«No compro mai panellets perquè trobo que és un atracament»

En què han canviat les Fires de Girona, amb els anys?

En primer lloc, la situació, primer es feien a la Rambla i després a l’avinguda Jaume I. A banda d’això, ara la gent es desplaça més fàcilment, abans arribava dels pobles a cavall, en carro o a peu, fins i tot en trens especials des de Barcelona i des de Perpinyà. Després passaven la nit a Girona, en fondes o en cases particulars.

Allò sí que devien ser nits de festa major.

Un periodista de Diari de Girona explicava que el Dia de Tots Sants de 1910 hi havia tanta gent a Girona, que alguns dormien a sobre les taules dels restaurants. Avui, deixes el cotxe en un pàrquing i en acabar la jornada tornes cap a casa. I el clima!

Un periodista de Diari de Girona explicava que el Dia de Tots Sants de 1910 hi havia tanta gent a Girona, que alguns dormien a sobre les taules dels restaurants

Què passa amb el clima?

Abans, la gent per Fires estrenava l’abric.

Doncs jo avui, venint cap aquí de màniga curta, m’he menjat un gelat.

Imagini’s. A mitjan dels 80, estava en un estand de Ràdio Grup, i feia un fred que pelava. La gent anava abrigada com esquimals.

Quin és el seu millor record de les Fires?

Quan es va estrenar l’Enterprise, un atracció, l’any 1981. Era una mena de nòria, ai, vull dir roda de fira, que nòria ara no es pot dir. Va despertar expectació a tota la ciutat, estava davant de l’antic pavelló. Donaves voltes de caps per avall. El primer any no hi vaig pujar perquè em feia por. El segon, ja sí.  

Estant a la ràdio, amb un d‘aquells radiocassets antics, vaig gravar el recorregut per l'interior de la Casa de la Por, retransmetent-lo

És vostè un temerari.

També m’agradava la Casa de la Por. Tant, que una vegada, estant a la ràdio, amb un d‘aquells radiocassets antics, vaig gravar el recorregut pel seu interior, retransmetent-lo. Ho vaig passar per antena a les quatre de la tarda. Mentrestant, el director m’anava fent gestos dient-me que estava boig.

No són mals records, però a veure si supera aquest: per Fires vaig fer el primer petó.

Ah, això és maco, veu? Les fires eren casamenteres.

No vaig arribar tan lluny. 

Doncs ho eren. I eren lloc per lligar. Et posaves als autos de xoc i convidaves a pujar amb tu, la noia que t’agradava.

Ui, ara seria masclisme, això.

Probablement. 

Et posaves als autos de xoc i convidaves a pujar amb tu, la noia que t’agradava, probablement ara seria masclisme

Comença a passar que hi ha gironins que fugen de la ciutat per Fires?

No és d’ara. Als seixanta ja hi havia gironins que anaven a Perpinyà o a Barcelona.

Què troba a faltar de les Fires d’abans?

M’agradava quan a la Fira de Mostres hi havia concessionaris d’automòbil. I quan cada emissora de ràdio hi tenia el seu estand, fent programes en directe.

I les revistes amb les seves vedets? 

Sí, però si això es fes ara, crec que no s’entendria. I els que no ho entendrien, ho criticarien. Per desgràcia, no s’entendria que el teatre Lido és un espectacle d’entreteniment. L’acusarien de ser sexista, quan no ho és. Era d’entreteniment i humor. Fins i tot de bellesa.

Què hem de menjar, per Fires?

Els frànkfurts.

Quina sorpresa que no hagi esmentat els panellets.

He, he, és que són molt cars. No compro mai panellets perquè considero que és un atracament. Estan a seixanta euros el quilo! Un frànkfurt sí que se l’ha de menjar. I si no, una hamburguesa. El que no he tastat mai és això del Paponazo.

Música en català a les atraccions? Per mi, la música ha de ser la que vulgui el firaire

El preu de les atraccions atraparà aviat al dels panellets?

Quan vaig escriure el llibre, l’atracció que més pagava, pagava 9.000 euros. Ara ja està a 10.000. Si han de pagar això a l’ajuntament, més els sous del personal, pujar-hi ha de ser car per força.

La música que posen ha de ser en català?

Per mi, ha de ser la que vulgui el firaire. Una cosa maca de les Fires era anar als autos de xoc i escoltar la música del moment. La mateixa que estava de moda a la ràdio i discoteques, es sentia allà.

Ja que treballa al Bisbat i deu un expert en el tema: és certa la llegenda de les mosques i Sant Narcís?

El 1285, els gironins van invocar Déu, que els va salvar de la invasió dels francesos enviant-los un eixam de mosques que va causar una epidèmia. Aleshores, els gironins ho van atribuir a Sant Narcís, el patró. La llegenda serveix per a embellir una història. I no fa cap mal.

Subscriu-te per seguir llegint