Nahuel Bustos (Córdoba, Argentina, 1998) va ser víctima del procés d’adaptació que pateixen els jugadors sud-americans quan arriben a Europa. Acostumat a ser un referent al Talleres de Córdoba, va haver de conformar-se amb una temporada pobra amb només dos gols en el seu primer any al Girona. Ara, però, espera que l’experiència l’ajudi per tornar a treure la seva millor versió. «Aquest serà el meu any», diu convençut.
Primer de tot, com està? Va dir que aquest any vol demostrar de què és capaç.
Molt bé. Aquesta temporada és una nova oportunitat per demostrar les meves capacitats. Estic treballant i amb l’equip ho estem fent de la millor manera possible per treure els resultats aviat.
És la seva segona temporada al Girona. On es veia a l’estiu?
Sabia que hi havia la possibilitat de tornar. També n’hi havia d’altres, però amb la família vam decidir que el millor era seguir al Girona.
Tornar es podria considerar fer un pas enrere, però? Tenint en compte que el curs passat no va sortir com esperava...
No, per res. És veritat que l’any passat no es van donar les coses, però donar un pas enrere no. Al contrari. Crec que és un pas endavant perquè ja conec el club, la gent i la ciutat. És el més important per poder estar bé.
Es diu que als jugadors sud-americans els costa més adaptar-se a Europa. A vostè també li passa?
Em sento millor que la temporada passada. Ser aquí durant tot un any m’ha ajudat moltíssim per seguir millorant. Crec que aquest serà el meu any. M’anirà bé i tots disfrutarem.
S’ha sentit maltractat o qüestionat en algun moment?
No, no, no. De fet, estic molt agraït sempre amb l’afició. Sempre ens donen suport i ens desitgen el millor, així que no tinc cap mala paraula.
Aquesta temporada ha començat de la millor manera amb un gol contra l’Amorebieta. En aquell moment va pensar que seria el seu any?
(Riu) Sí. Arrencar el primer partit amb un gol és bo. Aleshores, un es motiva i treballa cada vegada més per seguir aconseguint més gols.
Com està l’equip després de l’empat a Oviedo? No sé si Míchel els ha collat molt...
Estem tranquils. Hi ha coses per corregir i moltes d’altres que hem fet bé. Treballem en el dia a dia per seguir millorant i treure els resultats que ens portaran fins al cim.
Als últims partits està costant més que entrin els gols. Creu que a Stuani i vostè se’ls posa massa pressió?
No. Ens està costant portar la pilota cap a la zona tres que demana el míster, però a poc a poc anem aprenent les fórmules. Que marqui en Cristhian o jo és indiferent, el més important és treure el resultat perquè l’equip sumi.
Què els diria a aquells que critiquen a l’equip?
Per part de l’afició s’entén, però també s’ha de tenir en compte que estem en un període d’adaptació amb un entrenador nou i que s’ha de tenir paciència. Nosaltres volem fer molts gols per partit, no sempre es pot. Intentem fer-ho el millor possible.
En principi no haurien de carregar tot el pes de l’equip perquè també haurien d’aparèixer jugadors des de la segona línia, però acaben pagant els plats trencats.
No sentim pressió perquè el tipus de joc que porta l’equip és molt bo. Les coses acabaran sortint i arribaran els resultats. Estem tranquils perquè en el treball del dia a dia es veu la progressió.
Al final, també li han d’arribar les pilotes per poder-les rematar.
És una cadena. El treball hi és i el gol arribarà.
Què li sembla la idea de Míchel? Demana paciència, però el que manen són els resultats.
És un entrenador nou i té un sistema diferent al que estàvem acostumats. Les coses sortiran pel treball que estem fent. Espero que trobem els resultats el més aviat possible.
Li va saber greu que Stuani xutés el penal contra el Valladolid?
Sí. Ara ens en riem, però en aquell moment no em va fer tanta gràcia... (Riu). Estic content perquè va entrar, va marcar i ens va donar la victòria. El que passa és que en aquell moment no m’ho esperava. Pensava que seria l’encarregat de xutar-lo i volia fer-ho jo. Però, vaja. El més important és que l’acció va acabar en gol i que vam aconseguir la victòria que tant necessitàvem.
Què li va dir Stuani quan se li va apropar a la banqueta?
Res, em va abraçar i em va dir que era tot meu. Tan és. A més, tots sabem que en Cristhian xuta els penals i mai falla. És infal·lible. No puc dir res en aquest sentit. Tot bé.
Enguany la plantilla torna a ser molt jove, fins i tot més, i el míster hi confia. Quina valoració fa de l’aposta del club per la base?
Som molt joves, però tenim moltes ganes de treballar i aprendre en el dia a dia. Això ens portarà a aconseguir grans coses. Estic molt content pels joves que han debutat i hi són en el dia a dia. Volen treballar i s’esforcen constantment per guanyar-se un lloc a l’equip.
Què li sembla l’equip que ha quedat per aquesta temporada?
Tenim un grup molt bonic amb els companys. Se n’han anat jugadors que trobem a faltar, però n’han vingut d’altres amb ganes. Hi ha competència, però és sana. Això és bonic perquè ens donarà la vida. Estic content i disfruto.
El seu primer gol a la Lliga amb el Girona va arribar tard. Va ser un alliberament?
Totalment. Vaig trigar molt a aconseguir-lo i estic molt agraït als meus companys per estar sempre al meu costat. Recordo que fins i tot Juan Carlos va venir corrent per abraçar-me. Em van donar molt suport. Feia temps que esperava aquell moment.
I què me’n diu del que van anul·lar-li en la final del play-off a Vallecas?
M’enfada i em posa trist a la vegada. Era legal i es va anul·lar malament. Aquell gol ens hauria ajudat a pujar, però ja ha passat... Ara no podem fer una altra cosa que no sigui pensar en aquesta temporada.
No haver pujat li deixa una espina clavada?
Ja ho pot ben dir. No pujar l’any passat ens va deixar una gran espina clavada, sobretot als companys que porten més temps. L’ascens és l’objectiu i el busquem tots. Tractarem de donar el màxim per fer-lo possible. Volem donar el gust a tothom.
La temporada passada ja va començar malament amb el retard del trànsfer. Com ho va viure?
Va ser una mica difícil perquè no s’arribava a l’acord. Es va fer llarg... Vaig perdre fins a tres vols a Argentina. No sé quants cops vaig fer i desfer les maletes. Tenia moltes ànsies per jugar. Em quedo amb que al final vaig poder viatjar i soc aquí.
Què li ha transmès el Manchester City? Ha arribat a parlar amb Pep Guardiola?
Molt bé tant amb el club com amb ell. He tingut converses i sempre ha intentat ensenyar-me coses encara que sigui des de la distància.
El seu bon nivell al Talleres de Córdoba va posar-lo al mercat. Ho troba a faltar?
La veritat és que sí. Encara no estic al nivell que tenia allà i vull tornar-lo a tenir. Per això treballo, per aconseguir-lo. Vull fer un pas més amunt.
També va despertar l’interès de Gallardo i Riquelme. Com ho va digerir tan jove?
Estava tranquil. Hi havia l’interès de Boca i River, però sempre havia tingut la idea de jugar a Europa. Quan em va arribar l’oportunitat de fitxar pel City, no vaig voler desaprofitar-la. Estic content i també la família. Aquí estem bé amb la meva dona i el meu fill, va ser clau per decidir tornar.
Va coronar-se en el Preolímpic amb la sub-23 argentina. Somia amb l’absoluta?
Oi, i tant! Ja va ser un somni jugar amb la sub-23 argentina, imaginis arribar a l’absoluta. És el més bonic que em podria passar. Espero que arribi i treballaré fort perquè passi.
Veu possible coincidir amb Messi? Què significa per a vostè ser del mateix país que el millor futbolista del món?
És únic. Jugar al seu costat seria el meu somni màxim. Veurem què passa, però tant de bo pugui compartir vestidor amb ell.
