L’artista irlandès Shane MacGowan, líder de la banda de punk-folk The Pogues, ha mort als 65 anys a Dublín, segons va anunciar aquest dijous la seva dona, Victoria Mary Clarke, a la xarxa social Instagram. «Viuràs al meu cor per sempre. Rugeix al jardí mullat per la pluja que tant estimaves. Ho vas significar tot per a mi», va escriure al comunicat, pocs dies després que MacGowan rebés l’alta hospitalària després d’estar durant diversos mesos ingressat en un hospital de Dublín.

«No hi ha manera de descriure la pèrdua que sento i l’anhel d’un sol dels seus somriures que van il·luminar el meu món. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies per la teva presència en aquest món que vas fer més brillant», va expressar la seva dona, amb qui residia a Dublín.

MacGowan va saltar a la fama com a líder de The Pogues, amb els quals va disfrutar tant d’èxits musicals com dels excessos de l’alcohol i les drogues, en gires interminables que van acabar per passar-li factura, fins a abandonar la banda el 2001. Allà va començar una carrera en solitari que el va portar a col·laborar amb altres artistes irlandesos i internacionals, així com a formar el nou grup The Popes, si bé va tornar als seus estimats The Pogues el 2001.

Problemes de salut

La seva salut, no obstant, va començar a deteriorar-se seriosament cap al 2010 i a partir de llavors es va veure obligat a abandonar els escenaris, fins a quedar confinat en els últims anys en una cadira de rodes.

El 2018, Irlanda li va retre un merescut homenatge al complir 60 anys, amb un llegendari concert al National Concert Hall de Dublín en què van participar, entre d’altres, Bono (U2), Sinéad O’Connor, Nick Cave o Glen Hansard.

En aquest acte, el president irlandès, Michael D. Higgins, el va condecorar amb un premi per la seva trajectòria professional, en la qual va destacar no només com a cantant, sinó també com a músic, compositor i poeta.

MacGowan hauria complert 66 anys el pròxim dia de Nadal, en un període festiu en què tornarà a sonar aquest any amb més significat el seu llegendari tema ‘Fairy tale of New York’.

Enrere deixa un altre grapat de cançons mítiques, com ara ‘Festa’, ‘Streams of whiskey’ o ‘Rainy night in Soho», així com versions del folk tradicional irlandès interpretades amb la seva característica actitud punk.

«Shane, que sempre serà la llum que tinc davant i la mesura dels meus somnis i l’amor de la meva vida i l’ànima més bonica i l’àngel més bonic i el sol i la lluna i el començament i el final de tot el que aprecio, se n’ha anat per estar amb Jesús i Maria i la seva bonica mare Teresa», va escriure Clarke.