Naufragi majúscul del pitjor Girona a la Copa (2-1)

El conjunt de Míchel queda eliminat de la competició pel Cacereño en un partit indecent de l’equip, que es veu superat en intensitat i futbol per un rival que juga a Segona Federació

Marc Brugués

Marc Brugués

El Girona va escriure ahir un dels capítols més foscos de la seva història. Consolidat al futbol professional des de fa catorze anys i enguany competint a un nivell notable a Primera Divisió, l’equip ahir va signar una actuació grotesca al camp del Cacereño, de Segona RFEF, que li va valer l’eliminació de la Copa del Rei. Hom pot pensar que són coses que poden passar i que al Barça i al Madrid també els ha tocat algun cop. Potser sí. El que no és acceptable és que un equip tres categories per sota passés per sobre del Girona com va fer ahir el Cacereño, que va classificar-se per la tercera ronda amb total mereixement en un partit on el resultat final, fins i tot hauria pogut ser més ampli. Només Juan Carlos va evitar que la ferida fos més grossa aturant les ocasions al contracop al tram final. Deia Míchel al final del partit que els seus homes no havien entrat amb «la mentalitat que tocava» i que s’havien pres el partit com si fos «de preparació». Va quedar curt, perquè en qualsevol amistós es veu més intensitat que la que va mostrar el Girona a partir del 2-1.

Ni la gespa, en un estat lamentable, hauria de servir d’excusa per justificar la desfeta d’ahir. El Girona va dir adéu a la Copa de la pitjor manera, amb una imatge indigna davant un rival que va veure com tot el seu esforç tenia recompensa. La manera com va renunciar a continuar-se enfangant el Girona arran del golarro d’Iván Fernández obre una carpeta fins ara per estrenar com és la de l’actitud. Després d’una primera part digna, on Castellanos, oportunista, havia igualat el gol inicial de David Grande, els gironins tips de córrer, entrebancar-se i perdre pilotes, van veure com el Cacereño es tornava a avançar a la represa i van evidenciar una mandra imperdonable, que els va fer no gaudir de cap ocasió més a partir del 2-1.

Havia avisat Míchel que no reservaria res i trauria el millor onze titular possible per tal de passar ronda. El retorn de Juan Carlos a la porteria i la presència de Ramon Terrats a l’eix central van ser les notes més cridaneres d’un equip que va formar amb Castellanos en atac, acompanyat per Toni Villa i Couto a les bandes i Iván Martín per darrere. Malgrat l’estat impracticable de la gespa, els jugadors del Girona van sortir a jugar fidels al seu estil de combinació, mirant de ser protagonistes amb la pilota. Les clapes i els trossos d’herba no hi ajudaven gens. De fet, van provocar que Terrats perdés una pilota en la zona de creació en una jugada que va acabar amb gol del Cacereño. Grande, a plaer perquè Arnau va fer tard en l’ajuda, va rematar la pilota al fons de la xarxa sense que Juan Carlos hi pogués fer res.

Havia passat tan sols un quart d’hora i el Girona ja tenia l’aigua a casa. Els de Míchel hi anaven i ho intentaven, però costava Déu i ajuda. Fins i tot abans del gol local, Arnau de cap havia estat a punt d’obrir el marcador i havien anul·lat un gol a Castellanos. El davanter argentí seria protagonista en la jugada de l’empat blanc-i-vermell en recollir una pilota morta després de l’intent de rematar d’Iván Martín i superar el porter. Una diana d’oportunista i de davanter amb olfacte i instint. El Girona havia encaixat el cop de l’1-0 i arreglava provisionalment la situació amb prou temps per remuntar. Evitava així el conjunt de Míchel que el Cacereño es veiés massa minuts al davant al marcador i anés creixent en confiança. Seria un miratge.

L’entrada d’Stuani semblava que havia de suposar el punt d’inflexió que fes decantar la balança, però no va ser pas així. L’uruguaià va estar a punt de marcar en la primera pilota que va tocar, que el porter Iván Moreno va desviar molt bé a córner. A partir d’aquí, el Girona va desaparèixer. Stuani havia perdonat, cosa que no faria Iván Fernández que amb un cargol des del vèrtex esquerre va batre Juan Carlos per fer el 2-1. Els gironins ni van saber, ni tampoc s’hi van posar gaire, atacar per evitar un triomf local que mai va perillar. De fet, només les excel·lents intervencions de Juan Carlos a dues ocasions de Manchón i una d’Iván Fernández, van evitar que el Cacereño fes més grossa la ferida. Eliminat de la Copa, el Girona se centra ara en la Lliga, on dijous que ve rep el Rayo Vallecano a Montilivi amb l’obligació d’oferir una imatge ben diferent.

Subscriu-te per seguir llegint