«El vostre pare és Riquelme?»

Alejandro i Rodrigo comparteixen cognom amb l’astre argentí que va destacar entre el 2003 i el 2007 al Vila-real, rival avui del Girona

Els germans Riquelme, Rodrigo i Alejandro, de menuts.

Els germans Riquelme, Rodrigo i Alejandro, de menuts. / DIARI DE GIRONA

Arnau Segura

«Des que érem petits, com que tots dos jugàvem a futbol, sempre ens han demanat ‘el vostre pare és Riquelme?’. Sempre. Al llarg de tots aquests anys ens ho ha demanat un munt de gent. Ara ja menys, perquè els nens ja no el coneixen tant, però quan érem petits la gent del futbol sempre ens demanava si el nostre pare era futbolista o si es deia Juan Román. O si teníem família argentina. I nosaltres: ‘no, no, som Riquelmes diferents’. Al nostre pare li feia molta gràcia. Reia molt», assegura Alejandro Riquelme (1998), rient. En els propers dies el seu germà Rodrigo, peça clau del Girona de Míchel Sánchez, jugarà contra els dos clubs de Juan Román Riquelme a Europa: el Vila-real, aquest migdia a l’Estadi de la Ceràmica, i el Barça, dissabte que ve a casa.

«Sempre hem estat molt lligats a ell pel cognom», afegeix l’Alejandro. De fet, el lligam entre en Rodrigo i en Juan Román ve de molt lluny, del 2.000. És l’any que en Rodrigo va néixer com a persona i que en Juan Román va néixer com a ídol futbolístic, al Boca Juniors i arreu, arran dels títols de la Copa Libertadores i la Copa Intercontinental (2-1 davant el Madrid a Tòquio). «És veritat que no ha estat un referent per nosaltres, perquè no el vam poder veure massa a la tele, potser mai, però com que sempre ens preguntaven si era el nostre pare, ens vam començar a fixar en ells des de petits. Hem vist molts vídeos seus a YouTube. Era un pur ‘10’, un jugador d’aquells que et fixes quan ets jove. A en Roro li encanta buscar vídeos de futbolistes com Neymar, Ronaldinho, Riquelme. D’aquest tipus de futbolistes amb fantasia, amb màgia, divertits, que cada dia escassegen més. Tenim un record molt bonic de Riquelme», apunta. Segueix: «Ell sempre ha dit que el seu ídol era l’Iniesta, però com que el cognom cridava tant l’atenció de petits sempre ens hi fixàvem. I en el seu cas encara més, perquè també jugava de mitja punta i amb el ‘10’».

Fa només uns dies, de vacances de Nadal a Madrid, van estar recordant que, de nens, havien tingut una samarreta de Riquelme. «No amb el Vila-real, amb la selecció argentina». La col·lecció era ingent, perquè cada estiu, a Marbella, els seus pares, en José Manuel i la Yolanda, els hi regalaven dues o tres samarretes de futbol: Ronaldinho, Cristiano Ronaldo i Wayne Rooney al Manchester United, Kaká al Milà, Wesley Sneijder a l’Inter de Milà i, entre moltes d’altres, Riquelme i Leo Messi amb la selecció argentina. Van arribar el mateix estiu: pels dorsals, el ‘10’ i el ‘19’, i pel disseny hauria de ser la samarreta argentina del Mundial del 2006 (Alemanya), però no són exactament iguals que aquella.

«Eren samarretes falses, rèpliques. Els nostres pares les compraven en un mercat de Marbella. Però en aquella edat, sent un nen, t’és igual. T’és igual si és una samarreta blanca: si llegeixes Ronaldinho o Riquelme tu ja et penses que és l’oficial. I, de fet era millor, perquè com que eren més barates en podíem tenir més», emfasitza l’Alejandro. Com que era el petit, en Rodrigo tenia el doble de samarretes: les que li pertocaven i les que heretava quan li quedaven petites a l’Alejandro, com la de Riquelme.

El germà gran no recorda on és aquella samarreta, però la recorda bé. També recorda amb molta estima una fotografia d’ell i en Rodrigo amb la samarreta de Messi. I també recorda, amb certa pena, la semifinal de la Champions entre el Vila-real i l’Arsenal (2006) i aquell penal fallat per Riquelme que hagués suposat l’accés a la final de París

«Ens agrada molt veure els típics documentals històrics i partits passats i segur que algun cop hem vist junts alguna repetició o algun vídeo d’aquell partit, sent Riquelme i sent el Vila-real. Perquè el Vila-real és un equip que a en Roro sempre li ha agradat, perquè hi ha hagut jugadors del Vila-real que després han jugat a l’Atlètic de Madrid, com en Forlán o en Godín», explica l’Alejandro. I abans de penjar admet que el seu germà està gaudint a Girona, en aquesta aventura dels gironins a la Primera Divisió: «Està molt feliç. Està molt content de l’elecció que va fer».

Subscriu-te per seguir llegint