Gran Canaria - Bàsquet Girona: La versió més sòlida no és suficient per assegurar la permanència (78-73)

La millorada versió del Bàsquet Girona davant el Granada s'ha consolidat a Las Palmas de Gran Canària, en una de les pistes més complicades de l’ACB. Era, segurament, la pregunta que es feien abans del partit els aficionats gironins ja que la trajectòria de l’equip fora de casa ha estat realment dolenta. 

Això, però, no s'ha acabat traslladant en el resultat final perquè a davant ahir hi havia un equip molt més potent, que dimecres lluitarà per aixecar l’Eurocup i obtenir un bitllet per la pròxima Eurolliga.

Els d’Aíto van sortir embalats en els dos costats de la pista. Prkacin dominava a plaer a sota i en defensa la pressió era molt efectiva i forçava una pèrdua rere una altra dels canaris, que Taylor i Garino aprofitaven per sumar punts fàcils al contraatac (3-12). El Gran Canària reaccionava a base de triples (9-12), però un moment estel·lar de Colom amb dos triples consecutius donava la màxima diferència als gironins (11-21). Tot i això, el primer quart acabaria amb un parcial de 7 a 0 dels locals, impulsats per la lluita en el rebot ofensiu de Diop i Salvó i gràcies a la baixada de rendiment de la segona unitat del Bàsquet Girona (18-21).

El segon quart arrancava amb una tònica semblant als últims instants del primer període. El Gran Canària havia posat una marxa més en intensitat i equilibrava el partit (24-24). Però Colom es tornava a posar l’equip a les espatlles i ell sol obria una escletxa de cinc punts anotant des de qualsevol posició (26-31). Els d’Aíto mantindrien amb mà de ferro aquesta diferència, ja que ara Taylor agafava el relleu de l’andorrà i aportava la seva habitual energia per deixar un esperançador 32 a 37 al descans.

La segona meitat arrancava amb errors en les dues cistelles però el Bàsquet Girona trobaria ràpidament la fluïdesa i signaria un parcial de 0 a 6 inicial que li donava una màxima diferència d’11 punts (32-43), un botí important però ni molt menys definitiu. I malgrat que en diversos moments va semblar que els canaris tenien el cap més en el partit de dimecres, Albicy els va donar aire amb cinc punts consecutius que deixaven en gairebé no-res la gran sortida de vestidor gironina (48-51). Per sort, aleshores irrompia Figueras, que donava un bon relleu a Colom en la direcció amb dues safates consecutives. Albicy ho esguerrava una mica amb un altre triple però el panorama era prou esperançador abans dels 10 minuts decisius (51-55). 

De fet, l’últim quart no començava gens malament, amb un Taylor que, tot i fer un partit més discret en la faceta anotadora, donava aire a l’equip amb la seva valentia i regalava dues cistelles mastegades a Sorolla i Vila. Passaven els minuts i els d’Aíto fins i tot augmentaven la renda (54-61), però l'aparició d’Slaughter i Diop, cada un des del seu àmbit d’influència, i algunes males decisions dels gironins en atac, ho capgiraven tot amb un parcial de 12 a 2 (66-63). Taylor i Prkacin es resistien a donar el braç a tòrcer i ho deixaven tot obert de cara a l’últim minut i mig (71-70). Tot seguit, en l’atac canari, Taylor cometia la cinquena falta i donava dos tirs lliures a Slaughter, dels quals només n’aprofitava un. Tots dos equips fallaven els següents atacs i en la jugada clau que podia haver forçat la pròrroga Hill i Prkacin no estaven precisos i Inglis acabaria sentenciant des de la línia de tirs lliures.

Tocarà esperar, com a mínim, una setmana més per assegurar la permanència, però amb l’energia d’ahir més aviat que tard serà una realitat.