Jove (23 anys), amb futur, i també amb una bona colla de minuts a les esquenes (sobretot a la Segona Divisió B però també a la Lliga Smartbank). Iván Martín, que anava embalat, ha hagut de prémer el botó de pausa aquesta temporada. No va trobar oportunitats a l’Alabès, a la Primera Divisió, i la segona meitat del curs l’ha dut a vestir la samarreta del Girona. Tanmateix, tampoc està jugant massa (8 partits, 229 minuts) però espera que aquesta situació canviï. El seu desig és el d’acabar el curs «al mateix nivell» de no fa pas tant de temps, quan jugava i jugava, però admet que no li està sent fàcil entrar en els esquemes de Míchel perquè a Montilivi el que s’hi ha trobat és «una plantilla de Primera Divisió».

«L’equip està tenint una molt bona dinàmica, tot i que som conscients que l’ascens directe és molt complicat atrapar-lo. Ho hauríem de guanyar tot i que la resta de rivals que tenim per sobri punxin. Nosaltres ho intentarem fer, però sempre anant partit a partit. I si no ho aconseguim, doncs a jugar el play-off per mirar de pujar».

«No. El que fem és anar mirant partit a partit. Cada setmana el que intentem és anar a pel que toca i ara és el torn del Saragossa, on hi volem guanyar els tres punts. Quan passi una altra jornada, farem tres quarts del mateix».

«Al principi se’m va fer una mica dur. Una mica bastant, per dir-ho així. Entrar a la Primera Divisió i participar no és gens fàcil, pel que després m’ha tocat baixar un esglaó i jugar a Segona. A Girona també m’està costant entrar perquè trobo que aquí hi ha una plantilla de Primera. El que intento és aprofitar els minuts que m’està donant l’entrenador».

«Jo també vull arribar al nivell de l’any passat, quan tenia tota la confiança del món. Això va ser perquè de bon inici vaig començar a jugar i vaig fer-ho molt. Tenir minuts permet que et deixis anar i que siguis tu mateix. Espero acabar aquest any al mateix nivell de que vaig oferir tota la temporada passada».

«Tots els companys m’han ofert el seu suport des de bon començament. Ja coneixia a algú amb qui vaig coincidir al Vila-real, com és el cas d’Álex Baena. Tots ells m’han ajudat com també la meva família. Del que es tracta és de refer-se i jo encara soc jove. Si he baixat a Segona és amb la intenció de buscar minuts. El més important és jugar, sigui on sigui. Míchel? El que em diu és que sigui jo mateix, que faci el mateix de la temporada passada i que quan entri a la gespa, ho aprofiti al màxim».

«Ell ens ha demanat perdó a tots els companys i també a l’entrenador. És una situació que es va produir en calent. No és plat de bon gust que et canviïn a la mitja hora de joc, això és evident. Però són coses que es queden aquí al vestidor i no se li ha de donar més voltes».