La festa i la pregària

Tot i que aquest dijous es va fer una prèvia amb el pregó de l’advocada Elena Ribera reflexionant sobre l’amor i la mort i ahir mateix es va obrir al públic la tradicional Exposanta que es podrà visitar fins el dia 28 a l’església de la Mare de Déu dels Dolors, serà demà diumenge amb la tradicional benedicció de Rams quan de fet comenci la Setmana Santa per ser aquest el dia que segons la tradició cristiana es commemora l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. A la ciutat de Girona, les celebracions d’enguany tindran però, un especial relleu degut al recent nomenament del nou bisbe Octavi Vilà que fins ara vivia, entre la pregària i la meditació, dins els murs conventuals del monestir de Poblet. Segons sembla, és el primer monjo que ha estat elegit bisbe des de fa 593 anys perquè, entre d’altres raons, als frares no els és permès d’administrar els sagraments excepte, és clar, si ostenten al mateix temps la doble condició de sacerdot, circumstància que, efectivament, sí que compleix el flamant prelat de la diòcesi gironina.

Just amb el temps necessari per prendre el pols de la diòcesi i d’escoltar preveres i diaques que li arriba la Setmana Santa i ja se li girarà feina presidint i celebrant o concelebrant els actes litúrgics que siguin de consuetud. I segurament ho farà amb la trista constatació que l’aspecte religiós d’aquests dies està francament de baixa. Efectivament, amb una senzilla recerca posant «Setmana Santa» a Google m’he trobat amb més de trenta pàgines diferents però cap d’elles feia referència a la història sagrada sobre la qual s’ha bastit tota la creença cristiana del fill de Déu, la crucificació al costat dels lladres Dimes (el bo) i Gestas (el dolent), la seva mort i la resurrecció tres dies després abans d’ascendir al cel. Tampoc sobre consideracions de caire litúrgic, dels costums i les tradicions lligades amb la fe cristiana i menys dels preceptes a seguir per no caure en pecat. Res. Totes les pàgines relacionades amb la Setmana Santa parlen del calendari de festes, quins dies es consideren laborals i quins no, les previsió meteorològiques a tenir en compte, els millors hotels que es poden reservar, les possibilitats de fer viatges i, lògicament, el calendari escolar per poder-les programar adequadament, etc, etc.

Suposo que per alguns és bo i per altres no tant, però la realitat és que les celebracions religioses han perdut bona part de les antigues demostracions de fe que fa molts anys podíem comprovar en els peus descalços d’alguns penitents i àdhuc amb cadenes que grinyolaven al seu pas. El món d’internet ha abraçat sense embuts el fet d’una demostració religiosa que s’ha convertit amb el pas del temps en una autèntica ofrena al turisme de masses amb evident satisfacció de pobles i ciutats que reben amb alegria els forasters. És veritat que a Girona es fa una processó del Sant Enterrament seriosa, ben organitzada gràcies a la labor continuada de la Confraria dels Manaies que any rere any hi aporten saviesa, amb un recorregut prou adient pels carrers de la ciutat i un nou horari que molts han agraït. Però la processó ja és una altra cosa. És una manifestació de tradició i cultura populars força desproveïda d’aquella crossa litúrgica que semblava dominar-ho tot fins el punt d’amenaçar la seva continuïtat.

Suposo que els bars, els restaurants, els hotels i el comerç de la ciutat en general beneiran aquestes celebracions que enguany s’enceten amb la primavera i no pas per un sentiment de religiositat sinó perquè miraran al cel (no fos cas d’un ruixat inoportú) per immediatament tenir llest el calaix. El bisbe-frare Octavi Vilà, però, haurà d’aprofitar aquests dies de recolliment pastoral per pregar i demanar a Déu que no se li morin els preveres que encara li queden per gestionar les 380 parròquies de la seva diòcesi i, si és possible, que s’incrementin les vocacions com a solució de futur. Això, però, tal i com està el món en general i les coses de la fe en particular, ja són figues d’un altre paner.

Subscriu-te per seguir llegint