El Girona de Míchel iguala el sostre a l’elit

El Girona va igualar la millor ratxa a Primera de partits sense perdre, amb sis, després del seu empat contra l’Espanyol (2-2). Abans, el conjunt de Míchel havia puntuat contra l’Osasuna, el Reial Madrid, el doble triomf davant l’Athletic Club i l’Elx, i l’empat amb el Rayo Vallecano en la represa de la Lliga. Aquesta dinàmica iguala l’assolida el curs 2018-19 amb Eusebio Sacristán a la banqueta. Llavors, però, va haver-hi més victòries que ara (tres a dos). Aquell Girona ho va obtenir en els partits contra la Reial Societat, Rayo Vallecano, València, Leganés, Espanyol i Atlètic de Madrid. I si no hagués sigut per un penal inventat a San Mamés, on el Girona va caure en un descompte polèmic, aquella dinàmica s’hauria allargat com a mínim a set partits. Però es va quedar en sis, els mateixos que porta ara l’equip de Míchel, que té un coixí de tres punts respecte als llocs de descens i ocupa la dotzena posició. En la gran estrena del club blanc-i-vermell a la màxima categoria, la temporada 2017-18, el conjunt de Machín va arribar a estar un màxim de cinc partits invicte: Deportivo (1-2), Madrid (2-1), Llevant (1-2), Reial Societat (1-1) i Betis (2-2).

La ratxa d’Eusebio

La sèrie amb Eusebio es va fonamentar entre els mesos d’octubre i desembre, quan tot era pau i tranquil·litat. Va ser una bona arrancada, aquella, i fins i tot es va flirtejar amb la zona europea. Els sis partits sense perdre van començar gràcies a un empat al camp de la Reial Societat (0-0). Tot seguit, es van sumar sis punts de sis en dues victòries contra el Rayo Vallecano (2-1, doblet de Portu) i a Mestalla (0-1, gol de Pere Pons i partidàs de Bounou a la porteria). La següent jornada va significar un empat a zero a Montilivi contra el Leganés i, uns dies més tard, l’equip es va imposar en el derbi a Cornellà-El Prat (1-3, amb un doblet de Stuani i un gol de Doumbia). El darrer partit d’aquesta ratxa va ser un 1-1 contra l’Atlètic de Madrid a l’estadi, amb un gol de penal de Stuani, neutralitzat quan quedaven pocs minuts. Després va aparèixer Prieto Iglesias a Bilbao i tot es va esguerrar.

La reacció amb Míchel

El Girona actual va patir una primera minicrisi important de confiança, amb quatre derrotes en cinc partits (una de duríssima a Almeria) i un empat a Montilivi amb el Cadis, però s’ha aixecat de manera contundent. Míchel va reaccionar, modificant el dibuix i fent entrar Gazzaniga a la porteria, i els resultats li han donat la raó al tècnic que, a excepció de l’eliminació a la Copa del Rei, no ha viscut dies dolents des de llavors. Va començar empatant amb l’Osasuna a Montilivi (1-1) i fent la gesta d’empatar al Santiago Bernabéu, en un partit que mereixia molt més (1-1). De fet, aquesta ha sigut la tònica general, que la imatge i les sensacions han estat tan bones que hauria d’haver acumulat encara millors resultats. Per fi, contra l’Athletic Club, en una allau de joc i ocasions, va sumar els tres punts (2-1), per marxar a l’aturada de la Lliga amb una nova victòria, aquest cop al camp del cuer, l’Elx (1-2). Un triomf de caràcter, per cert, remuntant el marcador. En la represa de la competició dos empats contra el Rayo Vallecano i l’Espanyol han permès igualar la sèrie de sis partits sense perdre. 

El Sevilla porta bons records

Dissabte a Montilivi, l’equip de Míchel pot encadenar un rècord sense precedents a Primera: el fet d’estar-se set jornades invicte. No ho tindrà fàcil, però el Sevilla és un rival del qual es guarda un triomf a la memòria. No va servir per a res, perquè l’equip d’Eusebio no va poder mantenir la categoria. Però el gol de Portu i els tres punts van donar esperança a un equip que en aquell moment no en tenia. De les deu últimes jornades el Girona en va perdre nou, enviant la gran feinada que havia fet anteriorment pel precipici. Tant de bo no torni a passar mai més.

Subscriu-te per seguir llegint