L'aniversari salvatge de Freddie Mercury a Eivissa

El 5 de setembre de 1987, Freddie Mercury va decidir celebrar el seu 41é aniversari amb una festa que superés qualsevol altra de les quals hagués organitzat anteriorment. Tractant-se del líder de Queen, el repte no era senzill. El 1978, amb motiu de l'imminent llançament del LP Jazz, l'artista va llogar el Fairmont Hotel de Nova Orleans per satisfer cinc-cents convidats, alguns dels quals encara recorden els cambrers nus que s'encarregaven de servir les copes i els nans que, amb safates al cap, es passejaven oferint cocaïna boliviana als assistents. Uns anys després, el 1985, transcorreguts tan sols dos mesos des de la coronació de Queen com a millor banda de rock en el concert Live Aid de Wembley, el cantant va celebrar el seu aniversari al club Hendersons de Munic amb una festa inspirada en la Black & White de Truman Capote, però tan extrema, que hauria ruboritzat a l'autor d'Esmorzar amb diamants.

No obstant això, la festa de 1987 era diferent. No estava associada a un esdeveniment transcendent en la carrera de la banda, ni responia a una data especial en la vida del cantant, que ja havia complert els quaranta l'any anterior i, lamentablement, no arribaria a complir la següent dècada. De fet, la raó per la qual Mercury va decidir tirar la casa per la finestra en aquest aniversari va ser haver estat diagnosticat del VIH, malaltia que, en aquella època, tenia una alta taxa de mortalitat.

"Quan li vaig preguntar sobre el pressupost va riure i em va respondre que no n'hi havia. Si haguéssim volgut hauríem pogut congelar la piscina i posar elefants patinant sobre ella. Només volia que fos una festa salvatge", recordava Tony Pike. Aquest empresari australià s'havia establert el 1978 a Eivissa, on va convertir una antiga casa rural en un preciós hotel de tot just vint habitacions per les quals van passar, entre altres, Boy George, Kurt Cobain, Robert Plant o George Michael.

El 1985, Wham va triar el lloc com a escenari per al videoclip de Club Tropicana. Els primers versos d'aquesta cançó descriuen bastant bé el que era aquest exclusiu hotel balear: Deixa'm que et porti allà on el carnet de soci és una cara somrient / Allà on et fregues les espatlles amb les estrelles / On els estranys t'agafen de la mà / I et donen la benvinguda al país de les meravelles des de sota els seus barrets Panamá.

Un ésser humà meravellós

"Vaig conèixer en Freddie just després del Live Aid. Ja coneixia a Jim Beach [representant de Queen] però no havia coincidit amb cap dels membres de Queen. Un dia em vaig assabentar que havien arribat en Freddie i els seus amics a l'hotel. Vaig baixar al pati per saludar en Freddie personalment i em va donar la més convencional de les encaixades, acompanyada d'un igualment convencional Hola. Això va ser tot. No va dir una paraula més. El seu seguici incloïa Jim Hutton, Peter Straker i Peter Freestone. Van ocupar la part més antiga de l'hotel per facilitar les qüestions de seguretat i, sense dir res més, en Freddie va passar al meu costat i va desaparèixer dins. Vaig pensar: 'Oh, no, això serà molt complicat'", relatava Tom Pike sobre la seva primera trobada amb Freddie Mercury que, a partir de llavors, començaria a freqüentar un hotel en el qual no passava precisament desapercebut.

"Era un ésser humà meravellós, molt atent a les necessitats dels altres i disculpant-se sempre per qualsevol cosa que passés. Es mostrava eternament agraït amb el personal simplement per fer el seu treball, però així era ell", recordava Pike, sempre atent a les necessitats dels seus clients i molt especialment les de Mercury. "Quan era aquí, en Freddie gaudia dels sopars, jugava al tennis sovint i jo jugava amb ell, tot i que en realitat era més un maniquí que un jugador. També li agradava entretenir. Podia estar tombat al costat de la piscina i, de sobte, deia: 'Ves a buscar el piano'. Tot i que un piano és una mica pesat, sis homes aconseguien transportar-lo trontollant-se i en Fred tocava i cantava per a tots, no tan sols el seu propi repertori". Totes les declaracions de Pike que apareixen en aquestes línies estan extretes d'una entrevista a The Independent i dels llibres Freddie Mercury: The biography i Queen: The definitive biography, tots dos de Laura Jackson.

Una celebració mítica

Més de cinc-cents convidats es van desplaçar fins a Eivissa per celebrar l'aniversari de Freddie Mercury. Entre ells, Julio Iglesias, Grace Jones, Jean-Claude Van Damme, Kylie Minogue, Bon Jovi, Boy George, Tony Curtis, Naomi Campbell o els membres d'Spandau Ballet. Només va faltar Elton John. Per aquella època, l'autor de Rocket Man estava sent objecte d'un escàndol provocat per uns falsos reportatges publicats per The Sun en els quals s'afirmava que havia contractat els serveis de prostituts menors d'edat. Si bé havia demandat al diari de Rupert Murdock i posteriorment aconseguiria una indemnització d'un milió de lliures, el músic va considerar que, en aquell moment, no era convenient deixar-se veure en una festa que, abans de celebrar-se, ja era un escàndol per la seva més que previsible promiscuïtat i consum de drogues.

Segons recordava al diari britànic The Independent, Pike mai va assortir d'estupefaents els seus convidats. La seva política en aquests temes era 'BYOD', sigles de Bring Your Own Drugs [porta les teves pròpies drogues]. Una filosofia que només trencaria el 1990 quan, ja molt malalt, Mercury va demanar que li aconseguís cocaïna. Pike va anar a veure al cap de policia local, admirador de Queen, i li va explicar el seu problema. "No vaig ser arrestat. Deixem-ho aquí", recordava l'hostaler que, excepte comprar droga, va fer de tot perquè el 41 aniversari de Mercury fos tot un èxit, malgrat els 232 gots trencats i algun altre imprevist.

Per a l'ocasió, l'hotel estava decorat amb milers de globus daurats i negres farcits d'heli, que es van trigar tres dies a inflar i que van estar a punt de causar una catàstrofe. Per impressionar a una de les convidades, un dels assistents va decidir cremar un dels globus amb un encenedor, la qual cosa hagués provocat una explosió en cadena, si no fos perquè els responsables de l'hotel ho van impedir abans. També va haver-hi problemes amb el pastís, una impressionant creació de rebosteria que representava la Sagrada Família de Gaudí que, unes hores abans d'iniciar-se l'esdeveniment, es va enfonsar. Finalment, va haver de ser substituïda en temps rècord per un altre pastís de dos metres de longitud estava decorat amb les notes de Barcelona, la cançó que l'artista havia gravat uns mesos abans amb la soprano Montserrat Caballé.

La festa es va allargar durant tres dies, es van consumir 350 ampolles de xampany Moet & Chandon, es van llançar focs artificials que es van poder veure des de la veïna illa de Mallorca, a més de 100 quilòmetres de la festa, i res més finalitzar, va començar la llegenda sobre l'esdeveniment. Els tabloides anglesos, per exemple, van arribar a publicar que els organitzadors van oferir als convidats cocaïna en lloc de sucre per endolcir els cereals de l'esmorzar. "Mai ho vaig entendre —protestava Tony Pike–. Li posaries tu cocaïna als cereals?".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona