Els caurem malament

Gironins, començo pel final. Els hi caurem malament. En la darrera jornada de la lliga ACB disputada aquesta setmana, el Joventut visitava Fontajau després d’haver sumat sis victòries seguides i pensant que hi sumaria la setena. A l’hora de la veritat, repàs dels locals i victòria àmplia i més que merescuda pels d’Aíto.

De la mateixa manera, ahir el Girona visitava un Espanyol que després de moltes jornades amb empats i derrotes, en els dos darrers partits oficials havia sumat un punt al camp del Barça i superat el Celta a la Copa. El moment dels pericos no podia ser millor per pensar que contra els de Michel hi trobarien el triomf que enlairés de nou les seves aspiracions de remuntada a la lliga. Però a l’hora de la veritat, només cal veure la crònica que acompanya aquestes pàgines per saber la realitat del que va passar.

El repartiment de punts, amb gust ben diferent, positiu per als gironins i molt agredolç per a un Espanyol que queda en places de descens. Per si això no fos prou, abans d’ahir els gironins havien signat tres victòries en tres visites al RCD Stadium, dues a Primera divisió i una a Segona. En el comput global dels quatre partits, deu punts dels dotze possibles cap a casa.

O sigui que després d’això, ja només cal que l’equip de Montilivi sigui capaç d’arremangar-li al Barça algun dels sis punts que aquests dos equips es diputaran en l’actual campionat, per arribar a aquell moment en el qual a terres barcelonines deixi de fer gràcia un equip petit que ha tornat a Primera, per passar a ser aquell conjunt antipàtic, que no se sap com, sempre acaba fent la guitza. Bé, aquest és un punt al qual a Can Perico ja han arribat i més després que la distància a la classificació s’hagi mantingut amb els quatre punts que ja hi havia abans del partit i que deixen un Girona en zona còmoda i un Espanyol en llocs de neguit. Això sense comptar la cantarella aquella del segon equip de Catalunya. Igual és que deixar de ser simpàtics és sinònim de créixer esportivament. Ves que no sigui això.