«Les Fires en silenci haurien de ser cada dia, sinó et tornes boig»

«Les Fires en silenci haurien de ser cada dia, sinó et tornes boig amb tantes llums i música a tot drap», ha sentenciat aquesta tarda el gironí Jordi Moriana, que tot i que ha lamentat que «el silenci no és absolut», ha assegurat que és una iniciativa que ha d’haver arribat per quedar-se: «No només és positiva pels nens amb autisme, sinó per tothom, perquè l’ambient no és tan angoixant». La nit abans ja havia trepitjat el passeig de la Devesa, però després de pujar a una atracció, el seu fill ja va dir prou: «Volia tornar a casa perquè hi havia massa gent», ha recordat.

Per la seva banda, una mare procedent del Pla de l’Estany, Agustina Cabezas, també ha celebrat la iniciativa i ha assegurat que «no hi ha color, en un dia normal els nens no saben ni on mirar, tenen massa estímuls». En aquest sentit, una altra mare gironina -que ha preferit mantenir l’anonimat- ha assenyalat que «l’ambient és més agradable, no hi ha una marea humana de gent intentant comprar un tiquet o donant-se cops de colze per enregistrar amb el telèfon mòbil el seu fill conduint un auto de xoc». Amb tot, ha assegurat que «amb nens petits és molt millor, i més fàcil, anar a les atraccions en la jornada de Fires en silenci». Una opinió que també ha compartit un altre pare gironí, que ha assegurat que «jo tenia clar que o venia amb les atraccions en silenci, o no venia».

Algunes famílies han aterrat a la Devesa buscant repetir l’oasi de pau que havien tastat l’any passat. D’altres, hi han vingut per casualitat: «Era el dia que ens anava bé venir, però s’agraeix que no hi hagi tant soroll», han coincidit. Les que no ho coneixien, s’ho han apuntat al calendari: «Hem vingut per casualitat i ens ha encantat, tant als pares com als fills, quan es barreja la música de les atraccions tot és molt carregós, en canvi aquesta quietud és ideal», ha afirmat la gironina Berta Chico.

Els firaires perden «l’essència»

Els firaires, per la seva banda, han acceptat la iniciativa, sobretot perquè «només és un dia»: «Estic content de poder col·laborar, que tots els nens, siguin autistes o no, puguin venir a les atraccions i s’ho puguin passar bé, però si les atraccions haguessin de ser sense música molts més dies segurament influiria, tant en la facturació com en l’ànim de la gent», ha assegurat un dels firaires, que ha preferit mantenir l’anonimat. Un altre firaire, Marc Orús, també ha admès que «és una mica estrany, perquè sense llums ni música es perd una mica l’essència de les fires». 

Incompliment de les normes

Al llarg del matí, algunes famílies han denunciat l’incompliment de les normes per part d’alguns firaires. És el cas del president de Multicapacitats, Isaac Padrós, que ha lamentat que «només d’arribar hem hagut de demanar a dos firaires que paressin la música perquè no podia ser una jungla, havíem vingut precisament perquè eren en silenci». De seguida, però, els firaires l'han aturat: «Ens han dit que no se’n recordaven que era avui», ha explicat. Per això, ha reclamat que «l’any que ve hi hagi una figura de l’Ajuntament que recordi la data als firaires». Amb tot, ha assegurat que «la iniciativa està molt bé però falta un seguiment, els firaires estan acostumats a que qui més crida l’atenció més factura i no poder fer soroll és un agent limitador, cal fer pedagogia perquè no els perjudica, al contrari».

Per la seva banda, una gironina que ha preferit mantenir l’anonimat ha assegurat que «m’ha sobtat molt perquè semblava un dia de fires normal, era un guirigall, amb música altíssima, sirenes al començament de cada atracció i llums a tot drap». Amb tot, ha lamentat que «soc molt sensible als sorolls i treballo amb nens, pel que conec molt bé l’autisme o la hipersensibilitat, i veig que la iniciativa és molt bona idea però falta executar-la bé».

Un xàfec, que ha esborrat el silenci i ha enviat a tothom cap a casa, ha donat per acabada la jornada.

Subscriu-te per seguir llegint