L empat del Girona a Elx els obliga a conscienciar-se que només els val guanyar avui. Sí que és cert que un empat a zero gols i després de 120 minuts de partit seria vàlid per aconseguir l'ascens però el risc d'encaixar un gol és tan alt que millor no jugar amb foc. El problema és que pels il·licitans tant els suposa arribar en els darrers minuts de partit amb 0 a 0 que amb un marcador desfavorable de només un gol, mentre que si els de Pacheta foraden la porteria d'Asier Riesgo tan sols una vegada, el Girona haurà de fer dos gols. Cal preparar el partit amb mentalitat positiva, els futbolistes han de ser forts psicològicament i han d'estar convençuts que a casa tenen qualitat i capacitat per poder guanyar el partit. Lluny d'especular, han de sortir a guanyar.

Sense riscos a l'anada. Els de Pacheta van plantejar un partit d'anada amb les idees molt clares. El seu entrenador ho va dir al final: els cal anar a Montilivi a buscar un gol. L'incomprensible estat de la gespa del Martínez Valero i el plantejament defensiu dels locals van condicionar el joc d'atac dels gironins. La gespa estava en males condicions. La falta de precisió en les passades en curt va impedir la connexió ofensiva entre els millors. Futbolistes com Borja García o Samu Sáiz quedaven limitats en les seves accions ja que els era molt difícil realitzar controls orientats de qualitat, conduccions i passades de mèrit. Davant aquesta circumstància l'equip que només es dedicava a defensar en sortia molt beneficiat mentre qui volia portar el ritme i el control del matx mitjançant la possessió es veia perjudicat. En l'àmbit tàctic la idea del tècnic de l'Elx era molt clara: tres centrals al darrere per collar Christian Stuani, una tripleta al mig per pressionar i tallar les línies de passada cap a Borja i Samu Sáiz mentre a les bandes dos carrilers eren suficients per tapar una zona on el Girona no provocava perill. A Pacheta li va sortir bé la seva idea i a l'igual que va fer contra el Saragossa ho vol fiar tot fent un gol a domicili. El Girona tot i intentar buscar la porteria adversària va estar poc afortunat en la rematada final.

Porteria a zero. Està clar que si l'Elx no fa un gol no pot pujar. Per contra, el Girona estarà tranquil quan aconsegueixi un avantatge de dos de diferència. Especular amb el resultat seria imprudent, ja que en aquest cas el valor doble dels gols fora de casa suposaria un respir per als futbolistes visitants. Els de Francisco han de jugar per guanyar a excepció dels últims deu minuts de partit que si el resultat encara és de 0 a 0 han de centrar tots els esforços per no encaixar. El mateix han de fer en els darrers minuts d'una hipotètica pròrroga, ja que un gol de l'Elx a la part final seria definitiu. La idea passa per mantenir l'equilibri atac-defensa durant tot el partit. Ofensivament s'ha d'atacar amb criteri buscant que la pilota circuli a bona velocitat passant per les botes del jugadors de més qualitat. En defensa no es pot cometre cap errada i els marcatges a Jonathas i a Nino han de ser impecables com també caldrà vigilar les entrades per banda de Josan, Fidel o Pere Milla. Defensar no vol dir jugar tancat al darrere i deixant la iniciativa al rival. Es pot defensar amb control de la pilota, assegurant la passada i sense prendre riscos en zones properes a l'àrea d'Asier Riesgo. Sense pilota s'ha de defensar pressionant molt bé, primer realitzant una pressió alta per condicionar l'inici del rival, després ajuntant línies al mig camp evitant les combinacions en zona de creació i finalment amb un bon replegament sense deixar espais.

El gran premi. Quan un equip està a les portes d'un ascens a Primera és coneixedor que hi ha una gran diferència entre la victòria i la derrota. Elx i Girona hi estan a un pas, i el premi de l'ascens suposa una millora extraordinària en molts sentits. L'Elx és un històric que tot i estar molts anys sense tornar a assaborir la Primera ja hi ha jugat més de 20 temporades. El Girona només ha pujat una vegada a l'elit i l'aventura només li va durar 2 anys. Segurament els seus jugadors estan més experimentats en jugar partits d'aquest nivell, molts d'ells venen de Primera i alguns ja han participat en promocions d'ascens. Els de Pacheta, sense tanta pressió, i entrant a última hora al play-off, podran jugar més alliberats, fet que alhora també els converteix en més perillosos.