VILA-REAL - GIRONA (1-0)

Martiritzats a cop de penals

Gazzaniga atura un penal en l’afegit a Gerard Moreno i manté amb vida el Girona a Vila-real fins que Del Cerro Grande xiula una segona pena màxima que transforma Parejo al minut 101 i acaba amb les esperances dels de Míchel de puntuar

Marc Brugués

Marc Brugués

Vila-real és un lloc on el Girona pot perdre-hi tranquil·lament. Per pressupost, per qualitat dels seus jugadors, ahir era un dia per patir i el Girona ho va fer. Més ben dit, ho va saber fer. L’equip va resistir durant noranta-nou minuts les moltes envestides i intents dels Yeremy Pino, Baena, Gerard Moreno i companyia gràcies a un Gazzaniga estel·lar que va ser l’heroi blanc-i-vermell fins al darrer sospir. El porter argentí va fer intervencions decisives durant tot el partit i fins i tot va aturar un penal a Gerard Moreno (m.94). Res va poder fer però, contra les ganes boges de Del Cerro Grande de xiular penals contra el Girona. El col·legiat madrileny, marrà com pocs, en va xiular tres. Un, el VAR el va treure fora de l’àrea però va suposar l’expulsió de Bueno; el segon, de Romeu a Pau Torres, ja en l’afegit el va aturar Gazzaniga a Gerard Moreno. Al minut noranta-nou, amb el temps complert, Del Cerro en va veure un altre de Juanpe a Pau Torres. Parejo, aquest cop, va batre el porter argentí per certificar la derrota dels gironins, que no van ni poder servir de centre i van enfilar el camí dels vestidors frustrats i emprenyats per haver perdut un punt al darrer segon. Tot l’esforç defensiu, multiplicat amb l’expulsió de Bueno (m.75), se’n va anar en n’orris en la darrera acció del partit després d’una clara falta a Bernardo abans del còrner. Un penal, el de Juanpe a Pau Torres, que possiblement ho era, com el de Romeu d’abans, però que va confirmar que el Girona havia de lluitar contra més elements que només la qualitat dels jugadors del Vila-real. La derrota talla la ratxa de set jornades sense perdre dels de Míchel que ahir, sense la capacitat d’oferir un joc tan virtuós com és de costum, van ensenyar una virtut també molt necessària en futbol com és la capacitat de saber patir i resistir. Van sobrar uns segons i també la voluntat de ser protagonista de l’àrbitre.

Els jugadors del Girona després  d’una acció defensiva ahir a La Ceràmica.  | D. CASTELLÓ/EFE

Els jugadors del Girona després d’una acció defensiva ahir a La Ceràmica. | D. CASTELLÓ/EFE / Marc Brugués

Gazzaniga va ser el gran protagonista d’un partit en què el Vila-real va sotmetre i fer sentir d’allò més incòmode el Girona com feia temps que no passava. Els de Míchel van entrar al partit espessos i abans dels dos minuts Bueno ja havia vist la targeta groga per fer caure Gerard Moreno quan es plantava sol cap a dins l’àrea. Entre l’empanada inicial i l’absència de David López, suplert ahir per Bernardo, el Girona no era tan fiable ni contundent al darrere. La pressió del Vila-real asfixiava els gironins a qui els costava Déu i ajuda sortir amb la pilota controlada. L’allau de joc del Vila-real no s’aturaria i aquí començaria el recital de Gazzaniga. L’argentí s’hauria d’estirar de valent per desviar a córner una rosca molt mal intencionada de Baena que anava a l’escaire. Abans, Yeremy Pino havia enviat la pilota al pal en la primera rematada. El porter cedit pel Fulham tornaria a ser decisiu amb una aturada estratosfèrica encara a la primera part i confirmava el seu rol de titular indiscutible després d’haver començat el curs com a suplent de Juan Carlos.

Els jugadors del Vila-real celebren el triomf amb Del Cerro Grande en primer pla.

Els jugadors del Vila-real celebren el triomf amb Del Cerro Grande en primer pla. / Marc Brugués

El Girona va treure haver de treure el paraigua per aturar el ruixat d’atac dels castellonencs. Quan no era Yeremy Pino, era Baena i quan no, Gerard Moreno o Capoue entrant pel mig. Tot i això, els de Míchel van ensenyar les urpes en les poques arribades que van tenir i Stuani hauria pogut fer el 0-1 sol davant Reina. Poc abans, Gazzaniga havia tret una altra mà increïble a un cop de cap de Mandi.

Que la primera part acabés amb zero a zero va ser mèrit d’un Gazzaniga que mantenia amb vida el Girona. Ofensivament, l’equip patia i amb prou feines donava senyals de vida quan Riquelme o Toni Villa entraven en contacte amb la pilota. A la represa, Gazzaniga no es trauria la disfressa de súper heroi i continuaria amargant la vida als davanters locals amb una bona aturada a Capoue en un xut des de la frontal.

Míchel va mirar de sacsejar una mica el partit amb l’entrada de Castellanos i Yangel Herrera, que tenien la missió d’avançar la línia de pressió i tenir més pilota. Res. No va funcionar. S’acostava el final del partit i Del Cerro Grande va començar el seu recital particular. Primer el VAR va desautoritzar traient fora de l’àrea una falta de Bueno, que li va suposar la segona groga i expulsió. Amb deu homes, el Girona treia aigua com podia. Al quart minut dels sis d’afegit, l’àrbitre va xiular penal de Romeu a Pau Torres. Gazzaniga va aturar el llançament de Gerard Moreno per convertir-se definitivament en el gran protagonista del partit. No seria així perquè Del Cerro va veure un altre penal de Juanpe al minut 98 que, Parejo va transformar al 101. Un guió massa cruel per a un Girona que va morir a la riba després de molt remar.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES