Molts van pensar, quan el 15 de juny de 2008 Migue donava l'ascens a Segona A mig segle després, que el Girona havia tocat sostre. La categoria de plata era aleshores la glòria, comparada amb les penúries que el club havia hagut de viure en el seu llarguíssim peregrinatge per Segona B, Tercera i, fins i tot, Primera Catalana i Regional Preferent. Allò que semblava el final, però, era només el principi. L'inici d'una aventura al futbol professional que, deu temporades després, segueix més viva que mai, amb l'estrena a Primera Divisió. Demà, contra la Reial Societat, el Girona celebrarà el seu partit 400 a LaLliga, 388 a Segona A (amb play-off inclosos) i 12, de moment, a la màxima divisió. Per commemorar-ho, Diari de Girona va fer bufar al president Delfí Geli les espelmes d'un pastís elaborat per a l'ocasió per la pastisseria Armengol.

«Arribar als 400 partits seguits en el futbol professional és una gran notícia. El Girona no només s'hi manté, a LaLliga, sinó que a més ha aconseguit arribar a Primera», subratllava Geli, conscient que el club «ha seguit un creixement sostenible durant deu anys que li ha permès estar gaudint ara de la màxima categoria». El president espera que «vinguin més aniversaris», poder fer moltes més celebracions a l'elit, i seguir consolidant un projecte futbolístic a la ciutat que va arrencar amb uns 5.000 abonats i un estadi amb capacitat per a 6.000 espectadors, encara amb una lona cobrint la grada de Preferent ensorrada. Avui el Girona ja mobilitza 9.000 socis en un camp espectacularment modernitzat gràcies a la inversió, aquesta última dècada, d'un mínim de sis milions d'euros, entre el mateix club i les institucions públiques.

Per a Quique Cárcel, el director esportiu, un altre dels arquitectes d'aquest Girona de Primera, poder celebrar aquesta xifra de partits li genera «orgull». Segons apunta, «en aquest projecte no hi ha gaire història ni vicis creats i hem de saber-lo treballar. No hi ha res que ens pugui impedir la millora constant del rendiment futolístic. Hem d'aprofitar el moment. La cosa va a més. Hi ha bona sinergia. El club està creixent no només futbolísticament sinó a tots els nivells».

L'aventura va arrencar el 30 d'agost de 2008, amb la victòria a Balaídos contra el Celta gràcies a l'històric gol de Jaume Duran. Des d'aquell dia, el Girona ha celebrat 152 victòries, ha empatat 116 partits i n'ha perdut 131, amb 530 gols a favor i 476 en contra. L'afició ha rigut, ha plorat, ha patit i s'ha emocionat. Des de la miraculosa permanència el 2010 amb el penal de Kiko Ratón, a la que van aconseguir Salamero (2012) i Machín (2014), quan també semblava que l'equip era carn de Segona B. Amb Rubi es va començar a somiar seriosament amb l'ascens a Primera però l'Almeria ho va evitar (2013). El Girona tampoc estava preparat, com se sol dir ara en altres àmbits. Van venir les patacades contra el Lugo i el Saragossa (2015), i l'Osasuna (2016), fins que el 2017 va sortir cara. Si es volia pujar, havia de ser directe, sense play-off. I el 4 de juny de 2017 marca un nou inici. Qui ho hauria dit quan Migue va fer el seu gol.