El pregó de Fires de Girona reivindica l’esport femení i les «dones valentes»

El pregó de les Fires de Girona és un dels actes més cerimoniosos de les Festes de Sant Narcís. Aquell que, cada any, dona el dret de sortida, de forma oficial, als dies grans de la ciutat. Sí que abans, el mateix dia, hi ha diferents cercaviles o, fins i tot, el dissabte anterior es fa el toc de rams. Enguany, encara s’ha afegit un acte més a aquesta prèvia i s’ha celebrat la primera edició de les «Fires en primera persona», amb l’escriptor Narcís Comadira com a protagonista explicant la seva experiència personal durant la festivitat. Però unes Fires de Girona sense els típics clams de «Girona m’enamora!», «visca Girona!» o «visca Sant Narcís!» des del balcó de l’Ajuntament no serien unes Fires completes.

Aquest honor l’han tingut enguany tres exjugadores de bàsquet que han donat molt a la ciutat de Girona, i a l’equip de referència del bàsquet femení a la ciutat: l’Uni. Noemí Jordana era la capitana del primer equip quan va guanyar aquella inoblidable primera lliga a Fontajau davant el Perfumerías Avenida el 23 d’abril de 2015. Laia Palau va alçar la primera Copa de la Reina del club la temporada 2020-2021 en una final jugada a València contra el conjunt amfitrió. I, Marta Xargay, l’única gironina de les tres pregoneres, va ser al club des del seu naixement el 2005, aconseguint l’històric ascens a Lliga Femenina el 2009 per després volar a altres clubs, tot i que es va acabar retirant a casa. De fet, Xargay no va ser presencialment al pregó, ja que no va poder volar de Nova York perquè està a punt de ser mare. Sense dubte, totes tres són mereixedores d’aquest honor, tot i que també és una «responsabilitat». Potser ho és el «doble o triple», perquè Jordana i Palau no són gironines.

La lluita per assolir el «somni»

Com no podia ser d’altra manera, el pregó va tenir molt de bàsquet femení. Més ben dit, les pregoneres van reivindicar l’esport i les «nits màgiques» de l’Uni a Fontajau, on «l’espectacle no defrauda ni una mica», va dir Laia Palau. Fontajau va ser inaugurat fa 30 anys, i qui podia pensar llavors que les dones s’hi podrien «lluir»? Però si s’ha arribat fins aquí, ha estat gràcies a la lluita d’un «somni» d’aquelles «pioneres» que jugaven a bàsquet fa uns anys «sense reconeixement» ni suport social o econòmic.

En canvi, Noemí Jordana recordava quan va arribar a Fontajau el 2011, quan es «podien comptar» les persones que anaven els partits. Tot això ha patit una evolució increïble, amb partits que omplen el pavelló gironí i, fins i tot, s’ha d’obrir la grada jove per satisfer la demanda del públic. Així, «la família del bàsquet femení ha anat creixent fins a ser nombrosa». En tot cas, les pregoneres van deixar clar que s’havia de construir un «futur més just i equilibrat». I també van recordar que Girona és «una ciutat d’orgull, passió i determinació, i l’esport femení hi té un paper fonamental».

«Girona és espectacular»

Marta Xargay, amb un vídeo des de Nova York va voler recordar els seus records de petita -i no tan jove- de les Fires de Girona. Ella ha estat l’única de les tres pregonares que ha crescut amb la tradició i ho va deixar ben palès narrant diferents vivències com quan anava a Fires amb els avis, les seves primeres barraques amb les amigues amb els concerts de Gerard Quintana o «l’olor de castanyes» i el cotó de sucre. A part, també va voler tenir un record pel seu pare, Josep Xargay, amb qui es posava a la «terrassa de casa amb la manta per veure els focs artificials, mentre ell feia fotos». 

Ni Laia Palau ni Noemí Jordana són nascudes a Girona, però el fet que l’afició sigui «tan propera» ha fet que es quedin aquí. No només elles dues, sinó altres jugadores que han vingut a Girona que «no volen marxar perquè aquí s’hi troben molt bé». Això, és «mèrit» dels gironins. I és que Girona és una «ciutat que enganxa» i «és espectacular». 

Al cap i a la fi, Girona enamora, com diu la dita. Això no obstant, Girona enamora més durant els seus dies grans: per Fires. Quan les tres pregoneres jugaven amb l’Uni havien de procurar no anar pel «mal camí» perquè els partits són molt exigents i el cap de setmana havien de fer bondat per poder jugar el duel corresponent de la jornada. Per això, no van poder conèixer al 100% el que significaven les Festes de Sant Narcís. Ara, un cop retirades, la cosa canvia, i es descobreix una Girona «nova».

Palau i Jordana van acabar el discurs fent una onada amb la gent congregada a la plaça del Vi. I com no podia ser d’una altra manera també van desitjar unes bones Festes de Sant Narcís, però també van voler celebrar «la vida» i, sobretot, reivindicar les «dones valentes i lliures».

Gegants i capgrossos

Tanmateix, la festa a Girona havia començat hores abans, a la tarda. Des de diferents punts de la ciutat van sortir diferents cercaviles que petits i grans van acompanyar fins a arribar a plaça Catalunya, on es van reunir els quatre grups. Allà, els gegants i capgrossos, acompanyats de riuades de gent, es van dirigir cap a la plaça del Vi per presenciar el pregó. 

Durant el pregó, també hi va haver temps per la reivindicació amb banderes palestines i una pancarta amb el lema «Aturem el genocidi a Palestina». Després del pregó també hi va haver el ball de la imatgeria festiva gironina. Mentrestant, sis afortunats -tots ells amb acompanyant- s’ho miraven des dels balcons de l’Ajuntament després d’haver guanyat el sorteig organitzat pel consistori, en una iniciativa nova d’aquest any. De la mateixa manera, enguany també hi havia un espai per les persones amb mobilitat reduïda. Les Fires de Sant Narcís no havien fet res més que començar, i encara queda una setmana intensa. 

Girona «bull d’activitats, per a tots els públics», va dir l’alcalde, Lluc Salellas abans de donar pas a les pregoneres. Atraccions, castanyes, castells, cercaviles, barraques, concerts, trobades famílies o abraçades amb gent que fa un munt que no es veu esperen a petits i grans.