S’ha convertit en una mena de clàssic. Un partit que es repeteix. Tret d’un breu parèntesi de dues temporades, des del 2010 fins ara Girona i Alcorcón s’han vist les cares a la Segona Divisió. A Montilivi i a l’estadi Santo Domingo. Així, fins a una vintena de cops. Es trenca avui aquesta xifra rodona per inaugurar el doble duel entre tots dos equips d’aquest curs i es fa tot contraposant dues inèrcies. L’ascendent és pel conjunt de Míchel, que va empastifar-se la cara de fang tampoc fa pas massa, amb una ratxa que el va dur a tastar l’amargor del descens, per revifar i enllaçar tres jornades sense perdre tot mirant cap amunt. I la descendent, dels madrilenys, enfonsats al pou de la classificació sense saber molt bé cap a on mirar, amb un balanç pèssim i unes xifres ofensives i defensives molt millorables. Afegint que arribarà al terç de la temporada estrenant el tercer entrenador, el que exemplifica fins a quin punt de delicada és la situació actual. El duel que farà 21 arriba deixant enrere precedents per a tots els gustos i colors, però on la igualtat n’és la clara nota dominant. N’ha guanyat 8 el Girona, 7 se’ls ha apuntat l’Alcorcón i 5 d’ells han acabat amb empat. A Montilivi, això sí, els visitants mai s’han apuntat la victòria. Tres igualades i gràcies.

Però això és passat i el present no hi entén ni en vol saber res d’estadístiques. L’ara i l’avui parlen d’un Girona que cotitza a l’alça. Després de tocar fons a mitjan octubre perdent a casa amb l’Osca tot lligant tres derrotes per segon cop en un mateix curs, la reacció iniciada a Miranda (1-2) va tenir continuïtat el diumenge a Fuenlabrada (1-2), amb el permís de l’empat agònic contra el Saragossa (1-1). 7 punts dels últims 9. Aigua que cau del cel pels de Míchel, que respiren. L’objectiu és clar. Allargar aquesta bona inèrcia i guanyar dos partits seguits, cosa que encara no ha passat. Es rep avui el pitjor equip de tota la categoria. El que menys gols fa (9) i més n’encaixa (26), i suma menys punts (7). El pitjor visitant, amb una única victòria fora de casa (Anduva) i cinc derrotes en els cinc desplaçaments restants. No se’n surt l’Alcorcón, que va fer fora Juan Antonio Anquela fa poc més d’un mes i dimarts acomiadava el seu relleu, Jorge Romero. L’escollit per revifar la nau és Fran Fernández, que torna al club i aquesta tarda estrenarà la segona etapa.

«Sensacions positives» li veu Míchel al seu equip però amb això no n’hi haurà prou, sobretot tenint en compte l’actual escenari del vestidor. Va ser tan cara la victòria al camp del Fuenlabrada que l’equip es presenta avui amb un grapat de baixes. A les absències ja sabudes de Pol Lozano i el jove Óscar Ureña s’hi sumen les lesions de llarga durada de Borja García i Darío Sarmiento, que es poden perdre el que queda d’any natural. Tampoc estan disponibles Jairo Izquierdo, Samu Saiz i el porter Adrià Ortolá, expulsats el diumenge i per tant, sancionats. Torna Álex Baena i podria tornar a jugar després de dos mesos David Juncà, una de les alternatives clares per ocupar la banda esquerra de la defensa. Menys peces perd l’Alcorcón, que té la baixa de l’atacant Xisco Jiménez i del també davanter Marc Gual, aquest últim amb passat, encara que breu, a Montilivi.