que tenim d’un robot, però són agents autònoms capaços de fer una tasca i tot seguit sortir del cos.

Què pagaria per ser turista espacial?

Com diria el meu avi: ja els hi regalo (riu).

Quan era petit, com imaginava que seria 2022?

De fet, jo imaginava fins a l’any 2000.

Com tots els de la nostra generació.

He, he, més enllà del 2000 mai m’ho havia plantejat. Jo era un exiliat de tercera generació, vaig néixer i créixer a Mèxic, en un entorn cultural català. Potser el que esperava del futur era que es concretés el somni familiar de tornar a Catalunya.

I aquí està.

No m’hauria imaginat mai que fos un somni tan entretingut (riu). Especialment aquests darrers anys. Em pensava que Catalunya era una cosa molt estàtica, com les figuretes de gent agafada de la mà fent una rotllana, i de cop et trobes aquí amb coses que no m’hauria imaginat mai.

I com imagina avui l’any 2050?

A veure si ens trobem i tenim tots dos el cap clar per fer una entrevista.

Quedem citats.

Em sembla que vivim a un ritme que ens cremarà molt de pressa. Crec que el 2050 estarem, no en l’eterna joventut que ens prometen els que venen autoajudes i cirurgies, sinó en una eterna senectut: tots plens d’ortopèdies, sense recordar cap número perquè els tenim al mòbil, usant Google maps per anar a llocs on ja sabíem anar i buscant a Google coses que eren evidents.

Subscriu-te per seguir llegint