Ni tot eren flors i violes amb les tres victòries en els tres primers partits de pretemporada (Al-Arabi, Bournemouth i Derby Coutny) ni tampoc ara, després d'encaixar ahir la segona derrota consecutiva (Leeds i Montpeller) cal encendre cap alarma. El Girona 2019-20 es continua coent a foc lent. L'objectiu és clar, potser massa, però això ja és cosa del club i del missatge que vol transmetre de portes enfora. Al terreny de joc va quedar clar ahir que falten encara uns quants ingredients i dels bons perquè la maquinària comenci a engreixar-se. De moment, el Girona ofereix petits detalls del que vol Juan Carlos Unzué. Sortir amb la pilota jugada des del darrere, pressionar fort quan toqui i mirar de trencar línies en el moment adequat. Poca cosa de moment, a manca encara de quinze dies per començar la Lliga.
Les baixes per lesió de Juanpe, Maffeo, Valery i Diamanka i, per precaució de Mojica, tampoc van ajudar a veure un gran Girona ahir contra el Montpeller. Un cop més Unzué va recórrer els joves del planter que, malgrat la bona voluntat, els falta encara per arribar al nivell més alt de Segona A. Una categoria que sí que té Samu Sáiz. El madrileny va ser el més destacat d'ahir del Girona i va ser escollit jugador estrella del partit. L'ex del Getafe en va fer prou ahir amb 78 minuts a mig gas per demostrar que ha de ser el líder ofensiu del Girona. Samu Sáiz es va carregar l'equip a l'esquena a la recerca d'un empat que no va arribar. Tanmateix, més de 2.500 espectadors que van acostar-se a Montilivi van anar-se'n cap a casa encantats amb la classe d'un jugador que destinat a marcar diferències. Potser és que es ve d'un any molt dur amb ben poques alegries per a l'afició, però la realitat és que ahir en cada control, cada paret i cada retall de Samu Sáiz van fer que se sentissin els «ohs» d'una graderia que es frega les mans pensant tot el que pot aportar el jugador durant la Lliga.
