Girona reivindica la cultura popular al parc del Migdia

El concert de Fetus, amb melodies i històries tradicionals, reuneix moltes de les entitats gironines que actuen en diferents cançons 

Fal·lera Gironina, Diables de l’Onyar, Marrecs de Salt, Baba Babarota (Mula Baba) i Caixa de Trons (Gegants de l'Esquerra del Ter), protagonistes de l'acte

Josep Coll

Josep Coll

Un ball de bastons, una passejada de capgrossos, un pilar d’una colla castellera o una carrillada típica d’un correfoc. Tot en un. Les Fires de Girona serveixen per a diferents actes de la cultura popular, però el que es va viure ahir a la nit parc Migdia feia temps que no es veia a la ciutat. Moltes de les entitats de la cultura popular gironina es van aplegar durant el concert de Fetus per fer goig, precisament, d’això, de la cultura popular, en un acte reivindicatiu i festiu. I la gent va respondre, sobretot, perquè les Fires s’acaben i tothom s’hi resisteix. Per això, centenars de persones van acudir al parc del Migdia per presenciar l’acte.

«És un concert especial», va dir el cantant de Fetus, Adrià Cortadellas. I és que no va ser un concert amb música i prou perquè en algunes de les cançons les diferents entitats culturals van sortir a fer una demostració del seu espectacle. Alguns ho van fer dalt l’escenari, altres a baix, però la qüestió és que el concert tingués com a «teló de fons molt bestiari popular», també va explicar Cortadellas. De fet, Fetus va néixer com un grup de punk-rock que ha evolucionat i ara ha afegit històries populars i sons tradicionals a les seves músiques. Així ho demostren en el seu últim disc, La serra dels perduts.

Potser ha estat complicat escollir la cançó ideal per fer amb cadascuna de les entitats, però el resultat va acabant ser més que satisfactori. Per exemple, amb Balada del sabater d’Ordis es va fer un ball de bastons a càrrec de la Fal·lera Gironina, amb Au, jovent els Marrecs de Salt van carregar un pilar o amb els Goigs de Sant Martí la colla txiqui dels Diables de l’Onyar, els Trons de l’Onyar, es van dedicar a fer diferents carrillades pel parc del Migdia. Però també hi eren presents altres entitats, com els Gegants de l’Esquerre del Ter (Caixa de Trons) i la Baba Babarota (Mula Baba). I és que gegants, capgrossos o la Mula Baba també van voler tenir el seu protagonisme en l’acte amb cançons com Cavallers de la taula rodona, Fèlix i les meravelles o Sé que venen pels camins. Tampoc podia faltar la glossa, la cançó improvisada, que hores abans també havia estat protagonista al parc del Migdia. Diferents glossadors van ser presentar amb la cançó Corrandes de Beget.

Tot, per acabar amb La gran xefla una cançó amb molt ritme i que anima a qualsevol a ballar i saltar. I no s’ho van voler perdre cap de les enitats, que van participar juntes en aquest final apoteòsic. Diables, castellers, l’àliga, la Mula Baba, bastoners, capgrossos o gegants van fer aquest final de festa conjunt, amb la tornada de la cançó que enganxai fa cantar a més d’un: «Peix al cove, cel rogent, barca nova i bon vent», diu. I amb aquest ritme festiu es va donar per finalitzat l’acte.

«Tornada a les arrels»

L’any passat ja es va fer un acte similar amb el concert de Germà Negre, al mateix parc del Migdia. De fet, aquest grup, igual que Fetus, té cançons d’arrel tradicional i folk que «quadraven amb la imatgeria», recordava la portaveu de la Fal·lera Gironina, Laia Martín. Tot i així, aquest any s‘hi han afegit més entitats. Martín també explicava que fer un concert així «és especial», ja que en molt poques ocasions les entitats de la cultura popular gironina col·laboren plegades en «un mateix acte».

Tres quarts del mateix explicava el cap de coll dels Marrecs de Salt, Baltasar Bosch: «no es fa gaire això d’unir diferents entitats culturals», deia. De fet, abans es feien més sovint aquest tipus d’acte i, per això, Bosch, apuntava que era com una «tornada a les arrels». També el president dels Diables de l’Onyar, Sisu Figuereda, explicava que unir tantes entitats de cultura popular en una mateixa activitat era «bonic» i «xulo», i que «això és bo per la cultura».