Cristhian Stuani continua sent el factor diferencial del Girona. Per quarta temporada seguida, l´uruguaià resulta el futbolista més determinant de l´equip, encara que aquest curs, fins ahir no hagi començat a produir en forma de gols. Però Stuani és més que això. És el capità, l´ídol, el mag de Montilivi. Superat el mal tràngol de perdre l´ascens contra l´Elx, en un duel on va ser injustament expulsat pel VAR, i un mercat d´estiu exprés, on tornava a ser en totes les travesses per fer les maletes, el «7» del Girona continua aquí. I tot i els maldecaps físics que ha patit, i que li han fet perdre la majoria de partits d´aquesta primera volta, està de tornada. I amb l´artilleria a punt.

«He notat l´estima de la gent, després dels problemes físics, els gols d´avui, i haver participat en aquestes tres últimes victòries, és molt important per a mi», explicava al final del partit Stuani, que a més, és agraït. Acabava de marcar els seus dos primers gols de la temporada, però abans que res, pensava en el valor dels tres punts: «Era l´objectiu i per sort l´hem pogut aconseguir. Hem anat de menys a més, en un partit difícil i dur, típic de Segona divisió», afegia. L´autor de 31 gols la temporada passada torna a somriure.

Tot just ahir contra el Logronyès Stuani disputava el cinquè partit de la temporada. Al setembre es va perdre l´estrena a Gijón, va debutar en la derrota contra el Fuenlabrada jugant els 90 minuts, i al final d´aquell partit, va acabar amb unes molèsties físiques que van acabar obligant l´Uruguai a desconvocar-lo d´una cita internacional a l´octubre. Unes setmanes més tard va reaparèixer a Castelló (0-1) disputant uns minuts a la segona part. Fins que en la següent jornada, tot i haver de ser titular contra el Cartagena, no es va sentir en condicions durant l´escalfament i va tornar a quedar apartat. La recuperació va ser lenta. Un mes i mig després, però, va tornar a trepitjar la gespa la setmana passada contra el Mirandés, va disputar l´última mitja hora a Albacete i ahir va tornar a ser titular, i capità, davant del Logronyès. 9 de 9. Intimidació i entrega, en els dos primers partits, amanida amb un parell de gols, en el tercer.

«Stuani com a persona i jugador és un 10 i per això he gaudit molt de veure com aconseguia dos gols per tot el que suposa», confessava Francisco a la sala de premsa, després del partit. El tècnic, com l´afició, és un altre que respira amb el retorn de la màgia a Montilivi. Un davanter que, a més, pot fer una societat letal amb Mamadou Sylla, com va quedar clar ahir. L´uruguaià li va donar donar mig gol al seu company, però la pilota va acabar al pal. I uns instants més tard, amb els papers canviats, va caure el 2-0 que deixava pràcticament sentenciat el Logronyès. Amb Stuani a la gespa, i de nou fent gols, ara l´únic pes de sobre que s´ha de treure el Girona té un nom: el de l´argentí Nahuel Bustos. Corre, lluita, ho intenta, però segueix negat davant de porteria.

Amb els dos gols d´ahir al Logronyès Stuani ja ha marcat a mig centenar d´equips entre la Primera i la Segona divisió espanyola. Una autèntica barbaritat. Només hi ha quatre equips a qui no ha fet mai gol. Un, el Girona (només s´hi ha enfrontat un cop). Els altres tres, Alcorcón, Real Unión i Albacete.