El futbol, com la vida, dona moltes voltes. Ho sap bé l’actual delegat del Girona B, David Malo. L’exfutbolista navarrès va aterrar fa nou anys a les comarques gironines després d’una llarga etapa entre Segona A i Segona B per instal·lar-se a Vidreres, on portaria el restaurant Can Magí que regenta la família de la seva dona. Un cop aquí, però, es va negar a «deixar el futbol així com així» i, encara que fos en categories molt inferiors al que estava acostumat, va jugar amb el Palamós sota les ordres d’Eduardo Vílchez a Tercera; amb el Blanes a Segona Catalana, i amb el Llagostera B a Primera Catalana. Al club blaugrana hi va penjar les botes l’any 2019, fins que va convertir-se en el delegat del filial del Girona. «Van ser moltes coincidències. Jo volia seguir vinculat amb el futbol i vaig posar-me en contacte amb l’Albert Síria per explicar-li que estava disponible. A l’estiu, va sortir el meu nom per cobrir la plaça vacant de delegat. Li van comentar a Axel Vizuete i ell m’ho va oferir. A més, dona la casualitat que tenim un amic en comú», explica Malo.
A Girona s’hi ha sentit com a casa des del primer dia. La figura del delegat cada vegada està més «integrada» dins del cos tècnic i per a Malo això és determinant. «Mai ho havia sigut, m’ho van oferir i estic molt content. L’Axel em fa sentir com un membre més del cos tècnic i em sento valorat pel club», comenta. A part que d’experiència per transmetre als jugadors no li’n falta. En el seu historial de futbolista destaquen clubs com Eibar, Alacant o Ponferradina, entre d’altres. A El Tolarín va coincidir amb Alan Baró i també a Alacant, on va conèixer i va compartir vestidor amb Francisco Rodríguez, jugant a Segona A. El central de Darnius s’ha convertit en un dels seus millors amics, mentre que amb l’entrenador del Girona és més complicat mantenir-hi relació a causa de les estrictes restriccions que ha de seguir el primer equip pel coronavirus. «És una persona molt propera i amable. Ja se’l veu. Només ens hem pogut veure un parell de cops perquè el primer equip està com aïllat, però sembla que no hagi passat el temps. I això que fa anys d’aquell any que vam coincidir a Alacant (la temporada 2008-09)», diu sobre el tècnic blanc-i-vermell.
Precisament aquest curs Francisco ha hagut de recórrer, i no pas poc, a l’ajuda del Girona B. «La base ha de nodrir el primer equip. El Girona aquests últims anys ha crescut moltíssim. Treballa molt bé el futbol base i això es reflecteix amb jugadors com Ibra Kebé, Ramon Terrats, Arnau Martínez…, que s’han assentat a la primera plantilla. De fet, han degustat forces jugadors perquè el primer equip confia en el filial», reconeix. Malo destaca que és Vizuete l’encarregat d’«indicar el camí» als jugadors quan els arriba l’«oportunitat». En la seva etapa com a futbolista va viure situacions similars amb l’Eibar quan tenia 21 anys i per això assegura que Axel «fa bé de tenir xerrades amb ells perquè s’ha de tenir el cap ben posat per ser conscient que pertanys al filial». «Un ha de saber les seves limitacions i jo tenia clares les meves. Jugava de lateral dret. Era un jugador molt ofensiu i ràpid. No tenia molta qualitat, però sabia què fer per ser-hi. A vegades també és necessari retrocedir una mica per saber d’on vens i valorar el que has aconseguit», afegeix.
Mirant enrere, Malo està «satisfet amb tot el que he fet». Podria quedar-li l’espineta que debutar a Primera, però assegura que «això són unes altres paraules». Encara que «evidentment m’hauria agradat». No obstant això, a la maleta s’endú tres ascensos a Segona A. Un dels quals amb l’Alacant, que va ser un dels equips en acompanyar el Girona al seu retorn al futbol professional (temporada 2007-08). «Hem jugat molts partits. Me’n recordo molt de Montilivi perquè hi havia molta disputa entre nosaltres. L’Alacant havia de ser el millor de la categoria i ells feien una gran temporada. El Girona no ha baixat més des d’aleshores. L’he vist de totes les maneres possibles. Des dels moments difícils als gloriosos com els ascensos a Segona A o Primera. Això significa que fa bé les coses, un exemple és que ara està lluitant pel play-off», apunta.
Després de moltes hores de vol, Malo confessa que «no crec que em mogui d’aquí» perquè «considero Girona com casa meva». Sobre si es veu fent passos endavant com a delegat en un futur? De moment, no vol pensar-hi: «Estic centrat en el filial. Estem tenint una gran trajectòria i espero allargar la temporada el màxim possible amb l’ascens inclòs. L’any vinent ja veurem». Ara per ara, al Girona B li toca esperar. El play-off d’ascens a la nova 2a RFEF arrenca amb els quarts de final Granollers-Santa Andreu i Cerdanyola-Vilassar, d’on sortiran els rivals dels de Vizuete i del Terrassa a les semifinals. Amb el no ascens del Vilafranca per ser filial del Lleida, que segueix a 2a RFEF, tot apunta que els egarencs pujaran directes, tot i que jugaran la promoció igualment. Si fossin campions de play-off, per aquesta via ascendiria el subcampió.
