Usos i abusos

L’ús de la via pública als municipis és un dret de la ciutadania tot i que, lògicament, regulada per les autoritats que poden imposar restriccions, facilitar llicències d’ocupació, tallar carrers quan convingui, posar-hi impediments i/o contràriament, eliminar les noses que amb el temps s’hagin pogut acumular. Com sol passar, però, una cosa és l’endreça que pugui fer un determinat consistori en allò que és comú i l’altre l’abús de l’espai o l’element que es vol compartir.

L’exemple potser més evident és el de l’ocupació de les terrasses a la via pública. A Girona, per exemple, s’han produït queixes sovintejades per l’ús que determinats establiments en fan dels espais que teòricament els pertoca d’utilitzar, ja sigui a l’interior dels porxos com també en la part de la via pública que correspon a les voreres que en determinen el perímetre. Quan finalment es va poder arribar a un acord per deixar lliure l’espai que des de feia molts anys havia ocupat la botiga Mobles Blasi a la plaça de la Independència, va semblar que l’espai quedava net i expedit però resulta que recentment han ressorgit nous problemes però no pas de l’ús, sinó de l’abús d’alguns dels establiments de restauració instal·lats en aquell privilegiat indret de la ciutat. Evidentment, aquest no és un problema exclusiu de Girona sinó que el trobem arreu, especialment en alguns municipis de la Costa Brava on sovint els passejants tenen el seu pas natural (vorera) barrat i, per tant, han de sortejar els entrebancs, taules, cadires, para-sols, etc. Se suposa que els ajuntaments han donat llicències que determinen els metres lineals d’ocupació legal i han cobrat les taxes però es comprova després que se’n faci un bon ús del permís que s’ha concedit i no hi hagi un abús continuat per obtenir-ne un miserable escreix de benefici econòmic? En la meva etapa a l’Ajuntament, un establiment del carrer Santa Clara va demanar permís per posar dues taules i quatre cadires damunt la vorera del carrer impedint, és clar, el pas dels vianants. Quan se li va dir que no era possible donar la llicència perquè aleshores els ciutadans haurien de passar per la calçada, el propietari no ho va entendre afirmant indignat que la negativa municipal el portaria a la ruïna. Naturalment, les taules no es varen posar i ell no va anar a la ruïna, almenys no pas perquè el consistori li denegués aquella petició extemporània.

Però no només es cometen abusos en el tema de les terrasses dels establiments de restauració. N’hi ha més. L’espai que ocupen els contenidors, per exemple. A poc a poc sembla que es va normalitzant una situació que era anòmala i, malgrat la sanció imposada de 16.000 € a l’empresa de neteja, persisteixen els problemes en determinats barris de la ciutat ja que alguns estan a vessar. Els elements de recollida arrenglerats ocupen certament un sòl públic i tenen una funció ciutadana, però l’altra cara de la moneda és l’abús que en alguns casos se’n fa d’aquest servei públic, de tal manera que és freqüent veure com andròmines, bosses amb roba, armaris i fins sofàs, s’apilonen al costat dels contenidors esperant que «algú» els pugui recollir. Potser també és un abús l’increment de la taxa d’escombraries en un 26% que l’Ajuntament ha aplicat recentment, però en aquest cas la puja no pot justificar de cap manera la manca de civisme de veïns, pocs sortosament, que pensen que tot s’hi val.

Naturalment, també hi ha l’ús de les places d’estacionament de què disposa la ciutat, on es detecten abusos de conductors que ocupen places reservades per a la gent amb discapacitat. Alguns municipis incorporen un rètol que diu quelcom semblant a: «T’agradaria estar també al meu lloc?» En aquests i en d’altres casos, fa bé la Policia Municipal de sancionar els infractors que utilitzen una targeta que no és seva com si fos l’abonament del futbol. Per no parlar, és clar, del bon ús de les zones verdes i l’abús que se’n vol fer construint-hi blocs de ciment al seu damunt com passarà a Domeny o a Montilivi. I segueix...

Subscriu-te per seguir llegint